miércoles, 12 de enero de 2022

juegos odiar y amar

Juego amar:

Fiel

< n,n >

F(n) = n^{2}+2n

Se juega a ganar,

porque no hay condenación.

Infiel

< (-n),n >

F(n) = n^{2}

Se juega a perder,

porque hay condenación.

Juego odiar:

Fiel

< (-n),(-n) >

F(n) = n^{2}+(-2)·n

Se juega a perder,

porque hay condenación.

Infiel

< n,(-n) >

F(n) = n^{2}

Se juega a ganar,

porque no hay condenación.


Juego de las autonomías:

n = territorios geográficos

n = autonomías

1 = país soberano

< n,1 >

F(n) = 2n+1

Siendo anti-facha se juega a ganar.

1 = autonomía

(-n) = países no soberanos

< 1,(-n) >

F(n) = (-2)·n+1

Siendo facha se juega a perder.


Teorema:

¬( [Ex][Ey][Ez][ x,y,z € Z & x^{3}+y^{3} = z^{3} )

Demostració:

x^{3}+y^{3} = z^{3}

(x+y)^{3}+(-3)·xy·(x+y) = z^{3}

(u+v)^{3}+(-3)·xy·(u+v) = z^{3}

u = ( (1/2)·( z^{3}+( z^{6}+(-4)·(xy)^{3} )^{(1/2)} )^{(1/3)}

v = ( (1/2)·( z^{3}+(-1)·( z^{6}+(-4)·(xy)^{3} )^{(1/2)} )^{(1/3)}

z^{6} = 4·(xy)^{3}

z = 2^{(1/3)}·(xy)^{(1/2)}

x = a^{(1/3)} & y = a^{(1/3)} & z = (2a)^{(1/3)}


Lley:

(x/w) = ( x/(u+w) )+( x/(v+(-w)) ) <==> ...

... ( w = u+( u^{2}+uv )^{(1/2)} || w = u+(-1)·( u^{2}+uv )^{(1/2)} )

Deducció:

(-1)·uv+(-2)·u·w+w^{2} = 0

w = (1/2)·( 2u+( 4u^{2}+4·uv )^{(1/2)} )

w = (1/2)·( 2u+(-1)·( 4u^{2}+4·uv )^{(1/2)} )

w = u+( u^{2}+uv )^{(1/2)} || w = u+(-1)·( u^{2}+uv )^{(1/2)}


Lley:

(-1)·(x/w) = ( x/(u+w) )+( x/(v+(-w)) ) <==> ...

... ( w = v+( v^{2}+uv )^{(1/2)} || w = v+(-1)·( v^{2}+uv )^{(1/2)} )

Deducció:

(-1)·uv+(-2)·v·w+w^{2} = 0

w = (1/2)·( 2v+( 4v^{2}+4·uv )^{(1/2)} )

w = (1/2)·( 2v+(-1)·( 4v^{2}+4·uv )^{(1/2)} )

w = v+( v^{2}+uv )^{(1/2)} || w = v+(-1)·( v^{2}+uv )^{(1/2)}


Principi:

Sigui v^{2} = w^{2}+u^{2} ==>

t(x) = ( ( d^{2}+x^{2} )^{(1/2)}/u )+( ( S+(-x) )/v )


Lley:

t(x) = ( v·( d^{2}+x^{2} )^{(1/2)}+( S+(-x) )·u )/(uv) )

d_{x}[t(x)] = ( d^{2}+x^{2} )^{(-1)·(1/2)}·xv+(-u)

t(x) té un mínim a x = ( (ud)^{2}/w^{2} )^{(1/2)}

Deducció

(xv)^{2} = (ud)^{2}+(ux)^{2}

x^{2}·( v^{2}+(-1)·u^{2} ) = (ud)^{2}

x = ( (ud)^{2}/( v^{2}+(-1)·u^{2} ) )^{(1/2)}


Principi:

Sigui v^{2} = w^{2}+(-1)·u^{2} ==>

t(y) = ( ( h^{2}+(-1)·y^{2} )^{(1/2)}/u )+( y/v )


Lley:

t(y) = ( v·( h^{2}+(-1)·y^{2} )^{(1/2)}+yu )/(uv) )

d_{y}[t(y)] = ( h^{2}+(-1)·y^{2} )^{(-1)·(1/2)}·(-1)·yv+u

t(y) té un màxim a y = ( (uh)^{2}/w^{2} )^{(1/2)}

Deducció

(yv)^{2} = (uh)^{2}+(-1)·(uy)^{2}

y^{2}·( v^{2}+u^{2} ) = (uh)^{2}

y = ( (uh)^{2}/( v^{2}+u^{2} ) )^{(1/2)}


Gallegu:

pernatune-y de puerku.

pernatune-y de puerku senglare-dush-ne.


vore cantare-dush-ne,

una cantshiune-y contigu.

varash cantare-dush-ne,

una cantshiune-y conmigu.


Castellán-Portugués

pernatón de puerko.

pernatón de puerko senglaro.

pernatune-y de puerku.

pernatune-y de puerku senglaru.


vaitx-de-tek cantatzi-ten-dut-zare-dut,

una cantziuna-tat-koashek amb tú-de-tek.

vas-de-tek cantatzi-ten-dut-zare-dut,

una cantziuna-tat-koashek amb yo-de-mek.

lunes, 10 de enero de 2022

cromodinámica cuántica de Gauge

Gravito-Electro-Fuerte:

Hardrones: SU(3)

3 quarks:

e^{(x+(-y))·it}·e^{(y+(-z))·it}·e^{(z+(-x))·it}

3 anti-quarks

e^{(y+(-x))·it}·e^{(z+(-y))·it}·e^{(x+(-z))·it}

protón + anti-protón: bcu+¬(bcu)

e^{(2/3)·it+(y+(-z))·it}·e^{(2/3)·it+(z+(-x))·it}·e^{(-1)·(1/3)·it+(x+(-y))·it}·...

... e^{(-1)·(2/3)·it+(z+(-y))·it}·e^{(-1)·(2/3)·it+(x+(-z))·it}·e^{(1/3)·it+(y+(-x))·it}

neutrón+anti-neutrón: tad+¬(tad)

e^{(-1)·(1/3)·it+(y+(-z))·it}·e^{(-1)·(1/3)·it+(z+(-x))·it}·e^{(2/3)·it+(x+(-y))·it}·...

... e^{(1/3)·it+(z+(-y))·it}·e^{(1/3)·it+(x+(-z))·it}·e^{(-1)·(2/3)·it+(y+(-x))·it}


Mesones: SU(2)

1 quark y 1 anti-quark

e^{(x+(-y))·it}·e^{(y+(-x))·it}

e^{(y+(-z))·it}·e^{(z+(-y))·it}

e^{(z+(-y))·it}·e^{(y+(-z))·it}

pión y anti-pión:

u(¬d)+(¬u)d

e^{(-1)·(1/3)·it+(x+(-y))·it}e^{(-1)·(2/3)·it+(y+(-x))·it}·...

... e^{(1/3)·it+(y+(-x))·it}e^{(2/3)·it+(x+(-y))·it}

t(¬b)+(¬t)b

e^{(-1)·(1/3)·it+(y+(-z))·it}e^{(-1)·(2/3)·it+(z+(-y))·it}·...

... e^{(1/3)·it+(z+(-y))·it}e^{(2/3)·it+(y+(-z))·it}

a(¬c)+(¬c)a

e^{(-1)·(1/3)·it+(z+(-x))·it}e^{(-1)·(2/3)·it+(x+(-z))·it}·...

... e^{(1/3)·it+(x+(-z))·it}e^{(2/3)·it+(z+(-x))·it}


Cuerdas Do-Deca-trónicas:

SU(2)

u+(¬u)

e^{(-1)·(1/6)·it+(u(x)+(-1)·v(x))·it}e^{(-1)·(1/6)·it+(v(x)+(-1)·u(x))·it}·...

... e^{(1/6)·it+(v(x)+(-1)·u(x))·it}e^{(1/6)·it+(u(x)+(-1)·v(x))·it}

d+(¬d)

e^{(1/3)·it+(u(x)+(-1)·v(x))·it}e^{(1/3)·it+(v(x)+(-1)·u(x))·it}·...

... e^{(-1)·(1/3)·it+(v(x)+(-1)·u(x))·it}e^{(-1)·(1/3)·it+(u(x)+(-1)·v(x))·it}


Gravito-Electro-Débil

Leptones: SU(2)

electrón+positrón eléctrico neutro gravitatorio:

e^{(-1)·it+( Z(x)+(-1)·W(x) )·it}·e^{(+1)·it+( W(x)+(-1)·Z(x) )·it}

electrón+positrón gravitatorio neutro eléctrico:

e^{(-1)·it+( W(x)+(-1)·Z(x) )·it}·e^{(+1)·it+( Z(x)+(-1)·W(x) )·it}

muón+anti-muón eléctrico neutro gravitatorio:

e^{(-1)·it+( Z(y)+(-1)·W(y) )·it}·e^{(+1)·it+( W(y)+(-1)·Z(y) )·it}

muón+anti-muón gravitatorio neutro eléctrico:

e^{(-1)·it+( W(y)+(-1)·Z(y) )·it}·e^{(+1)·it+( Z(y)+(-1)·W(y) )·it}

tauón+anti-tauón eléctrico neutro gravitatorio:

e^{(-1)·it+( Z(z)+(-1)·W(z) )·it}·e^{(+1)·it+( W(z)+(-1)·Z(z) )·it}

tauón+anti-tauón gravitatorio neutro eléctrico:

e^{(-1)·it+( W(z)+(-1)·Z(z) )·it}·e^{(+1)·it+( Z(z)+(-1)·W(z) )·it}


m(x)·c^{2} = h·G(x)·( W(x)+Z(x) )

m(y)·c^{2} = h·G(y)·( W(y)+Z(y) )

m(z)·c^{2} = h·G(z)·( W(z)+Z(z) )

sábado, 8 de enero de 2022

Lego, Françé y manaments demostració

0

00

000

...

p(k) = k+1


0...(n)...0

0...(n)...00...(n)...0

0...(n)...00...(n)...00...(n)...0

...

p(k) = nk+n


0

000

010

00000

01010

...

P(2k) = 2k+3

P(2k+1) = k+1


0...(n)...0

0...(n)...00...(n)...00...(n)...0

0...(n)...01...(n)...10...(n)...0

0...(n)...00...(n)...00...(n)...00...(n)...00...(n)...0

0...(n)...01...(n)...10...(n)...01...(n)...10...(n)...0

...

P(2k) = 2n·k+3n

P(2k+1) = nk+n


Honrarás al padre y a la madre.

Pinchar se salta este mandamiento,

así pues:

La transfusión de sangre no sirve.

La vacuna no sirve.

La insulina no sirve.

La medicación por inyección no sirve.


Principi: [ radiació de forat negre ]

T(r) = ( h/(mc^{2}) )·qk_{g}·(1/r)


Lley:

r(t) = ct <==> T(r,t) = ( h/(mc^{3}) )·qk_{g}·(1/t)

Lley:

(m/2)·d_{t}[x]^{2} = K·( h/(mc^{3}) )·qpk_{g}·(1/t)

x(t) = ( (2/m)·( K·( h/(mc^{3}) )·qpk_{g}·ln(ut) )^{[o(t)o](1/2)}


Principi: [ radiació de forat negre relativista ]

T(r,t) = ( 1+(-1)·( d_{t}[r]^{2}/c^{2} ) )^{(1/2)}·( h/(mc^{2}) )·qk_{g}·(1/r)


Lley:

r(t) = ct·sin( ln(ut) ) <==> T(r,t) = (-2)·cos( ln(ut) )·( h/(mc^{3}) )·qk_{g}·(1/t)

Lley:

(m/2)·d_{t}[x]^{2} = K·(-2)·( h/(mc^{3}) )·qpk_{g}·cos( ln(ut) )·(1/t)

x(t) = ( K·(-2)·(2/m)·( h/(mc^{3}) )·qpk_{g}·sin( ln(ut) ) )^{[o(t)o](1/2)}


lo que ye escrive ye-de-muá,

elet-vut a-vot-má, [ lo tenéis que escribir ]

para fatzoire-dom votre llibre-çí.

lo que tú escrive tú-de-tuá,

elet-nut a-vot-má, [ lo tenemos que escribir ]

para fatzoire-dom notre llibre-çí.


Cuant nus manjoms,

elet-pú a-vot-má, [ tienes que comer ]

avec nusuá.

Cuant vus manjoz,

elet-pé a-vot-má, [ tengo que comer ]

avec vusuá.


Cuant ye escrive ye-de-muá,

elet-pú dual-com a-vot-má, [ me tienes que leer ]

para parlare-dom de mun verité.

Cuant tú escrive tú-de-tuá,

elet-pé dual-com a-vot-má, [ te tengo que leer ]

para parlare-dom de tun verité.


Cuant ye cague ye-de-muá,

elet-pú dual-com a-vot-má, [ te tienes que comer ]

mun cagatu-dom,

purque ye ne tire ye-de-muá de la cadén.

Cuant tú cague tú-de-tuá,

elet-pé dual-com a-vot-má, [ me tengo que comer ]

tun cagatu-dom,

purque tú ne tire tú-de-tuá de la cadén.


Quant ye he-de-puá entratu-dom,

elet-vut dual-com a-vot-má, [ habéis tenido que salir ]

purque nés-pas mun habitaçiún.

Quant tú has-de-puá entratu-dom,

elet-nut dual-com a-vot-má, [ habemos tenido que salir ]

purque nés-pas tun habitaçiún.


Quant ye fatxe ye-de-muá bona olor,

elet-pú dual-com a-vot-má, [ tienes que hacer mala olor ]

purque hi ha-de-puá un potenciel negatif.

Quant tú fatxe tú-de-tuá bona olor,

elet-pé dual-com a-vot-má, [ tengo que hacer mala olor ]

purque hi ha-de-puá un potenciel positif.


Lley:

[E [x] ][ [x] és el manament no mataràs ] <==> [E f(-[x]) ][ f(-[x]) és condemnació ]

Deducció:

[z] té la clausula: 

( [z] mata amb destructor a [y] <==> [y] és infiel ).

[z] aplica destructor a [y] perquè [y] va a matar a [z]

[y] morp perquè [z] té la clausula

[E [y] ][ [y] és infiel ]

[A [x] ][E f(-[x]) ][ f(-[x]) és condemnació ] perquè [E [y] ][ [y] és infiel ]

[A [y] ][ [y] no és infiel ]

[z] aplica constructor a [y] perquè [y] va a matar a [z]

[y] morp perquè [E [x] ][ [x] és el manament no mataràs ]

[E f(-[x]) ][ f(-[x]) és condemnació ] 


Lley:

[E [x] ][ [x] és el manament no cometerás adulterio ] <==> ...

... [E f(-[x]) ][ f(-[x]) és condemnació ]

Deducció:

[z] té la clausula:

( [z] folla amb destructor a [y] <==> [y] és infiel ).

[z] aplica destructor a [y] perquè [z] vol follar a [y]

( [z] té plaer & [y] dolor ) perquè [z] té la clausula

[E [y] ][ [y] és infiel ]

[A [x] ][E f(-[x]) ][ f(-[x]) és condemnació ] perquè [E [y] ][ [y] és infiel ]

[A [y] ][ [y] no és infiel ]

[z] aplica constructor a [y] perquè [z] vol follar a [y]

( [z] té dolor & [y] plaer ) perquè [E [x] ][ [x] és el manament no cometerás adulterio ]

[E f(-[x]) ][ f(-[x]) és condemnació ]


Lley:

[E [x] ][ [x] és el manament no anti-robarás ] <==> ...

... [E f(-[x]) ][ f(-[x]) és condemnació ]

[E [x] ][ [x] és el manament no robarás ] <==> ...

... [E f(-[x]) ][ f(-[x]) és condemnació ]

Deducció:

[1] Sigui [y] un infiel ==>

[z] fa aparéisher coses noves a [y]

apareishen coses velles a [z] perquè [E [x] ][ [x] és el manament no anti-robarás ]

[E f(-[x]) ][ f(-[x]) és condemnació ]

[2] Sigui [y] un fiel ==>

[z] fa desparéisher coses noves de [y]

despareishen coses velles de [z] perquè [E [x] ][ [x] és el manament no robarás ]

[E f(-[x]) ][ f(-[x]) és condemnació ]

viernes, 7 de enero de 2022

para-electricitat y françé pronom de frase

Teorema:

(1/2)·int[ d_{x}[f(x,y,z)] ] d[x]+int[ d_{y}[f(x,y,z)] ] d[y] = ...

... f(x,y,z)

int[ d_{x}[f(x,y,z)]·d_{x}[g(x)] ] d[x]+int[ d_{y}[f(x,y,z)]·d_{y}[g(y)] ] d[y] = ...

... f(x,y,z) [o(x)o] g(x)+f(x,y,z) [o(y)o] g(y)


Para-electricitat cuadrática:

Aillants:

Principi:

A_{e}(x,y,z) = qk_{e}·(1/r^{2})·( < x^{2},y^{2},z^{2} >/r^{2} )

A_{g}(x,y,z) = (-1)·qk_{g}·(1/r^{2})·( < x^{2},y^{2},z^{2} >/r^{2} )


Lley:

x(t) = r(t)·(1/3)·cos[3](ut)·(1/3)·sin[3](vt)

y(t) = r(t)·(1/3)·sin[3](ut)·(1/3)·sin[3](vt)

z(t) = r(t)·(1/3)·cos[3](vt)


Lley:

potencial[ A_{e}(x,y,z) ] = ...

... qk_{e}·( r [o(x)o] ln(x)+r [o(y)o] ln(y)+r [o(z)o] ln(z) )

potencial[ A_{g}(x,y,z) ] = ...

... (-1)·qk_{g}·( r [o(x)o] ln(x)+r [o(y)o] ln(y)+r [o(z)o] ln(z) )


Para-electricitat cúbica:

Metalls:

Principi:

B_{e}(x,y,z) = qk_{e}·(1/r^{2})·( < x^{3},y^{3},z^{3} >/r^{3} )

B_{g}(x,y,z) = (-1)·qk_{g}·(1/r^{2})·( < x^{3},y^{3},z^{3} >/r^{3} )


Lley:

x(t) = r(t)·(1/5)·cos[5](ut)·(1/5)·sin[5](vt)

y(t) = r(t)·(1/5)·sin[5](ut)·(1/5)·sin[5](vt)

z(t) = r(t)·(1/5)·cos[5](vt)


Lley:

potencial[ B_{e}(x,y,z) ] = ...

... qk_{e}·( r [o(x)o] (1/x)+r [o(y)o] (1/y)+r [o(z)o] (1/z) )

potencial[ B_{g}(x,y,z) ] = ...

... (-1)·qk_{g}·( r [o(x)o] (1/x)+r [o(y)o] (1/y)+r [o(z)o] (1/z) )


Para-electricitat cuártica:

Uránics:

Principi:

C_{e}(x,y,z) = qk_{e}·(1/r^{2})·( < x^{4},y^{4},z^{4} >/r^{4} )

C_{g}(x,y,z) = (-1)·qk_{g}·(1/r^{2})·( < x^{4},y^{4},z^{4} >/r^{4} )


Lley:

x(t) = r(t)·(1/7)·cos[7](ut)·(1/7)·sin[7](vt)

y(t) = r(t)·(1/7)·sin[7](ut)·(1/7)·sin[7](vt)

z(t) = r(t)·(1/7)·cos[7](vt)


Lley:

potencial[ C_{e}(x,y,z) ] = ...

... (-1)·(1/2)·qk_{e}·( r [o(x)o] (1/x^{2})+r [o(y)o] (1/y^{2})+r [o(z)o] (1/z^{2}) )

potencial[ C_{g}(x,y,z) ] = ...

... (1/2)·qk_{g}·( r [o(x)o] (1/x^{2})+r [o(y)o] (1/y^{2})+r [o(z)o] (1/z^{2}) )


Principi:

F(r) = qpk·( 1/( r+R )^{2} )


Lley:

(m/2)·d_{t}[r]^{2} = (-1)·qpk·( 1/( r+R ) )

r(t) = ( anti-pow[2]-[+]-pow[1]-[2R]( (-1)·2i·( (qpk)/m )^{(1/2)}·t ) )^{[o(t)o](1/2)}


elet-pé = pronombre de frase de primera persona singular.

elet-pú = pronombre de frase de segunda persona singular.

elet-nut = pronombre de frase de primera persona plural.

elet-vut = pronombre de frase de segunda persona plural.


ye sé-pont de-le-com vack sere-dom,

de-le-com elet-pú tambén.

tú saps-pont de-le-com vack sere-dom,

de-le-com elet-pé tambén.


ye vule ye-de-muá vatxnare-dom,

ne a-dans-on elet-vut.

tú vule tú-de-tuá vatxnare-dom,

ne a-dans-on elet-nut.


elet-çí = pronombre de frase de tercera persona singular masculina.

elet-çuá = pronombre de frase de tercera persona singular femenina.


il sap-pont de-le-com nés-pas,

de-le-com elet-çuá tambén.

ila sap-pont de-le-com nés-pas,

de-le-com elet-çí tambén.


tan si-com-çí com si-com-çuá.

tan si aquet no vol com si aquet-ça no vol.

tan si-com-lí com si-com-luá.

tan si aquell vol com si aquella vol.


la vacún ne nés-pas,

tan si-com-çí com si-com-çuá.

la vacún nés-pas,

tan si-com-lí com si-com-luá.


tan donc-cas le-com-çí com donc-cas le-com-çuá.

tan aishí doncs aquet com aishí doncs aquet-ça.

tan donc-cas le-com-lí com donc-cas le-com-luá.

tan aishí doncs aquell com aishí doncs aquella.


tan donc-cas le-com-çí com donc-cas le-com-çuá,

parlen pont-de-suá le Françé de le Patuá.

tan donc-cas le-com-lí com donc-cas le-com-luá,

ne parlen pont-de-suá le Françé de le Patuá.


ye ne suy-pas françé,

ne de-le-com elet-pú.

tú ne nets-pas françé,

ne de-le-com elet-pé.


a-vot-má = pronombre de obligación tiempo condicional [ haber de || tener que ]


lo que ye escrive ye-de-muá,

de-le-dans mun blogui-çí,

de-le-lon elet-vut a-vot-má,

para fatzoire-dom votre llibre-çí.

lo que tú escrive tú-de-tuá,

de-le-dans tun blogui-çí,

de-le-lon elet-nut a-vot-má,

para fatzoire-dom notre llibre-çí.


lo que haboms votatu-dom,

de-le-dans notre parlamont,

de-le-lon elet-vut a-vot-má,

de-le-dans votre parlamont.

lo que haboz votatu-dom,

de-le-dans votre parlamont,

de-le-lon elet-nut a-vot-má,

de-le-dans notre parlamont.

jueves, 6 de enero de 2022

mecánica

Principi:

M = m_{1}( Tub )+m_{2}( Roda )

Tub-girant-y-Roda:

(1/2)·(m+M·(r/R))·d_{t}[x]^{2} = (-1)·qg·x

Tub-fix-y-roda:

(1/2)·(m+M·( (R+(-r))/R ))·d_{t}[y]^{2} = (-1)·qg·y


Lley:

d_{tt}^{2}[x] = (-1)·( (qg)/(m+M·(r/R)) )

d_{tt}^{2}[y] = (-1)·( (qg)/(m+M·( (R+(-r))/R )) )


Lley:

d_{t}[x] = (-1)·( (qg)/(m+M·(r/R)) )·t

d_{t}[y] = (-1)·( (qg)/(m+M·( (R+(-r))/R )) )·t


Lley:

x(t) = (-1)·( (qg)/(m+M·(r/R)) )·(1/2)·t^{2}

y(t) = (-1)·( (qg)/(m+M·( (R+(-r))/R )) )·(1/2)·t^{2}


Principi:

Pes-estirat-per-una-força:

m·d_{tt}^{2}[x] = (-1)·qg+F

Pes-penjat-de-una-molla:

m·d_{tt}^{2}[y] = (-1)·qg+(-k)·y

Pes-enfonsanse:

m·d_{tt}^{2}[z] = (-1)·qg+(-b)·d_{t}[z]


Lley:

x(t) = ( ((-1)·qg+F)/m )·(1/2)·t^{2}

y(t) = y_{k}·e^{i·(k/m)^{(1/2)}·t}+(-1)·(1/k)·qg·t

z(t) = e^{(-1)·(b/m)·t}·int[(-1)·qg·t·e^{(b/m)·t}]d[t]

miércoles, 5 de enero de 2022

electricitat y gravetat

Principi:

E_{e}(x,y,z) = qk_{e}·(1/r^{2})·( < x,y,z >/r )

E_{g}(x,y,z) = (-1)·qk_{g}·(1/r^{2})·( < x,y,z >/r )


Lley:

div[ E_{e}(x,y,z) ] = (-6)·qk_{e}·(1/r^{3})

div[ E_{g}(x,y,z) ] = 6·qk_{g}·(1/r^{3})

Deducció:

d_{x}[ E_{e}(x,y,z) ] = qk_{e}( (1/r^{3})+(-3)·( r^{2}/r^{5} ) )

d_{y}[ E_{e}(x,y,z) ] = qk_{e}( (1/r^{3})+(-3)·( r^{2}/r^{5} ) )

d_{z}[ E_{e}(x,y,z) ] = qk_{e}( (1/r^{3})+(-3)·( r^{2}/r^{5} ) )


Lley:

anti-potencial[ E_{e}(x,y,z) ] = ...

... qk_{e}·(1/20)·(

... (1/r^{6}) ...

... [o(x)o] ( x^{2} )^{[o(x)o](-1)} ) ...

... [o(y)o] ( y^{2} )^{[o(y)o](-1)} ) ...

... [o(z)o] ( z^{2} )^{[o(z)o](-1)} )

anti-potencial[ E_{g}(x,y,z) ] = ...

... (-1)·qk_{g}·(1/20)·(

... (1/r^{6}) ...

... [o(x)o] ( x^{2} )^{[o(x)o](-1)} ...

... [o(y)o] ( y^{2} )^{[o(y)o](-1)} ...

... [o(z)o] ( z^{2} )^{[o(z)o](-1)} )


Lley:

potencial[ E_{e}(x,y,z) ] = (-1)·qk_{e}·(1/r^{3})·( x^{2}+y^{2}+z^{2} )

potencial[ E_{g}(x,y,z) ] = qk_{g}·(1/r^{3})·( x^{2}+y^{2}+z^{2} )

Deducció:

d[x] = (r/x)·d[r]

d[y] = (r/y)·d[r]

d[z] = (r/z)·d[r]


Lley de Lagranià en angle constant:

(m/2)·d_{t}[r(t)]^{2} = (-1)·qpk_{e}·(1/r)

(m/2)·d_{t}[r(t)]^{2} = qpk_{g}·(1/r)


Lley:

x(t) = r(t)·cos(ut)·sin(vt)

y(t) = r(t)·sin(ut)·sin(vt)

z(t) = r(t)·cos(vt)

vt_{k} = 2pi <==> T = t_{k}

z(t) = r(t)

u = (1/t)

T = periode orbital de 0 a 2pi:

Si ( m·( d_{tt}^{2}[x]+d_{tt}^{2}[y]+d_{tt}^{2}[z] ) = 0 & d_{tt}^{2}[r(t)] = 0 ) ==> ...

... ( [1] & [2] )

[1] Lley de Gravetat:

... d_{t}[r(t)]·( 4 cos(1) )+(-1)·r(t)·( (2pi)/T ) = ( T/(2pi) )·( ((-q)pk_{e})/m )·(1/r^{2})

... d_{t}[r(t)]·( 4 cos(1) )+(-1)·r(t)·( (2pi)/T ) = ( T/(2pi) )·( (qpk_{g})/m )·(1/r^{2})

[2] Lley de Anti-Gravetat:

... (-1)·d_{t}[r(t)]·( 4 cos(1) )+r(t)·( (2pi)/T ) = ( T/(2pi) )·( (qpk_{e})/m )·(1/r^{2})

... (-1)·d_{t}[r(t)]·( 4 cos(1) )+r(t)·( (2pi)/T ) = ( T/(2pi) )·( ((-q)pk_{g})/m )·(1/r^{2})

sábado, 1 de enero de 2022

exponencials y acotacions

Lema:

kn^{k+(-1)} [< k^{n}

Demostració:

(n+(-1))^{k+(-1)} [< n^{k+(-1)} [< k^{n+(-1)}

Lema:

k^{n} [< (1/k)·n^{k+1}

Demostració

k^{n+1} [< n^{k+1} [< (n+1)^{k+1}


Teorema:

1+n^{k+(-1)} [< k^{n}

Demostració:

... 1+n^{k+(-1)} [< ...

... 1+( k+(-1) )·n^{k+(-1)} = 1+kn^{k+(-1)}+(-1)·n^{k+(-1)} [< ...

... kn^{k+(-1)} [< k^{n}

Teorema:

1+n^{k+1} >] k^{n}

Demostració:

... 1+n^{k+1} >] n^{k+1} >] (1/k)·n^{k+1} >] k^{n}


Teorema:

0 [< lim[ ( n^{k+(-1)}/k^{n} ) ] [< 1

Demostració:

0 [< ( n^{k+(-1)}/k^{n} ) [< ( n^{k+(-1)}/(1+n^{k+(-1)}) ) [< 1

Teorema:

0 [< lim[ ( k^{n}/n^{k+1} ) ] [< 1

Demostració:

0 [< ( k^{n}/n^{k+1} ) [< ( (1+n^{k+1})/n^{k+1} ) [< 1


( k^{oo}/k^{oo} ) = k^{oo+(-oo)} = k

( k/k )^{oo} = ( k^{0} )^{oo} = k^{0·oo} = k

( k/k )^{oo} = e^{ln( ( k/k )^{oo} )} = e^{ln( k^{0·oo} )} = e^{(0·oo)·ln(k)} = e^{ln(k)} = k


Teorema:

f(x) = x <==> ( f(x+y) = f(x)+f(y) & f(x·y) = f(x)·f(y) )

Demostració:

f(x) = f(x+0) = f(x)+f(0)

f(0) = 0

f(x) = f(x·1) = f(x)·f(1)

f(1) = 1

0 = f(0) = f(x+(-x)) = f(x)+f(-x)

f(-x) = (-1)·f(x)

1 = f(1) = f(x·(1/x)) = f(x)·f(1/x)

f(1/x) = ( 1/f(x) )


Teorema:

lim[ ( 2n+1 )/( 2^{n}+(-1) ) ] [< 2

Demostració:

lim[ ( ( 2n+1 )/( 2^{n}+(-1) ) ) ] [< ...

... lim[ ( ( 2n+1 )/( (1+n)+(-1) ) ) ] = lim[ ( ( 2n+1 )/n ) ] = 2


Teorema:

lim[ ( 3n^{2}+2n+1 )/( 3^{n}+2^{n}+1 ) ] [< 3

Demostració:

lim[ ( ( 3n^{2}+2n+1 )/( 3^{n}+2^{n}+1 ) ) ] [< ...

... lim[ ( ( 3n^{2}+2n+1 )/( (1+n^{2})+(1+n)+(-1) ) ) ] = 3


Lley:

Un coshinet de roda esta girant amb boles a dins:

(o)---o---(o)

Radi interior:

d_{t}[x(t)] = d_{t}[u(t)]·R_{1}

Radi exterior:

d_{t}[y(t)] = d_{t}[v(t)]·R_{2}

La velocitat de les boles és:

[E s(t) ][ d_{t}[z(t)] = (1/2)·( R_{1}+R_{2} )·d_{t}[s(t)] ]

La posició de les boles és:

[E s(t) ][ z(t) = (1/2)·( R_{1}+R_{2} )·s(t) ]

Deducció:

d_{t}[x(t)] = d_{t}[z(t)]+d_{t}[w(t)]·R_{0}

d_{t}[y(t)] = d_{t}[z(t)]+(-1)·d_{t}[w(t)]·R_{0}

Es defineish un < s: R ---> R & t --> s(t) > ==>

s(t) = ( ( u(t)·R_{1}+v(t)·R_{2} )/( R_{1}+R_{2} ) )

s(t)·( R_{1}+R_{2} ) = u(t)·R_{1}+v(t)·R_{2}

d_{t}[s(t)·( R_{1}+R_{2} ) ] = d_{t}[u(t)·R_{1}+v(t)·R_{2}]

d_{t}[s(t)·( R_{1}+R_{2} ) ] = d_{t}[u(t)·R_{1}]+d_{t}[v(t)·R_{2}]

( R_{1}+R_{2} )·d_{t}[s(t)] = d_{t}[u(t)]·R_{1}+d_{t}[v(t)]·R_{2}

( R_{1}+R_{2} )·d_{t}[s(t)] = d_{t}[x(t)]+d_{t}[y(t)]

(1/2)·( R_{1}+R_{2} )·d_{t}[s(t)] = (1/2)·( d_{t}[x(t)]+d_{t}[y(t)] )

(1/2)·( R_{1}+R_{2} )·d_{t}[s(t)] = d_{t}[z(t)]

int[ (1/2)·( R_{1}+R_{2} )·d_{t}[s(t)] ]d[t] = int[ d_{t}[z(t)] ]d[t] = z(t)

(1/2)·( R_{1}+R_{2} )·int[ d_{t}[s(t)] ]d[t] = z(t)

(1/2)·( R_{1}+R_{2} )·s(t) = z(t)


Lley:

Un con de altura = h:

gira sobre un disc a: d_{t}[u(t)].

rota sobre si mateish a: d_{t}[v(t)].

y l'angle entre la altura del con y el terra = a.

radi DA = h·tan(a).

radi DB = h·tan(a).

radi OD = h·cos(a)

Lley A:

d_{t}[x(t)] = h·( cos(a)·d_{t}[u(t)]+(-1)·tan(a)·d_{t}[v(t)] )

x(t) = h·( cos(a)·u(t)+(-1)·tan(a)·v(t) )

Coriolis:

cos(a)·d_{t}[u(t)] = tan(a)·d_{t}[v(t)] <==> d_{t}[s(t)] = (-0)

Lley B:

d_{t}[x(t)] = h·( cos(a)·d_{t}[u(t)]+tan(a)·d_{t}[v(t)] )

x(t) = h·( cos(a)·u(t)+tan(a)·v(t) )

Coriolis:

cos(a)·d_{t}[u(t)] = tan(a)·d_{t}[v(t)] <==> d_{t}[s(t)] = (-2)·tan(a)·d_{t}[v(t)]

Deducció:

h·d_{t}[s(t)] = (-h)·( cos(a)·d_{t}[u(t)]+(-1)·tan(a)·d_{t}[v(t)] )

d_{t}[s(t)] = (-0)

h·d_{t}[s(t)] = (-h)·( cos(a)·d_{t}[u(t)]+tan(a)·d_{t}[v(t)] )

d_{t}[s(t)] = (-2)·tan(a)·d_{t}[v(t)] en A

x(t) = int[ d_{t}[x(t)] ]d[t]

x(t) = int[ h·( cos(a)·d_{t}[u(t)]+(-1)·tan(a)·d_{t}[v(t)] ) ]d[t]

x(t) = h·int[ ( cos(a)·d_{t}[u(t)]+(-1)·tan(a)·d_{t}[v(t)] ) ]d[t]

x(t) = h·( int[ cos(a)·d_{t}[u(t)] ]d[t]+int[ (-1)·tan(a)·d_{t}[v(t)] ]d[t] )

x(t) = h·( cos(a)·int[ d_{t}[u(t)] ]d[t]+(-1)·tan(a)·int[ d_{t}[v(t)] ]d[t] )

x(t) = h·( cos(a)·u(t)+(-1)·tan(a)·v(t) )


Lley:

Un rectangle de área = L·y

se li aplica una força horitzontal = F

La tensió interna de un sub-rectangle x·y = A(x) sobre (L+(-x))·y = B(x) compleish:

T(x) = F·(x/L) <==> T(x) = F·( A(x)/(A(x)+B(x)) )

El potencial intern A(x) compleish:

A(x) = F·(x/2)·(x/L) <==> A(x) = F·(x/2)·( A(x)/(A(x)+B(x)) )

Deducció:

y = ( (A(x)+B(x))/L ) = ( A(x)/x )

(x/L) = ( A(x)/(A(x)+B(x)) )

A(x) = int[ T(x) ]d[x]

A(x) = int[ F·(x/L) ]d[x]

A(x) = (F/L)·int[ x ]d[x]

A(x) = (F/L)·(1/2)·x^{2}

A(x) = F·(x/2)·(x/L)


Lley:

Si d_{x}[q(x)] = Q·s ==> q(L) = Q·s·L

Si d_{x}[q(x)] = Q·s·2·(x/L) ==> q(L) = Q·s·L

Si d_{x}[q(x)] = Q·s·(1/e)·( 1+e^{(x/L)} ) ==> q(L) = Q·s·L

Si d_{x}[q(x)] = Q·s·(2/pi)·( 1+(-1)·(x/L)^{2} )^{(-1)·(1/2)} ==> q(L) = Q·s·L

Si d_{x}[q(x)] = Q·s·(4/pi)·( 1+(x/L)^{2} )^{(-1)} ==> q(L) = Q·s·L


Definició:

E_{e}(x,y,z) = qk·(1/r^{3})·< x,y,z > = qk·(1/r^{2})·( < x,y,z >/r )

E_{g}(x,y,z) = (-1)·qk·(1/r^{3})·< x,y,z > = (-1)·qk·(1/r^{2})·( < x,y,z >/r )

( < x,y,z >/r )o( < 1,0,0 >,< 0,1,0 >,< 0,0,1 > )o( < x,y,z >/r ) = 1

Lley:

div[ E_{e}(x,y,z) ] = 3qk·(1/r^{3})

anti-potencial[ E_{e}(x,y,z) ] = 3qk·(1/r^{3})·xyz

div[ E_{g}(x,y,z) ] = (-3)·qk·(1/r^{3})

anti-potencial[ E_{g}(x,y,z) ] = (-3)·qk·(1/r^{3})·xyz

Lley:

potencial[ E_{e}(x,y,z) ] = A_{e}(r) = (-1)·qk·(1/r)

potencial[ E_{g}(x,y,z) ] = A_{g}(r) = qk·(1/r)

Deducció:

potencial[ E_{e}(x,y,z) ] = ...

... ( int[ qk·(1/r^{3})·x ]d[x]+int[ qk·(1/r^{3})·y ]d[y]+int[ qk·(1/r^{3})·z ]d[z] ) = ...

... qk·( (-2)/r^{3} )·( (1/2)·x^{2}+(1/2)·y^{2}+(1/2)·z^{2} ) = ...

... (-1)·qk·(1/r^{3})·( x^{2}+y^{2}+z^{2} )

r^{2} = ( x^{2}+y^{2}+z^{2} ) = ...

... < x,y,z >o( < 1,0,0 >,< 0,1,0 >,< 0,0,1 > )o< x,y,z >


Lagranià eléctric:

(m/2)·d_{t}[r(t)]^{2} = (-1)·qpk·(1/r)

Lagranià graviatori:

(m/2)·d_{t}[r(t)]^{2} = qpk·(1/r)

Deducció:

2n+(-2) = (-n)

3n = 2

Solucions del camp eléctric:

r(t) = ( (3/2)·2^{(1/2)}·i·( (qpk)/m )^{(1/2)}·t )^{(2/3)}

x(t) = ( (3/2)·2^{(1/2)}·i·( (qpk)/m )^{(1/2)}·t )^{(2/3)}·cos(ut)·sin(vt)

y(t) = ( (3/2)·2^{(1/2)}·i·( (qpk)/m )^{(1/2)}·t )^{(2/3)}·sin(ut)·sin(vt)

z(t) = ( (3/2)·2^{(1/2)}·i·( (qpk)/m )^{(1/2)}·t )^{(2/3)}·cos(vt)

Solucions del camp gravitatori:

r(t) = ( (3/2)·2^{(1/2)}·( (qpk)/m )^{(1/2)}·t )^{(2/3)}

x(t) = ( (3/2)·2^{(1/2)}·( (qpk)/m )^{(1/2)}·t )^{(2/3)}·cos(ut)·sin(vt)

y(t) = ( (3/2)·2^{(1/2)}·( (qpk)/m )^{(1/2)}·t )^{(2/3)}·sin(ut)·sin(vt)

z(t) = ( (3/2)·2^{(1/2)}·( (qpk)/m )^{(1/2)}·t )^{(2/3)}·cos(vt)


Newtonià eléctric orbital:

m·d_{tt}^{2}[x(t)] = ...

... qpk·( x/r^{3} )+2·d_{t}[r(t)]·d_{t}[f(u,v)]+r(t)·d_{tt}^{2}[f(u,v)]

m·d_{tt}^{2}[y(t)] = ...

... qpk·( y/r^{3} )+2·d_{t}[r(t)]·d_{t}[g(u,v)]+r(t)·d_{tt}^{2}[g(u,v)]

m·d_{tt}^{2}[z(t)] = ...

... qpk·( z/r^{3} )+2·d_{t}[r(t)]·d_{t}[h(u,v)]+r(t)·d_{tt}^{2}[h(u,v)]

Deducció:

(2/3)+(-1)+(-1) = (-1)·(1/3)+(-1) = (-1)·(4/3)

(2/3)+(-2) = (-1)·(4/3)

d_{tt}^{2}[ f(t)·cos(ut)·sin(vt) ] = ...

... d_{t}[ d_{t}[f(t)]·cos(ut)·sin(vt)+f(x)·( (-u)·sin(ut)·sin(vt)+v·cos(ut)·cos(vt) ) ]

d_{tt}^{2}[ f(t)·sin(ut)·sin(vt) ] = ...

... d_{t}[ d_{t}[f(t)]·sin(ut)·sin(vt)+f(x)·( u·cos(ut)·sin(vt)+v·sin(ut)·cos(vt) ) ]


órbita elíptica gravitatoria:

z(t) = r

T = periode orbital de 0 a 2pi

vT = 2pi

u = (1/t)

ru·2v·( cos(ut)+(-1)·sin(ut) )+d_{t}[r]·2v·( cos(ut)+sin(ut) ) = ...

... rv^{2}+( ( (qpk)/m )·(1/r^{2}) )

... d_{t}[r]·( 4·cos(1) ) = ( r·( (2pi)/T )+( T/(2pi) )·( (qpk)/m )·(1/r^{2})


Anti-electricitat de elix positiva:

d_{t}[r]·( 4·cos(1) )+(-1)·( r·( (2pi)/T ) = ( T/(2pi) )·( (qpk_{g})/m )·(1/r^{2})

d_{t}[r]·( 4·cos(1) )+(-1)·( r·( (2pi)/T ) = (-1)·( T/(2pi) )·( (qpk_{e})/m )·(1/r^{2})

electró de gir positiu = eléctric.

protó = eléctric.

Anti-gravetat de elix negativa:

(-1)·d_{t}[r]·( 4·cos(1) )+( r·( (2pi)/T ) = ( T/(2pi) )·( ((-q)pk_{g})/m )·(1/r^{2})

(-1)·d_{t}[r]·( 4·cos(1) )+( r·( (2pi)/T ) = (-1)·( T/(2pi) )·( ((-q)pk_{e})/m )·(1/r^{2})

electró de gir negatiu = gravitatori.

neutró = gravitatori.


En física solo existen en el potencial:

int[ (1/r^{3})·x ]d[x] = ( (-2)/r^{3} )·int[ x ]d[x]

int[ (1/r^{4})·x ]d[x] = ( (-1)/r^{4} )·int[ x ]d[x]

A_{e}(r) = (-1)·qk·(1/r) || A_{e}(r) = (-1)·(1/2)·qk·(1/r^{2})

A_{g}(r) = qk·(1/r) || A_{g}(r) = (1/2)·qk·(1/r^{2})


Definició:

B_{e}(d_{t}[x]·t,d_{t}[y]·t,d_{t}[z]·t) = ...

... qk·(1/r^{3})·(3/2)·< d_{t}[x]·t,d_{t}[y]·t,d_{t}[z]·t >


Newtonià magnétic:

m·d_{tt}^{2}[x(t)] = p·B_{e}(d_{t}[x]·t,d_{t}[y]·t,d_{t}[z]·t)

x(t) = ( (3/2)·2^{(1/2)}·i·( (qpk)/m )^{(1/2)}·t )^{(2/3)}


Lley:

div[ B_{e}(d_{t}[x]·t,d_{t}[y]·t,d_{t}[z]·t) ] = 3·qk·(1/r^{3})

anti-potencial[ B_{e}(d_{t}[x]·t,d_{t}[y]·t,d_{t}[z]·t) ] = ...

... 3·(27/8)·qk·(1/r^{3})·(d_{t}[x]·t)·(d_{t}[y]·t)·(d_{t}[z]·t)


Newtonià electro-magnétic:

m·d_{tt}^{2}[x(t)] = p·( E_{e}(x,y,z)+B_{e}(d_{t}[x]·t,d_{t}[y]·t,d_{t}[z]·t) )

x(t) = ( 3·i·( (qpk)/m )^{(1/2)}·t )^{(2/3)}