jueves, 27 de agosto de 2026

mecánica-física y electrónica y análisis-funcional y evangelio-stronikiano y teoría-de-conjuntos y telecomunicaciones y espacios-métricos

Principio: [ de no gloria ]

Ecuación de 1º grado

Ecuación de 2º grado

Principio: [ de no gloria ]

Derivada y integral de 1º grado

Derivada y integral de 2º grado

Principio: [ de no gloria ]

Serie de 1º grado (1/k!)

Serie de 2º grado (1/(2k+r)!)

No hay logaritmos ni funciones trigonométricas inversas.


Ley: [ de barcos y aviones en un mundo glorificado ]

m·d_{tt}^{2}[x] = F+(-1)·p·h(ut)·g

d_{tt}^{2}[x] = 0 <==> t = (1/u)·Anti-h( (1/p)·(F/g) )

m·d_{t}[x] = Ft+(-1)·p·(1/u)·H(ut)·g

d_{t}[x] = 0 <==> t = (1/u)·Anti-[ (1/s)·H(s) ]-( F/(pg) )


Ley: [ de vehículos terrestres en un mundo glorificado ]

m·d_{tt}^{2}[x] = F+(-1)·( p·h(ut)+q )·g

d_{tt}^{2}[x] = 0 <==> t = (1/u)·Anti-h( (1/p)·( (-q)+(F/g) ) )

m·d_{t}[x] = Ft+(-1)·( p·(1/u)·H(ut)+qt )·g

d_{t}[x] = 0 <==> t = (1/u)·Anti-[ (p/q)·(1/s)·H(s)+1 ]-( F/(qg) )


Ley: [ de ascensores en un mundo glorificado ]

Sea d_{tt}^{2}[z] = d_{tt}^{2}[x] = d_{tt}^{2}[y] ==>

m·d_{tt}^{2}[x] = (-1)·p·h(ut)·g+T

m·d_{tt}^{2}[y] = qg+(-T)

m·d_{tt}^{2}[z] =  (1/2)·( (-1)·p·h(ut)+q )·g

T = (1/2)·( p·h(ut)+q )·g

m·d_{tt}^{2}[z] = 0  <==> t = (1/u)·Anti-h(q/p)

m·d_{t}[z] = (1/2)·( (-1)·p·(1/u)·H(ut)+qt )·g

d_{t}[z] = 0 <==> t = (1/u)·Anti-[ (p/q)·(1/s)·H(s)+1 ]-(0)


Ley: [ de submarinos en un mundo glorificado ]

m·d_{tt}^{2}[x] = p·h(ut)·g+(-b)·d_{t}[x]

d_{t}[x] = e^{(-1)·(b/m)·t}·int[ (p/m)·h(ut)·g·e^{(b/m)·t} ]d[t]

m·d_{tt}^{2}[x] = 0 <==> t = (1/u)·Anti-h( (b/(pg))·d_{t}[x] )


Ley: [ de colchones en un mundo glorificado ]

m·d_{tt}^{2}[x] = p·h(ut)·g+(-k)·x

x(t) = ...

... int[ cos( (k/m)^{(1/2)}·t )·int[ cos( (k/m)^{(1/2)}·t )·(p/m)·h(ut)·g ]d[t] ]d[t]

... int[ sin( (k/m)^{(1/2)}·t )·int[ sin( (k/m)^{(1/2)}·t )·(p/m)·h(ut)·g ]d[t] ]d[t]

m·d_{tt}^{2}[x] = 0 <==> t = (1/u)·Anti-h( (k/(pg))·x )


Ley: [ de ecualizador de voltaje espiral ]

L·d_{tt}^{2}[q] = C·( 1+(C/L)·t^{2} )·q(t)

q(t) = pe^{(C/L)·(1/2)·t^{2}}

L·d_{tt}^{2}[q] = (-C)·( 1+(C/L)·t^{2} )·q(t)

q(t) = pe^{(-1)·(C/L)·(1/2)·t^{2}}

Ley: [ de ecualizador de carga espiral ]

(L/R)^{2}·d_{tt}^{2}[q] = t·d_{t}[q]

d_{t}[q] = Ie^{(R/L)^{2}·(1/2)·t^{2}}

q(t) = I·(L/R)^{2}·e^{(R/L)^{2}·(1/2)·t^{2}} [o(t)o] ln(ut)

(L/R)^{2}·d_{tt}^{2}[q] = (-t)·d_{t}[q]

d_{t}[q] = Ie^{(-1)·(R/L)^{2}·(1/2)·t^{2}}

q(t) = (-I)·(L/R)^{2}·e^{(-1)·(R/L)^{2}·(1/2)·t^{2}} [o(t)o] ln(ut)


Ley: [ de dron de voltaje espiral ]

(r/t)·( d_{t}[q]/q(t) ) = g

q(t) = pe^{(C/L)·(1/2)·t^{2}}

Ley: [ de dron de carga espiral ]

(r/t)·( d_{tt}^{2}[q]/d_{t}[q] ) = g

d_{t}[q] = Ie^{(R/L)^{2}·(1/2)·t^{2}}


Definició: [ d'espectre d'un operador ]

Esp(A) = { H(t) : [Ex][ A[x]+(-1)·L(t) = H(t) ] }

Fun-Prop(A) = { L(t) : [Ex][ A[x]+(-1)·L(t) = H(t) ] }

Teorema:

Sea A[x] = kx ==>

Esp(A) = {0} <==> lim[x = (1/k)·L(t)][ A[x] ] = L(t)

Demostració:

[=>] Sigui x(t) = (1/k)·L(t) ==>

A[x]+(-1)·L(t) = H(t)

| A[ (1/k)·L(t) ]+(-1)·L(t) | = | A[x]+(-1)·L(t) | = | H(t) | = 0 < s

lim[x = (1/k)·L(t)][ A[x] ] = L(t)

[<=] Sigui x(t) = (1/k)·L(t) ==>

A[x]+(-1)·L(t) = H(t)

| H(t) | = | A[x]+(-1)·L(t) | = | A[ (1/k)·L(t) ]+(-1)·L(t) | = | k·(1/k)·L(t)+(-1)·L(t) | = | L(t)+(-1)·L(t) | = 0

H(t) = 0


Teorema:

Sea A[x] = d_{t}[x] ==>

Si x(t) = e^{t} ==>

Fun-Prop(A) = { e^{t} } <==> Esp(A) = {0}

lim[x = e^{t}][ A[x] ] = e^{t}

Demostració:

Sigui s > 0 ==> 

| A[x]+(-1)·e^{t} | = | d_{t}[x]+(-1)·e^{t} | = | e^{t}+(-1)·e^{t} | < s

Teorema:

Sea A[x] = d_{t}[x] ==>

Si x(t) = t ==>

Fun-Prop(A) = { t+(-1) } <==> Esp(A) = {t}


Teorema:

Sea A[x] = d_{t}[x]+kx ==>

Si x(t) = e^{kt} ==>

Fun-Prop(A) = { 2ke^{kt} } <==> Esp(A) = {0}

lim[x = e^{kt}][ A[x] ] = 2ke^{kt}

Demostració:

Sigui s > 0 ==> 

| A[x]+(-1)·2ke^{kt} | = | d_{t}[x]+kx+(-1)·2ke^{kt} | = | ke^{kt}+ke^{kt}+(-1)·2ke^{kt} | < s

Teorema:

Sea A[x] = d_{t}[x]+kx ==>

Si x(t) = t ==>

Fun-Prop(A) = { (1+(-k))·t+(-1) } <==> Esp(A) = {t}


Teorema:

Sea A[x] = int[x]d[t] ==>

Si x(t) = e^{t} ==>

Fun-Prop(A) = { e^{t} } <==> Esp(A) = {0}

lim[x = e^{t}][ A[x] ] = e^{t}

Demostració:

Sigui s > 0 ==> 

| A[x]+(-1)·e^{t} | = | int[x]d[t]+(-1)·e^{t} | = | e^{t}+(-1)·e^{t} | < s

Teorema:

Sea A[x] = int[x]d[t] ==>

Si x(t) = 1 ==>

Fun-Prop(A) = { 0 } <==> Esp(A) = {t}


Teorema:

Sea A[x] = int[x]d[t]+kx ==>

Si x(t) = e^{(1/k)·t} ==>

Fun-Prop(A) = { 2ke^{(1/k)·t} } <==> Esp(A) = {0}

lim[x = e^{(1/k)·t}][ A[x] ] = 2ke^{(1/k)·t}

Demostració:

Sigui s > 0 ==> 

| A[x]+(-1)·2ke^{(1/k)·t} | = | int[x]d[t]+kx+(-1)·2ke^{(1/k)·t} | = ...

... | ke^{(1/k)·t}+ke^{(1/k)·t}+(-1)·2ke^{(1/k)·t} | < s

Teorema:

Sea A[x] = int[x]d[t]+kx ==>

Si x(t) = 1 ==>

Fun-Prop(A) = { (-k) } <==> Esp(A) = {t}


Teorema:

int[x = 0]-[1][ ne^{nx}+(3/2)^{sig(1,1)} ]d[x] [o] ...

... int[x = 0]-[1][ ne^{(-1)·nx}+2 ]d[x] = 1

int[x = 0]-[1][ ne^{nx}+(2/3)^{sig(2,2)} ]d[x] [o] ...

... int[x = 0]-[1][ ne^{(-1)·nx}+3 ]d[x] = 0

Teorema:

int[x = 0]-[1][ ne^{nx}+(3/2)^{sig(1,2)} ]d[x] [o] ...

... int[x = 0]-[1][ ne^{(-1)·nx}+3 ]d[x] = 0

int[x = 0]-[1][ ne^{nx}+(2/3)^{sig(2,1)} ]d[x] [o] ...

... int[x = 0]-[1][ ne^{(-1)·nx}+2 ]d[x] = 1


Teorema:

int[x = 0]-[1][ x^{n}+( n^{2}+2n+2 )^{sig(1,1)}·(1/(n+1)) ]d[x] [o] ...

... int[x = 0]-[1][ (-1)·x^{n}+(1/(n+1)) ]d[x] = 1

int[x = 0]-[1][ x^{n}+( 1/(n^{2}+2n+2) )^{sig(2,2)}·(1/(n+1)) ]d[x] [o] ...

... int[x = 0]-[1][ (-1)·x^{n}+( n^{2}+2n+2 )·(1/(n+1)) ]d[x] = 0

Teorema:

int[x = 0]-[1][ x^{n}+( n^{2}+2n+2 )^{sig(1,2)}·(1/(n+1)) ]d[x] [o] ...

... int[x = 0]-[1][ (-1)·x^{n}+( n^{2}+2n+2 )·(1/(n+1)) ]d[x] = 0

int[x = 0]-[1][ x^{n}+( 1/(n^{2}+2n+2) )^{sig(2,1)}·(1/(n+1)) ]d[x] [o] ...

... int[x = 0]-[1][ (-1)·x^{n}+(1/(n+1)) ]d[x] = 1


Teorema:

int[x = 0]-[(pi/2)][ (2n+1)·sin((2n+1)·x)+2^{sig(1,1)}·(2/pi) ]d[x] [o] ...

... int[x = 0]-[(pi/2)][ (-1)·(2n+1)·sin((2n+1)·x)+(2/pi) ]d[x] = 1

int[x = 0]-[(pi/2)][ (2n+1)·sin((2n+1)·x)+(1/2)^{sig(2,2)}·(2/pi) ]d[x] [o] ...

... int[x = 0]-[(pi/2)][ (-1)·(2n+1)·sin((2n+1)·x)+(4/pi) ]d[x] = 0

Teorema:

int[x = 0]-[(pi/2)][ (2n+1)·sin((2n+1)·x)+2^{sig(1,2)}·(2/pi) ]d[x] [o] ...

... int[x = 0]-[(pi/2)][ (-1)·(2n+1)·sin((2n+1)·x)+(4/pi) ]d[x] = 0

int[x = 0]-[(pi/2)][ (2n+1)·sin((2n+1)·x)+(1/2)^{sig(2,1)}·(2/pi) ]d[x] [o] ...

... int[x = 0]-[(pi/2)][ (-1)·(2n+1)·sin((2n+1)·x)+(2/pi) ]d[x] = 1


Juan:

El que quiera ser esclavo del pecado,

que tire la primera piedra.

El que quiera ser libre del pecado,

que no tire ninguna piedra.


Ley:

No se puede odiar:

a alguien que sigue la Ley,

siendo el prójimo

o sin un dios gigante,

siendo el óctopus homogéneo,

siendo todo el próximo,

como a si mismo.

[ {a_{0}} ]-[ {a_{1}},...,{a_{n}} ]

Se puede odiar:

a alguien que no sigue la Ley,

siendo el próximo

y con un dios gigante,

siendo el óctopus no homogéneo,

siendo todo-algún próximo,

no como a si mismo.

[ {a_{1},...,a_{n}} ]-[ {a_{1}},...,{a_{n}} ]


Teorema:

t^{(1/2)} o ( x2x ) = t^{(1/2)} o z +(-n) <==> z = x2x+2n·( xOy )+n^{2}·O

Demostració:

z = x2x+2n·( xOy )+n^{2}·O = t^{2} o ( ( xOy )+nO )


Teorema:

( x [< y & y [< x ) <==> x = y

Demostración:

y = x+s & x = y+t

y = y+t+s

(-t) = s = 0

y = x & x = y

x = y

Se define ( s = 0 & t = 0 ) ==>

y = x+s & x = y+t

x [< y & y [< x


Teorema:

Si A [<< B ==> min(A) >] min(B)

Si A [<< B ==> max(A) [< max(B)

Demostración:

min(A) € A 

min(A) € B

min(A) >] min(B)


Definició;

Pro_{1}({ < x,y > : x € A @ y € B }) = { x : [Ey][ x @ y ] }

Pro_{2}({ < x,y > : x € A @ y € B }) = { y : [Ex][ x @ y ] }

Teorema:

Sigui A x-[&]-x B = { < x,y > : x € A & y € B } ==>

Si Q [<< A x-[&]-x B ==> Pro_{1}(Q) [<< A

Si Q [<< A x-[&]-x B ==> Pro_{2}(Q) [<< B

Demostració:

Sigui x € Pro_{1}(Q) ==>

[Ey][ < x,y > € Q ]

[Ey][ < x,y > € A x-[&]-x B ]

x € A

Pro_{1}(Q) [<< A

Teorema:

Sigui A x-[ || ]-x B = { < x,y > : x € A || y € B } ==>

Si Pro_{1}(Q) [<< A ==> Pro_{1}(Q) [<< Pro_{2}(A x-[ || ]-x B)

Si Pro_{2}(Q) [<< B ==> Pro_{2}(Q) [<< Pro_{1}(A x-[ || ]-x B)

Demostració:

Sigui x € Pro_{1}(Q) ==>

x € A

< x,x > € A x-[ || ]-x B

x € Pro_{2}(A x-[ || ]-x B)

Pro_{1}(Q) [<< Pro_{2}(A x-[ || ]-x B)

Teorema:

Sigui A x-[<==]-x B = { < x,y > : x € A <== y € B } ==>

Si Pro_{1}(Q) [<< A ==> Pro_{1}(Q) [<< Pro_{2}(A x-[<==]-x B)

Sigui A x-[==>]-x B = { < x,y > : x € A ==> y € B } ==>

Si Pro_{2}(Q) [<< B ==> Pro_{2}(Q) [<< Pro_{1}(A x-[==>]-x B)


Definició:

Sigui {a_{k}} una comunicació desordenada ==>

( h & s_{k} ) són els barems de detecció d'error de {a_{k}} <==> ...

... ( sum[k = 0]-[n][ |a_{k}| ] = h & m(a_{k},a_{k+1}) = s_{k} & m(a_{n+1},a_{0}) = s_{n+1} )

{a_{k}} té error de comunicació <==> ...

... ( sum[k = 0]-[n][ |a_{k}| ] != h || m(a_{k},a_{k+1}) != s_{k} || m(a_{n+1},a_{0}) != s_{n+1} )

Teorema:

Sigui la comunicació A = {0,1,2} ==> ( h = 3 & s_{k} = < 1,1,2 > )

B = {0,0,2} té error de comunicació & ( h = 2 & s_{k} = < 0,2,2 > )

B = {0,2,0} té error de comunicació & ( h = 2 & s_{k} = < 2,2,0 > )

B = {2,0,0} té error de comunicació & ( h = 2 & s_{k} = < 2,0,2 > )

C = {0,1,1} té error de comunicació & ( h = 2 & s_{k} = < 1,0,1 > )

C = {1,1,0} té error de comunicació & ( h = 2 & s_{k} = < 0,1,1 > )

C = {1,0,1} té error de comunicació & ( h = 2 & s_{k} = < 1,1,0 > )

Teorema:

Sigui la comunicació A = {0,1,2} ==> ( h = 3 & s_{k} = < 1,1,2 > )

D = {0,0,1} té error de comunicació & ( h = 1 & s_{k} = < 0,1,1 > )

D = {0,1,0} té error de comunicació & ( h = 1 & s_{k} = < 1,1,0 > )

D = {1,0,0} té error de comunicació & ( h = 1 & s_{k} = < 1,0,1 > )


Definició:

Sigui {a_{k}} una comunicació ordenada ==>

w és el barem ordenat de detecció d'error de {a_{k}} <==> sum[k = 0]-[n][ m(a_{k},k) ] = w

{a_{k}} té error de comunicació <==> sum[k = 0]-[n][ m(a_{k},k) ] != w

Teorema:

Sigui la comunicació A = {0,1,2} ==> ( w = 0 & s_{k} = < 1,1,2 > )

{2,1,0} té error de comunicació ordenat & ( w = 4 & s_{k} = < 1,1,2 > )

{1,2,0} té error de comunicació ordenat & ( w = 4 & s_{k} = < 1,2,1 > )

{2,0,1} té error de comunicació ordenat & ( w = 4 & s_{k} = < 2,1,1 > )

{1,0,2} té error de comunicació ordenat & ( w = 2 & s_{k} = < 1,2,1 > )

{0,2,1} té error de comunicació ordenat & ( w = 2 & s_{k} = < 2,1,1 > )


Teorema:

Sigui {caca} una comunicació ordenada ==> ...

... h = 3+1+3+1 = 8 & s_{k} = < 2,2,2,2 > & w = 3+0+1+2 = 6

{acac} té error de comunicació ordenat & h = 1+3+1+3 = 8 & s_{k} = < 2,2,2,2 > & w = 1+2+1+0 = 4


Teorema:

Sigui < m: E x F ---> R & < x,y > --> m(x,y) > ==>

Si m(x,y) és una distancia ==> E x E és un espai métric

Si m(x,y) és una Anti-distancia ==> E x E és un espai Anti-métric

Demostració:

Es defineix < f: E ---> F & z --> f(z) = y > ==>

m(x,f(z)) = m(x,y)

m(x,f(z)) és una distancia

E x E és un espai métric


Teorema: [ de métrica en espacios paralelos ]

Sigui ( < m: E x F ---> R & < x,y > --> m(x,y) > & m(x,y) és una distancia ) ==>

Si < f: G ---> R & z --> f(z) [< 0 > ==> (E x F) x G és un espai métric

Demostració:

Es defineix M( < x,y >,z ) = max{m(x,y),f(z)} ==>

f(z) [< 0 [< m(x,y)

M( < x,y >,z ) = m(x,y)

M( < x,y >,z ) és una distancia

(E x F) x G és un espai métric

Teorema: [ de Anti-métrica en espacios paralelos ]

Sigui ( < m: E x F ---> R & < x,y > --> m(x,y) > & m(x,y) és una Anti-distancia ) ==>

Si < f: G ---> R & z --> f(z) >] 0 > ==> (E x F) x G és un espai Anti-métric

Demostració:

Es defineix M( < x,y >,z ) = min{m(x,y),f(z)} ==>


Ley:

Dentro de la guerra azeri-hombre,

no hay condenación,

en robar des-propiedad cagando-se encima,

y no robar des-propiedad,

ni propiedad del váter,

cagando dentro de la taza del váter.

Fuera de la guerra azeri-hombre,

hay condenación,

en robar des-propiedad de cagar-se encima,

y robar des-propiedad,

y propiedad del váter,

cagando fuera de la taza del váter.

Ley:

Superando el crédito de rezos al Mal del cardinal del Gestalt,

te vuelves próximo al Mal,

y el Mal te mata

porque el universo es bueno.

No superando el crédito de rezos al Mal del cardinal del Gestalt,

no te vuelves próximo al Mal,

y el Mal no te mata

aunque quizás el universo es bueno.