Principio: [ de no gloria ]
Ecuación de 1º grado
Ecuación de 2º grado
Principio: [ de no gloria ]
Derivada y integral de 1º grado
Derivada y integral de 2º grado
Principio: [ de no gloria ]
Serie de 1º grado (1/k!)
Serie de 2º grado (1/(2k+r)!)
No hay logaritmos ni funciones trigonométricas inversas.
Ley: [ de barcos y aviones en un mundo glorificado ]
m·d_{tt}^{2}[x] = F+(-1)·p·h(ut)·g
d_{tt}^{2}[x] = 0 <==> t = (1/u)·Anti-h( (1/p)·(F/g) )
m·d_{t}[x] = Ft+(-1)·p·(1/u)·H(ut)·g
d_{t}[x] = 0 <==> t = (1/u)·Anti-[ (1/s)·H(s) ]-( F/(pg) )
Ley: [ de vehículos terrestres en un mundo glorificado ]
m·d_{tt}^{2}[x] = F+(-1)·( p·h(ut)+q )·g
d_{tt}^{2}[x] = 0 <==> t = (1/u)·Anti-h( (1/p)·( (-q)+(F/g) ) )
m·d_{t}[x] = Ft+(-1)·( p·(1/u)·H(ut)+qt )·g
d_{t}[x] = 0 <==> t = (1/u)·Anti-[ (p/q)·(1/s)·H(s)+1 ]-( F/(qg) )
Ley: [ de ascensores en un mundo glorificado ]
Sea d_{tt}^{2}[z] = d_{tt}^{2}[x] = d_{tt}^{2}[y] ==>
m·d_{tt}^{2}[x] = (-1)·p·h(ut)·g+T
m·d_{tt}^{2}[y] = qg+(-T)
m·d_{tt}^{2}[z] = 0 <==> t = (1/u)·Anti-h(q/p)
m·d_{t}[z] = (1/2)·( (-1)·p·(1/u)·H(ut)+qt )·g
d_{t}[z] = 0 <==> t = (1/u)·Anti-[ (p/q)·(1/s)·H(s)+1 ]-(0)
Ley: [ de submarinos en un mundo glorificado ]
m·d_{tt}^{2}[x] = p·h(ut)·g+(-b)·d_{t}[x]
d_{t}[x] = e^{(-1)·(b/m)·t}·int[ (p/m)·h(ut)·g·e^{(b/m)·t} ]d[t]
m·d_{tt}^{2}[x] = 0 <==> t = (1/u)·Anti-h( (b/(pg))·d_{t}[x] )
Ley: [ de colchones en un mundo glorificado ]
m·d_{tt}^{2}[x] = p·h(ut)·g+(-k)·x
x(t) = ...
... int[ cos( (k/m)^{(1/2)}·t )·int[ cos( (k/m)^{(1/2)}·t )·(p/m)·h(ut)·g ]d[t] ]d[t]
... int[ sin( (k/m)^{(1/2)}·t )·int[ sin( (k/m)^{(1/2)}·t )·(p/m)·h(ut)·g ]d[t] ]d[t]
m·d_{tt}^{2}[x] = 0 <==> t = (1/u)·Anti-h( (k/(pg))·x )
Ley: [ de ecualizador de voltaje espiral ]
L·d_{tt}^{2}[q] = C·( 1+(C/L)·t^{2} )·q(t)
q(t) = pe^{(C/L)·(1/2)·t^{2}}
L·d_{tt}^{2}[q] = (-C)·( 1+(C/L)·t^{2} )·q(t)
q(t) = pe^{(-1)·(C/L)·(1/2)·t^{2}}
Ley: [ de ecualizador de carga espiral ]
(L/R)^{2}·d_{tt}^{2}[q] = t·d_{t}[q]
d_{t}[q] = Ie^{(R/L)^{2}·(1/2)·t^{2}}
q(t) = I·(L/R)^{2}·e^{(R/L)^{2}·(1/2)·t^{2}} [o(t)o] ln(ut)
(L/R)^{2}·d_{tt}^{2}[q] = (-t)·d_{t}[q]
d_{t}[q] = Ie^{(-1)·(R/L)^{2}·(1/2)·t^{2}}
q(t) = (-I)·(L/R)^{2}·e^{(-1)·(R/L)^{2}·(1/2)·t^{2}} [o(t)o] ln(ut)
Ley: [ de dron de voltaje espiral ]
(r/t)·( d_{t}[q]/q(t) ) = g
q(t) = pe^{(C/L)·(1/2)·t^{2}}
Ley: [ de dron de carga espiral ]
(r/t)·( d_{tt}^{2}[q]/d_{t}[q] ) = g
d_{t}[q] = Ie^{(R/L)^{2}·(1/2)·t^{2}}
Definició: [ d'espectre d'un operador ]
Esp(A) = { H(t) : [Ex][ A[x]+(-1)·L(t) = H(t) ] }
Fun-Prop(A) = { L(t) : [Ex][ A[x]+(-1)·L(t) = H(t) ] }
Teorema:
Sea A[x] = kx ==>
Esp(A) = {0} <==> lim[x = (1/k)·L(t)][ A[x] ] = L(t)
Demostració:
[=>] Sigui x(t) = (1/k)·L(t) ==>
A[x]+(-1)·L(t) = H(t)
| A[ (1/k)·L(t) ]+(-1)·L(t) | = | A[x]+(-1)·L(t) | = | H(t) | = 0 < s
lim[x = (1/k)·L(t)][ A[x] ] = L(t)
[<=] Sigui x(t) = (1/k)·L(t) ==>
A[x]+(-1)·L(t) = H(t)
| H(t) | = | A[x]+(-1)·L(t) | = | A[ (1/k)·L(t) ]+(-1)·L(t) | = | k·(1/k)·L(t)+(-1)·L(t) | = | L(t)+(-1)·L(t) | = 0
H(t) = 0
Teorema:
Sea A[x] = d_{t}[x] ==>
Si x(t) = e^{t} ==>
Fun-Prop(A) = { e^{t} } <==> Esp(A) = {0}
lim[x = e^{t}][ A[x] ] = e^{t}
Demostració:
Sigui s > 0 ==>
| A[x]+(-1)·e^{t} | = | d_{t}[x]+(-1)·e^{t} | = | e^{t}+(-1)·e^{t} | < s
Teorema:
Sea A[x] = d_{t}[x] ==>
Si x(t) = t ==>
Fun-Prop(A) = { t+(-1) } <==> Esp(A) = {t}
Teorema:
Sea A[x] = d_{t}[x]+kx ==>
Si x(t) = e^{kt} ==>
Fun-Prop(A) = { 2ke^{kt} } <==> Esp(A) = {0}
lim[x = e^{kt}][ A[x] ] = 2ke^{kt}
Demostració:
Sigui s > 0 ==>
| A[x]+(-1)·2ke^{kt} | = | d_{t}[x]+kx+(-1)·2ke^{kt} | = | ke^{kt}+ke^{kt}+(-1)·2ke^{kt} | < s
Teorema:
Sea A[x] = d_{t}[x]+kx ==>
Si x(t) = t ==>
Fun-Prop(A) = { (1+(-k))·t+(-1) } <==> Esp(A) = {t}
Teorema:
Sea A[x] = int[x]d[t] ==>
Si x(t) = e^{t} ==>
Fun-Prop(A) = { e^{t} } <==> Esp(A) = {0}
lim[x = e^{t}][ A[x] ] = e^{t}
Demostració:
Sigui s > 0 ==>
| A[x]+(-1)·e^{t} | = | int[x]d[t]+(-1)·e^{t} | = | e^{t}+(-1)·e^{t} | < s
Teorema:
Sea A[x] = int[x]d[t] ==>
Si x(t) = 1 ==>
Fun-Prop(A) = { 0 } <==> Esp(A) = {t}
Teorema:
Sea A[x] = int[x]d[t]+kx ==>
Si x(t) = e^{(1/k)·t} ==>
Fun-Prop(A) = { 2ke^{(1/k)·t} } <==> Esp(A) = {0}
lim[x = e^{(1/k)·t}][ A[x] ] = 2ke^{(1/k)·t}
Demostració:
Sigui s > 0 ==>
| A[x]+(-1)·2ke^{(1/k)·t} | = | int[x]d[t]+kx+(-1)·2ke^{(1/k)·t} | = ...
... | ke^{(1/k)·t}+ke^{(1/k)·t}+(-1)·2ke^{(1/k)·t} | < s
Teorema:
Sea A[x] = int[x]d[t]+kx ==>
Si x(t) = 1 ==>
Fun-Prop(A) = { (-k) } <==> Esp(A) = {t}
Teorema:
int[x = 0]-[1][ ne^{nx}+(3/2)^{sig(1,1)} ]d[x] [o] ...
... int[x = 0]-[1][ ne^{(-1)·nx}+2 ]d[x] = 1
int[x = 0]-[1][ ne^{nx}+(2/3)^{sig(2,2)} ]d[x] [o] ...
... int[x = 0]-[1][ ne^{(-1)·nx}+3 ]d[x] = 0
Teorema:
int[x = 0]-[1][ ne^{nx}+(3/2)^{sig(1,2)} ]d[x] [o] ...
... int[x = 0]-[1][ ne^{(-1)·nx}+3 ]d[x] = 0
int[x = 0]-[1][ ne^{nx}+(2/3)^{sig(2,1)} ]d[x] [o] ...
... int[x = 0]-[1][ ne^{(-1)·nx}+2 ]d[x] = 1
Teorema:
int[x = 0]-[1][ x^{n}+( n^{2}+2n+2 )^{sig(1,1)}·(1/(n+1)) ]d[x] [o] ...
... int[x = 0]-[1][ (-1)·x^{n}+(1/(n+1)) ]d[x] = 1
int[x = 0]-[1][ x^{n}+( 1/(n^{2}+2n+2) )^{sig(2,2)}·(1/(n+1)) ]d[x] [o] ...
... int[x = 0]-[1][ (-1)·x^{n}+( n^{2}+2n+2 )·(1/(n+1)) ]d[x] = 0
Teorema:
int[x = 0]-[1][ x^{n}+( n^{2}+2n+2 )^{sig(1,2)}·(1/(n+1)) ]d[x] [o] ...
... int[x = 0]-[1][ (-1)·x^{n}+( n^{2}+2n+2 )·(1/(n+1)) ]d[x] = 0
int[x = 0]-[1][ x^{n}+( 1/(n^{2}+2n+2) )^{sig(2,1)}·(1/(n+1)) ]d[x] [o] ...
... int[x = 0]-[1][ (-1)·x^{n}+(1/(n+1)) ]d[x] = 1
Teorema:
int[x = 0]-[(pi/2)][ (2n+1)·sin((2n+1)·x)+2^{sig(1,1)}·(2/pi) ]d[x] [o] ...
... int[x = 0]-[(pi/2)][ (-1)·(2n+1)·sin((2n+1)·x)+(2/pi) ]d[x] = 1
int[x = 0]-[(pi/2)][ (2n+1)·sin((2n+1)·x)+(1/2)^{sig(2,2)}·(2/pi) ]d[x] [o] ...
... int[x = 0]-[(pi/2)][ (-1)·(2n+1)·sin((2n+1)·x)+(4/pi) ]d[x] = 0
Teorema:
int[x = 0]-[(pi/2)][ (2n+1)·sin((2n+1)·x)+2^{sig(1,2)}·(2/pi) ]d[x] [o] ...
... int[x = 0]-[(pi/2)][ (-1)·(2n+1)·sin((2n+1)·x)+(4/pi) ]d[x] = 0
int[x = 0]-[(pi/2)][ (2n+1)·sin((2n+1)·x)+(1/2)^{sig(2,1)}·(2/pi) ]d[x] [o] ...
... int[x = 0]-[(pi/2)][ (-1)·(2n+1)·sin((2n+1)·x)+(2/pi) ]d[x] = 1
El que odiaba a los hombres odiando-me a mi,
está loco de odiar al prójimo no como a si mismo,
en ser yo un dios solo con cuerpo de hombre,
pero no soy un hombre.
Estos tíos odiaban a los hombres,
y Dios me ha hecho hombre,
para destruir-los con la condenación,
de no ser yo un hombre.
Me deberían de seguir muchos hombres,
porque contra más hombres,
más condenación de yo no ser un hombre.
Soy el profesor tornasol cap rodó.
Juan:
El que quiera ser esclavo del pecado,
que tire la primera piedra.
El que quiera ser libre del pecado,
que no tire ninguna piedra.
Ley:
No se puede odiar:
a alguien que sigue la Ley,
siendo el prójimo
o sin un dios gigante,
siendo el óctopus homogéneo,
siendo todo el próximo,
como a si mismo.
[ {a_{0}} ]-[ {a_{1}},...,{a_{n}} ]
Se puede odiar:
a alguien que no sigue la Ley,
siendo el próximo
y con un dios gigante,
siendo el óctopus no homogéneo,
siendo todo-algún próximo,
no como a si mismo.
[ {a_{1},...,a_{n}} ]-[ {a_{1}},...,{a_{n}} ]
Teorema:
t^{(1/2)} o ( x2x ) = t^{(1/2)} o z +(-n) <==> z = x2x+2n·( xOy )+n^{2}·O
Demostració:
z = x2x+2n·( xOy )+n^{2}·O = t^{2} o ( ( xOy )+nO )
Mi mujer debe ser horrible como lo es mi madre,
hace un vestido naranja y no le pone un borde azul,
hace un vestido blanco y no le pone un borde negro.
Hace una caja azul marino con relieves,
y no la ilumina por las esquinas de los relieves con azul celeste.
Supongo que la podéis ver,
porque debe ser la Anahí horrible viral,
y no la famosa que sigue estando buena.
Mi Gestalt:
Hombres:
Jûan Garriga, Gerard Quintana, Jûan Reig y Jordi Díaz.
Mujeres:
Anahí, Dulce María, Maite Perroni y Victoria.
Los hombres fieles deben ser viejos y los he venido ayudar,
porque les están jodiendo los extraterrestres desde los años 40.
Yo soy el más joven,
pero hacemos un óctopus homogéneo,
que hace que el Mal tenga condenación del Bien,
y no puede saltar-se ningún mandamiento,
con los hombres sin tener condenación.
Lo saben ellos si es cierto esto,
si se están destruyendo será cierto,
y si no se están destruyendo falso
Si habéis muerto parad de rezar al Mal,
que lo que destruye como seáis próximo a él será el alma,
y después si no paráis será el espíritu,
hasta ser una solo una entidad.
Se puede rezar al Mal unas 256 o 512 veces según sea la gente del Gestalt,
porque las va a matar a todas siendo próximo del Mal.
Hay el cáncer de Witten y el rezo al Mal de matar-te siendo su próximo,
y se creen una voz esquizofrénica de la mente,
que miente y les dice que ha sido Jûan Garriga.
Es que es de ser inútiles.
Teorema:
( x [< y & y [< x ) <==> x = y
Demostración:
y = x+s & x = y+t
y = y+t+s
(-t) = s = 0
y = x & x = y
x = y
Se define ( s = 0 & t = 0 ) ==>
y = x+s & x = y+t
x [< y & y [< x
Teorema:
Si A [<< B ==> min(A) >] min(B)
Si A [<< B ==> max(A) [< max(B)
Demostración:
min(A) € A
min(A) € B
min(A) >] min(B)
Definició;
Pro_{1}({ < x,y > : x € A @ y € B }) = { x : [Ey][ x @ y ] }
Pro_{2}({ < x,y > : x € A @ y € B }) = { y : [Ex][ x @ y ] }
Teorema:
Sigui A x-[&]-x B = { < x,y > : x € A & y € B } ==>
Si Q [<< A x-[&]-x B ==> Pro_{1}(Q) [<< A
Si Q [<< A x-[&]-x B ==> Pro_{2}(Q) [<< B
Demostració:
Sigui x € Pro_{1}(Q) ==>
[Ey][ < x,y > € Q ]
[Ey][ < x,y > € A x-[&]-x B ]
x € A
Pro_{1}(Q) [<< A
Teorema:
Sigui A x-[ || ]-x B = { < x,y > : x € A || y € B } ==>
Si Pro_{1}(Q) [<< A ==> Pro_{1}(Q) [<< Pro_{2}(A x-[ || ]-x B)
Si Pro_{2}(Q) [<< B ==> Pro_{2}(Q) [<< Pro_{1}(A x-[ || ]-x B)
Demostració:
Sigui x € Pro_{1}(Q) ==>
x € A
< x,x > € A x-[ || ]-x B
x € Pro_{2}(A x-[ || ]-x B)
Pro_{1}(Q) [<< Pro_{2}(A x-[ || ]-x B)
Teorema:
Sigui A x-[<==]-x B = { < x,y > : x € A <== y € B } ==>
Si Pro_{1}(Q) [<< A ==> Pro_{1}(Q) [<< Pro_{2}(A x-[<==]-x B)
Sigui A x-[==>]-x B = { < x,y > : x € A ==> y € B } ==>
Si Pro_{2}(Q) [<< B ==> Pro_{2}(Q) [<< Pro_{1}(A x-[==>]-x B)
Definició:
Sigui {a_{k}} una comunicació inyectiva desordenada ==>
( h & s ) són els barems de detecció d'error de {a_{k}} <==> ...
... ( sum[k = 0]-[n][ |a_{k}| ] = h & d(a_{i},a_{j}) [< s )
{a_{k}} té error de comunicació <==> ...
... ( sum[k = 0]-[n][ |a_{k}| ] != h || d(a_{i},a_{j}) > s )
Teorema:
Sigui la comunicació A = {0,1,2} ==> ( h = 3 & s = 2 )
B = {0,0,2} || B = {0,0,1} té error de comunicació & ( h = 2 || h = 1 )
C = {0,1,1} || C = {0,1,0} té error de comunicació & ( h = 2 || h = 1 )
Definició:
Sigui {a_{k}} una comunicació inyectiva ordenada ==>
w és el barem ordenat de detecció d'error de {a_{k}} <==> sum[k = 0]-[n][ d(a_{k},k) ] = w
{a_{k}} té error de comunicació <==> sum[k = 0]-[n][ d(a_{k},k) ] != w
Teorema:
Sigui la comunicació A = {0,1,2} ==> w = 0
{2,1,0} té error de comunicació ordenat & w = 4 & [Ek][ d(a_{k},k) = 0 & k = 1 ]
{1,0,2} no té error de comunicació ordenat amb {0,2,1} y és el mateix cicle & w = 2
{1,2,0} no té error de comunicació ordenat amb {2,0,1} y és el mateix cicle & w = 4
Teorema:
Sigui {caca} una comunicació inyectiva ordenada ==>
Estudieu l'error de comunicació suposant que l'alfabet que s'utilitza té 30 lletres.
h = 3+1+33+31 = 68 & s = 32 & w = 3+0+31+28 = 62