viernes, 8 de abril de 2022

comentari aragonès, precios y impuestos

Es poden fetxker o faitxnar uns txocs olímpics txunts,

aragonesos y catalans,

perque a Aragó hi ha instalacions,

perque parletxken l'aragonès.

No es poden fetxker o faitxnar uns txocs olímpics txunts,

catalans y aragonesos,

perque a Aragó no hi ha instalacions,

perque no parletxken l'aragonès.


LaGrange:

F(x,y,z) = (-1)+xy+yz+zx+(-u)·( xyz+(-m) )

¬F(x,y,z) = 1+(-1)·xy+(-1)·yz+(-1)·zx+(-v)·( xyz+(-m) )

G(x,y,z) = (-1)+xy+yz+zx+(-u)·( xyz )

¬G(x,y,z) = 1+(-1)·xy+(-1)·yz+(-1)·zx+(-v)·( xyz )

u = (2/m)

v = (-1)·(2/m)

F(1,1,1) = 2

¬F(1,1,1) = (-2)

G(1,1,1) = 0

¬G(1,1,1) = (-0)


Parletxkar l'aragonès amb tú,

em costetxka,

una mica.

Parletxkar l'aragonès amb mi,

et costetxka,

la hostia.


L'estetxkat aragonès és pobre,

perque no parletxken l'aragonès.

L'estetxkat aragonès és ric,

perque parletxken l'aragonès.


He de vaitxnar a caguetxkar,

que m'estic caguetxkant.

He de vaitxnar a pishetxkar,

que m'estic pishetxkant.


He putxkat al tarretxkat,

abans de tumetxkar el Sol.

He baishkat del tarretxkat,

després de tumetxkar el Sol.


M'he deishkat la pizza al forn,

y s'ha cremetxkat.

No m'he deishkat la pizza al forn,

y no s'ha cremetxkat.


Surtitxkû a la terrasa,

abans de fumetxkar una cigarreta.

Entretxkû de la terrasa,

després de fumetxkar una cigarreta.


Obritxkû la finestra,

que feu o fa calor.

Tanketxkû la finestra,

que feu o fa fred.


He refredetxkat aigua,

y s'ha tornetxkat en txel.

He calentetxkat aigua,

y s'ha tornetxkat en vapor.


Hi ha un protxecte de un pavelló de txel,

perque ya hi ha les màquines de fetxker o faitxnar txel.

No hi ha un protxecte de un pavelló de txel,

perque encara no hi ha les màquines de fetxker o faitxnar txel.


Tumetxkaré un talletxkat amb llet.

Tumetxkaré un talletxkat sense llet.


vull un txeletxkat de llimó.

vull un txeletxkat de tarontxa.


M'he dutxkat,

sense sabó a la piscina.

No m'he dutxkat,

amb sabó a la piscina.


t'escrivitxkû en aragonès,

em llegitxkes en aragonès.


Catalunya-y-Balears: 117 escons

30 PSC

30 ERC

30 Junts

11 CUP

8 UP

5 Cs

3 PP


Aragó: 5 escons

2 Puyaló

2 PSA

1 Txunts

País-Valencià: 3 escons

1 ERPV

1 PSPV

1 Txunts


Leys: [ d'Aragó ] o [ del País Valencià ]: 

És Trilingüe:

Català, Català-Aragonès y Castellán.

Aragonès:

-etxkar

-itxkir

Català, Català-Valencià y Castellán.

Valencià:

-eshkar

-ishkir

Els impostos són a [ trietxkar ] o [ trieshkar ],

entre el socialisme o la social-democracia.


Obrishkû la porta, y surtishkû de casa.

Entreshkû a casa, y tankeshkû la porta.


Precios y Impuestos:

( Fábrica + Socio + Tienda ) + impuestos

Socialismo:

1€ = ( 0.25+0.25+0.25 )+0.25

Social-democracia:

1€ = ( 0.30+0.30+0.30 )+0.10

Socialismo:

2€ = ( 0.50+0.50+0.50 )+0.50

Social-democracia:

2€ = ( 0.60+0.60+0.60 )+0.20

( Fábrica + Tienda ) + impuestos

Socialismo:

0.75€ = ( 0.25+0.25 )+0.25

Social-democracia:

0.75€ = ( 0.30+0.30 )+0.15

Socialismo:

1.50€ = ( 0.50+0.50 )+0.50

Social-democracia:

1.50€ = ( 0.60+0.60 )+0.30


Socialismo Bolivariano:

C(x) = (p/k)·x+(-n)·x^{(1/k)}

Social-Democracia Bolivariana:

D(x) = p·x+(-n)·x^{(1/k)}

( 10 socios + impuestos )

Socialismo Bolivariano:

2.20€ = (10·0.11)+(1.10)

Social-Democracia Bolivariana:

2.20€ = (10·0.20)+(0.20)


Discoteca Bolivariana:

17.60€ = Entrada + 2 cubatas

8.80€ = 1 cubata

martes, 5 de abril de 2022

matemátiques y dualogía y rotació y transitius duals borrosos

Teorema:

Si a_{n+1} >] a_{n}+n ==> a_{n+1} >] a_{n}

Si a_{n+1} < a_{n}+(-n)+(-1) ==> a_{n+1} < a_{n}

Demostració:

a_{n+1} >] a_{n}+n >] a_{n}

a_{n+1} < a_{n}+(-n)+(-1) < a_{n}


Teorema:

Si a_{n+1} [< a_{n}+(-n) ==> a_{n+1} [< a_{n}

Si a_{n+1} > a_{n}+n+1 ==> a_{n+1} > a_{n}

Demostració:

a_{n+1} [< a_{n}+(-n) [< a_{n}

a_{n+1} > a_{n}+n+1 > a_{n}


Teorema:

d_{x}[y] = f(x)·y

y(x) = e^{int[f(x)]d[x]}

d_{x}[y] = (1/f(x))·y

y(x) = e^{( int[f(x)]d[x] )^{[o(x)o](-1)}}


Teorema:

d_{x}[y] = f(x)·y^{n}

y(x) = ( int[f(x)]d[x] )^{( 1/(1+(-n)) )}

d_{x}[y] = (1/f(x))·y^{n}

y(x) = ( ( int[f(x)]d[x] )^{[o(x)o](-1)} )^{( 1/(1+(-n)) )}


Teorema:

d_{x}[y] = ( ax^{2}+bx+c )^{m}·y^{n}

y(x) = ( ...

... (1/(m+1))·( ax^{2}+bx+c )^{m+1} [o(x)o] ...

... ln(2ax+b) [o(x)o] (1/(2a))·x ...

... )^{( 1/(1+(-n)) )}

d_{x}[y] = ( 1/( ax^{2}+bx+c )^{m} )·y^{n}

y(x) = ( ...

... ( (1/(m+1))·( ax^{2}+bx+c )^{m+1} [o(x)o] ...

... ln(2ax+b) [o(x)o] (1/(2a))·x )^{[o(x)o](-1)} ...

... )^{( 1/(1+(-n)) )}


Sexo en lo borroso:

Polla virgen:

0111 = (1/3)

Chocho virgen:

1110111 = (2/3)


Lo siguiente no sé si funciona en la Tierra:

Polla no virgen + Chocho virgen:

0111-11-11 + 1110111 = 0111 = (1/4)

Polla virgen + Chocho no virgen:

0111 + 11-1110111-11 = 0111 = (1/4)

Polla no virgen + Chocho no virgen:

0111-11-11 + 11-1110111-11 = 11 = (3/4)


Dualogía:

Definició:

Sigui x+y(x) = f(x) & [Ex_{k}][ f(x_{k}) = 0 ] ==> ...

... Dual( f(x) ) = {< x_{1},y(x_{1}) >,...(n)...,< x_{n},y(x_{n}) >}


Teorema:

x+y(x) = x+(-a) <==> Dual(x+(-a)) = {< a,(-a) >}

x+y(x) = x+a <==> Dual(x+a) = {< (-a),a >}


Dual(x+(-a)) [ || ] Dual(x+a) es simétrica


Teorema:

x+y(x) = x^{2}+(-a) <==> ...

... Dual(x^{2}+(-a)) = {< a^{(1/2)},(-1)·a^{(1/2)} >,< (-1)·a^{(1/2)},a^{(1/2)} >}

x+y(x) = x^{2}+a <==> ...

... Dual(x^{2}+a) = {< ia^{(1/2)},(-i)·a^{(1/2)} >,< (-i)·a^{(1/2)},ia^{(1/2)} >}


Dual(x^{2}+(-a)) es simétrica

Dual(x^{2}+a) es simétrica


Teorema:

x+y(x) = x^{3}+(-a) <==> ...

... Dual(x^{3}+(-a)) = {< (-u)·a^{(1/3)},ua^{(1/3)} >,< (-v)·a^{(1/3)},va^{(1/3)} >,...

... < a^{(1/3)},(-1)·a^{(1/3)} >}

x+y(x) = x^{3}+a <==> ...

... Dual(x^{3}+a) = {< ua^{(1/3)},(-u)·a^{(1/3)} >,< va^{(1/3)},(-v)·a^{(1/3)} >,...

... < (-1)·a^{(1/3)},a^{(1/3)} >}


Dual(x^{3}+(-a)) [ || ] Dual(x^{3}+a) es simétrica


Teorema:

x+y(x) = x^{4}+(-a) <==> ...

... Dual(x^{4}+(-a)) = {< a^{(1/4)},(-1)·a^{(1/4)} >,< (-1)·a^{(1/4)},a^{(1/4)} >,...

... < ia^{(1/4)},(-i)·a^{(1/4)} >,< (-i)·a^{(1/4)},ia^{(1/4)} >}

x+y(x) = x^{4}+a <==> ...

... Dual(x^{4}+a) = {< ja^{(1/4)},(-j)·a^{(1/4)} >,< (-j)·a^{(1/4)},ja^{(1/4)} >,...

... < ka^{(1/4)},(-k)·a^{(1/4)} >,< (-k)·a^{(1/4)},ka^{(1/4)} >}


Dual(x^{4}+(-a)) es simétrica

Dual(x^{4}+a) es simétrica


Definició:

Sigui x+y(x) = f(x) & [Ex_{k}][ d_{x}[f(x_{k})] = 1 ] ==> ...

... Dual-d_{x}[f(x)] = {< x_{1},y(x_{1}) >,...(n)...,< x_{n},y(x_{n}) >}


Teorema:

x+y(x) = x+(-a) <==> Dual-d_{x}[x+(-a)] = {< b,(-a) >}

x+y(x) = x+a <==> Dual-d_{x}[x+a] = {< b,a >}


Teorema:

x+y(x) = (1/2)·x^{2}+(-a) <==> ...

... Dual-d_{x}[(1/2)·x^{2}+(-a)] = {< (a+1),(1/2)·( a^{2}+(-1) )+(-a) >}

x+y(x) = (1/2)·x^{2}+a <==> ...

... Dual-d_{x}[(1/2)·x^{2}+a] = {< ((-a)+1),(1/2)·( (-a)^{2}+(-1) )+a >}


Teorema:

x+y(x) = (1/(n+1))·x^{n+1}+(-a) <==> ...

... Dual-d_{x}[(1/(n+1))·x^{n+1}+(-a)] = ...

... {< (a+1)^{(1/n)},(1/(n+1))·(a+(-n))·(a+1)^{(1/n)}+(-a) >}

x+y(x) = (1/(n+1))·x^{n+1}+a <==> ...

... Dual-d_{x}[(1/(n+1))·x^{n+1}+a] = ...

... {< ((-a)+1)^{(1/n)},(1/(n+1))·((-a)+(-n))·((-a)+1)^{(1/n)}+a >}


Mecánica de rotació:

Lley:

Sigui d_{tt}^{2}[w] = 0 ==> ...

... Si ( d_{t}[y] = a·y(t) & d_{t}[x] = d_{t}[y]+(d_{t}[w]/w)·y(t) ) ==> ...

... d_{tt}^{2}[x] = ( a^{2}+(-1)·(d_{t}[w]/w)^{2} )·y(t)+(d_{t}[w]/w) )·a·y(t)

Sigui d_{tt}^{2}[w] = 0 ==> ...

... Si ( d_{t}[y] = b·y(t) & d_{t}[x] = d_{t}[y]+(-1)·(d_{t}[w]/w)·y(t) ) ==> ...

... d_{tt}^{2}[x] = ( b^{2}+(d_{t}[w]/w)^{2} )·y(t)+(-1)·(d_{t}[w]/w) )·b·y(t)


Lley:

Sigui w = e^{at} ==> ...

... [1] x = y+at [o(t)o] int[ r(t) ]d[t]

... [2] d_{t}[x] = d_{t}[y]+a·r(t)

... [3] d_{tt}^{2}[x] = d_{tt}^{2}[y]+a·d_{t}[r(t)]

Sigui w = e^{(-1)·at} ==> ...

... [1] x = y+(-1)·at [o(t)o] int[ r(t) ]d[t]

... [2] d_{t}[x] = d_{t}[y]+(-a)·r(t)

... [3] d_{tt}^{2}[x] = d_{tt}^{2}[y]+(-a)·d_{t}[r(t)]

A r(t) = constant:

és inercial

A r(t) != constant:

no és inercial


Lley:

Sigui w = cosh(at) ==> ...

... [1] x = y+( [2at]+(-1)·( at+ln(2) ) ) [o(t)o] int[ r(t) ]d[t]

... [2] d_{t}[x] = d_{t}[y]+a·tanh(at)·r(t)

... [3] d_{tt}^{2}[x] = ...

... d_{tt}^{2}[y]+a^{2}·(1+(-1)·( tanh(at) )^{2} )·r(t)+a·tanh(at)·d_{t}[r(t)]

Sigui w = sinh(at) ==> ...

... [1] x = y+( ]2at[+(-1)·( at+ln(2) ) ) [o(t)o] int[ r(t) ]d[t]

... [2] d_{t}[x] = d_{t}[y]+a·coth(at)·r(t)

... [3] d_{tt}^{2}[x] = ...

... d_{tt}^{2}[y]+a^{2}·(1+(-1)·( coth(at) )^{2} )·r(t)+a·coth(at)·d_{t}[r(t)]

Deducció:

cosh(at) = (1/2)·( e^{at}+e^{(-1)·at} ) = (e^{at}/e^{ln(2)+at})·(e^{at}+e^{(-1)at})

sinh(at) = (1/2)·( e^{at}+(-1)·e^{(-1)·at} ) = (e^{at}/e^{ln(2)+at})·(e^{at}+(-1)·e^{(-1)at})

cosh(at) = (1/e^{ln(2)+at})·( e^{2at}+1 ) = e^{[2at]+(-1)·( at+ln(2) )}

sinh(at) = (1/e^{ln(2)+at})·( e^{2at}+(-1) ) = e^{]2at[+(-1)·( at+ln(2) )}


Teoremes dual transitius borrosos:

Teorema:

( x [< y_{n} & y_{n} [< y_{n+k} ) <==> x [< y_{n+k}

( x > y_{n} || y_{n} > y_{n+k} ) <==> x > y_{n+k}

Demostració:

min({(0.n)+(0.k)}) [< (0.n+k)

sup({(-1)·(0.n)+(-1)·(0.k)}) > (-1)·(0.n+k)


Teorema:

( x >] y_{n} & y_{n} >] y_{n+k} ) <==> x >] y_{n+k}

( x < y_{n} || y_{n} < y_{n+k} ) <==> x < y_{n+k}

Demostració:

max({(-1)·(0.n)+(-1)·(0.k)}) >] (-1)·(0.n+k)

inf({(0.n)+(0.k)}) < (0.n+k)


Teorema:

( x = x & x [< y_{n} ) <==> x [< y_{n}

( x != x || x > y_{n} ) <==> x > y_{n}

Demostració:

min({1,(0.n)}) [< (0.n)

sup({(-1),(-1)·(0.n)}) > (-1)·(0.n)


Teorema:

( x = x & x >] y_{n} ) <==> x >] y_{n}

( x != x || x < y_{n} ) <==> x < y_{n}

Demostració:

max({(-1),(-1)·(0.n)}) >] (-1)·(0.n)

inf({1,(0.n)}) < (0.n)


Teorema:

( y_{n} [< x & x = x ) <==> y_{n} [< x

( y_{n} > x || x != x ) <==> y_{n} > x

Demostració:

max({(-1)·(0.n),(-1)}) >] (-1)·(0.n)

inf({(0.n),1}) < (0.n)


Teorema:

( y_{n} >] x & x = x ) <==> y_{n} >] x

( y_{n} < x || x != x ) <==> y_{n} < x

Demostració:

min({(0.n),1}) [< (0.n)

sup({(-1)·(0.n),(-1)}) > (-1)·(0.n)


Rotació:

s(t) = w(t)·r

d_{t}[s] = d_{t}[w]·r

d_{tt}^{2}[s] = d_{tt}^{2}[w]·r

(m/2)·d_{t}[s]^{2} = (m/2)·d_{t}[w]^{2}·r^{2}

Lley:

d_{tt}^{2}[s] = a·pi·r

d_{t}[s] = a·t·pi·r

s(t) = a·(1/2)·t^{2}·pi·r

(m/2)·d_{t}[s]^{2} = m·a·pi·r·s

Lley:

d_{tt}^{2}[s] = (-a)·pi·r

d_{t}[s] = (-a)·t·pi·r

s(t) = (-a)·(1/2)·t^{2}·pi·r

(m/2)·d_{t}[s]^{2} = m·(-a)·pi·r·s

lunes, 4 de abril de 2022

economía dual y osciladors, rotació y politges

Precios en lo Socialismo y en la Social-Democracia:

A(x) = px+(-n)·x^{k}

d_{x}[A(1)] = 0

p = kn

Precios en lo Socialismo Bolivariano y en la Social-Democracia Bolivariana:

B(x) = kpx+(-n)·x^{k}

d_{x}[B(1)] = 0

p = n


Impuestos en la Social-democracia:

C(x) = px+(-n)·x^{(1/k)}

d_{x}[C(1)] = 0

p = (1/k)·n

Impuestos en lo Socialismo:

D(x) = (1/k)·px+(-n)·x^{(1/k)}

d_{x}[D(1)] = 0

p = n


d_{x}[y(x)]+a(x)·y(x) = f(x)

y(x) = e^{(-1)·int[a(x)]d[x]}·int[ f(x)·e^{int[a(x)]d[x]} ]d[x]

d_{x}[y(x)]+(-1)·a(x)·y(x) = (-1)·f(x)

y(x) = e^{int[a(x)]d[x]}·int[ (-1)·f(x)·e^{(-1)·int[a(x)]d[x]} ]d[x]

Demostración:

... ( (-1)·a(x)·e^{(-1)·int[a(x)]d[x]}·int[ f(x)·e^{int[a(x)]d[x]} ]d[x]+f(x) )+...

... a(x)·e^{(-1)·int[a(x)]d[x]}·int[ f(x)·e^{int[a(x)]d[x]} ]d[x] = f(x)

... ( a(x)·e^{int[a(x)]d[x]}·int[ (-1)·f(x)·e^{(-1)·int[a(x)]d[x]} ]d[x]+(-1)·f(x) )+...

... (-1)·a(x)·e^{int[a(x)]d[x]}·int[ (-1)·f(x)·e^{(-1)·int[a(x)]d[x]} ]d[x] = (-1)·f(x)


d_{x}[y(x)]+a(x)·y(x) = (-0)

y(x) = e^{(-1)·int[a(x)]d[x]}

d_{x}[y(x)]+(-1)·a(x)·y(x) = 0

y(x) = e^{int[a(x)]d[x]}


Osciladores de condensador imaginario:

Oscilador circular:

R·d_{t}[q(t)]+i·C·q(t) = 0

q(t) = q_{0}·e^{(C/R)·(-i)t}

R·d_{t}[q(t)]+(-i)·C·q(t) = (-0)

q(t) = q_{0}·e^{(C/R)·it}

Oscilador espiral:

L·d_{tt}^{2}[q(t)]+i·C·q(t) = 0

q(t) = q_{0}·e^{(C/L)^{(1/2)}·jt} || q(t) = q_{0}·e^{(C/L)^{(1/2)}·(-j)t}

L·d_{tt}^{2}[q(t)]+(-i)·C·q(t) = (-0)

q(t) = q_{0}·e^{(C/L)^{(1/2)}·kt} || q(t) = q_{0}·e^{(C/L)^{(1/2)}·(-k)t}


k·j = 1

(-k)·(-j) = 1


Utilidad Dual:

F(x,y) = jx+(k+(-j))·y+(-u)·( px+qy+(-m) )

¬F(x,y) = (-j)·x+((-k)+j)·y+(-v)·( px+qy+(-m) )

G(x,y) = jx+(k+(-j))·y+(-u)·( px+qy )

¬G(x,y) = (-j)·x+((-k)+j)·y+(-v)·( px+qy )

d_{x}[F(1,1)] = 0

d_{y}[F(1,1)] = 0

d_{x}[¬F(1,1)] = 0

d_{y}[¬F(1,1)] = 0

u = (k/m)

v = (-1)·(k/m)

F(1,1) = k

¬F(1,1) = (-k)

G(1,1) = 0

¬G(1,1) = (-0)


j = n

(-j) = (-n)

k+(-j) = n

(-k)+j = (-n)

F(1,1) = 2n

¬F(1,1) = (-2)·n


j = n

(-j) = (-n)

k+(-j) = m

(-k)+j = (-m)

F(1,1) = m+n

¬F(1,1) = (-m)+(-n)


LaGrange Dual:

F(x,y) = (k+(-2))+x^{j}+y^{k+(-j)}+(-u)·( px+qy+(-m) )

¬F(x,y) = ((-k)+2)+(-1)·x^{j}+(-1)·y^{k+(-j)}+(-v)·( px+qy+(-m) )

G(x,y) = (k+(-2))+x^{j}+y^{k+(-j)}+(-u)·( px+qy )

¬G(x,y) = ((-k)+2)+(-1)·x^{j}+(-1)·y^{k+(-j)}+(-v)·( px+qy )

d_{x}[F(1,1)] = 0

d_{y}[F(1,1)] = 0

d_{x}[¬F(1,1)] = 0

d_{y}[¬F(1,1)] = 0

u = (k/m)

v = (-1)·(k/m)

F(1,1) = k

¬F(1,1) = (-k)

G(1,1) = 0

¬G(1,1) = (-0)


F(x,y,z) = ...

... (k+(-2))·(e^{z}+(-z))+e^{jx}+e^{(k+(-j))·y}+(-u)·( pe^{x}+qe^{y}+(-m) )

¬F(x,y,z) = ...

... ((-k)+2)·(e^{z}+(-z))+(-1)·e^{jx}+(-1)·e^{(k+(-j))·y}+(-v)·( pe^{x}+qe^{y}+(-m) )

G(x,y,z) = (k+(-2))·(e^{z}+(-z))+e^{jx}+e^{(k+(-j))·y}+(-u)·( pe^{x}+qe^{y} )

¬G(x,y,z) = ((-k)+2)·(e^{z}+(-z))+(-1)·e^{jx}+(-1)·e^{(k+(-j))·y}+(-v)·( pe^{x}+qe^{y} )

d_{x}[F(0,0,0)] = 0

d_{y}[F(0,0,0)] = 0

d_{x}[¬F(0,0,0)] = 0

d_{y}[¬F(0,0,0)] = 0

u = (k/m)

v = (-1)·(k/m)

F(0,0,0) = k

¬F(0,0,0) = (-k)

G(0,0,0) = 0

¬G(0,0,0) = (-0)


Potencia 1:

F(x,u,v,t) = qg·x(u,v,t)+(-h)·( (c/l)·V·(1/2)·t^{2} )·( e^{iut}+e^{ivt} )

¬F(x,u,v,t) = (-q)g·x(u,v,t)+(-h)·( (-1)·(c/l)·V·(1/2)·t^{2} )·( e^{iut}+e^{ivt} )

G(x,u,v,t) = (-q)(-g)·x(u,v,t)+(-h)·( (c/l)·V·(1/2)·t^{2} )·( e^{iut}+e^{ivt} )

¬G(x,u,v,t) = q(-g)·x(u,v,t)+(-h)·( (-1)·(c/l)·V·(1/2)·t^{2} )·( e^{iut}+e^{ivt} )


Rotación:

d_{t}[x] = d_{t}[y]+(d_{t}[w]/w)·r

d_{t}[x] = d_{t}[y]+(-1)·(d_{t}[w]/w)·r

Centrifugación y Coriolis:

Dos discos iguales cuadrados en ritmo en un Tecnics positivo de aguja r(t):

d_{tt}^{2}[x] = d_{tt}^{2}[y]+(-1)·(d_{t}[w]/w)^{2}·r+(d_{t}[w]/w)·d_{t}[r]

Dos discos iguales cuadrados en ritmo en un Tecnics negativo de aguja r(t):

d_{tt}^{2}[x] = d_{tt}^{2}[y]+(d_{t}[w]/w)^{2}·r+(-1)·(d_{t}[w]/w)·d_{t}[r]


Plato de vinilo:

Pitch positivo = (d_{tt}^{2}[w]/w)·r

Pitch negativo = (-1)·(d_{tt}^{2}[w]/w)·r

Disco cara A = (-1)·(d_{t}[w]/w)^{2}·r

Disco cara B = (d_{t}[w]/w)^{2}·r

Aguja derecha = (d_{t}[w]/w)·d_{t}[r]

Aguja izquierda = (-1)·(d_{t}[w]/w)·d_{t}[r]


Polea simple:

Lley:

Si q_{1} [< q_{2} ==> d_{tt}^{2}[x] [< 0

Si q_{1} > q_{2} ==> d_{tt}^{2}[x] > 0

Deducció:

q_{1}+(-1)·q_{2} [< 0

q_{1}+(-1)·q_{2} > 0


Lley:

Si q_{1} >] q_{2} ==> d_{tt}^{2}[x] >] 0

Si q_{1} < q_{2} ==> d_{tt}^{2}[x] < 0

Deducció:

q_{1}+(-1)·q_{2} >] 0

q_{1}+(-1)·q_{2} < 0

domingo, 3 de abril de 2022

morfosintaxis y computació, teoremas duales transitivos

ye parle ye-de-muá, le françé-de-le-patuá,

y elet-vut a-vot-má de-le-tom tambén.

[ [x] parle [x] , [a] , y elet-[u] a-vot-má de-le-tom tambén ]

tú parle tú-de-muá, le françé-de-le-pamuá,

y elet-nut a-vot-má de-le-tom tambén.

[ [y] parle [y] , [b] , y elet-[v] a-vot-má de-le-tom tambén ]


En lo Judaísmo Cristiano Stronikián,

se niega la Torá en binario.

En lo Judaísmo Islámico Stronikián,

se niega la Torá en borroso.


En lo Islam Cristiano Stronikián,

se niega lo Corán en binario.

En lo Cristianismo Islámico Stronikián,

se niega lo Evangelio en borroso.


En lo Cristianismo Stronikián,

se niega lo Evangelio en binario.

En lo Islam Stronikián,

se niega lo Corán en borroso.


En la Tierra solo sirve para vivir lo dual binario.

En la Tierra solo sirve para vivir lo dual borroso.


Dual binario:

for( [k] = 1 ; [k] [< [n] ; [k]++ )

{

}

P(for) = 1

P({}) = 0;

for( [k] = not(1) ; [k] >] not([n]) ; [k]-- )

{

}

P(for) = 1

P({}) = 0;

Dual borroso:

for( [k] = 1 ; [k] [< [n] ; [k] = [k]+2 ) 

{

[k]--;

}

P(for) = (2/3)

P({}) = (1/3)

for( [k] = not(1) ; [k] >] not([n]) ; [k] = [k]+not(2) ) 

{

[k]++;

}

P(for) = (2/3)

P({}) = (1/3)


Dual binario:

estructura lista

{

principio-lista

final-lista

}

Dual borroso:

estructura lista

{

principio-lista

centro-lista

final-lista

}


Dual binario:

estructura nodo

{

anterior

siguiente

}

Dual borroso:

estructura nodo

{

anterior

centro

siguiente

}


Dual binario:

construir-lista( estructura lista )

{

nodo-x = construir( sizeof( estructura nodo ) );

nodo-y = construir( sizeof( estructura nodo ) );

lista->[principio-lista] = nodo-x;

lista->[final-lista] = nodo-y;

nodo-x->[siguiente] = nodo-y;

nodo-y->[siguiente] = nodo-y;

nodo-x->[anterior] = nodo-x;

nodo-y->[anterior] = nodo-x;

}


Dual borroso:

construir-lista( estructura lista )

{

nodo-x = construir( sizeof( estructura nodo ) );

nodo-z = construir( sizeof( estructura nodo ) );

nodo-y = construir( sizeof( estructura nodo ) );

lista->[principio-lista] = nodo-x;

lista->[centro-lista] = nodo-z;

lista->[final-lista] = nodo-y;

nodo-x->[siguiente] = nodo-z;

nodo-z->[siguiente] = nodo-y;

nodo-y->[siguiente] = nodo-y;

nodo-y->[centro] = nodo-y;

nodo-z->[centro] = nodo-z;

nodo-x->[centro] = nodo-x;

nodo-x->[anterior] = nodo-x;

nodo-z->[anterior] = nodo-x;

nodo-y->[anterior] = nodo-z;

}


No sirve de nada en la Tierra lo sexo oral,

porque es un destructor:

culo-boca-culo-polla-y-boca.

No sirve de nada en la Tierra lo sexo anal,

porque es un destructor:

boca-culo-boca-polla-y-culo.


Aceite constructor:

O-(CH_{2})-(CH_{2})-(CH_{2})-(CH_{2})-O

C_{4n}H_{8n+2}O_{n+1}

Aceite destructor:

O-(CH_{2})-(CH_{2})-(CH_{2})-(NH)-O

C_{3n}N_{n}H_{7n+2}O_{n+1}


No tiene sentido pedir una demostración con modus ponens en la Tierra,

donde no funciona esa energía.

Solo tiene sentido enunciar teoremas constructores dualmente.

No tiene sentido pedir una demostración con destrócter ponens en la Tierra,

donde no funciona esa energía.

Solo tiene sentido enunciar teoremas destructores dualmente.


Teoremas Duales Transitivos:


Teoría:

Teorema:

Si ( x [< y & y [< z ) ==> x [< z.

Si ( x > y & y > z ) ==> x > z.

Teorema:

Si ( x >] y & y >] z ) ==> x >] z.

Si ( x < y & y < z ) ==> x < z.


Teorema:

Si ( x = y & y [< z ) ==> x [< z.

Si ( x = y & y > z ) ==> x > z.

Teorema:

Si ( x = y & y >] z ) ==> x >] z.

Si ( x = y & y < z ) ==> x < z.


Teorema:

Si ( x [< y & y = z ) ==> x [< z.

Si ( x > y & y = z ) ==> x > z.

Teorema:

Si ( x >] y & y = z ) ==> x >] z.

Si ( x < y & y = z ) ==> x < z.


Problemas:

Teorema:

Sea < f: K ---> A & x --> f(x) > ==>

Si x [< min(A) ==> x [< f(x).

Sea < f: K ---> B & x --> f(x) > ==>

Si x > sup(B) ==> x > f(x).

Demostración:

x [< min(A) [< f(x)

x > sup(B) > f(x)


Teorema:

Sea < f: K ---> A & x --> f(x) > ==>

Si x >] max(A) ==> x >] f(x).

Sea < f: K ---> B & x --> f(x) > ==>

Si x < inf(B) ==> x < f(x).

Demostración:

x >] max(A) >] f(x)

x < inf(B) < f(x)


Teorema:

Sea < f: K ---> A & x --> f(x) > ==>

Si f(x) = min({z: x >] z }) ==> x >] f(x).

Sea < f: K ---> B & x --> f(x) > ==>

Si f(x) = sup({z: x < z }) ==> x < f(x).

Demostración:

x >] z >] min({z: x >] z }) = f(x)

x < z < sup({z: x < z }) = f(x)


Teorema:

Sea < f: K ---> A & x --> f(x) > ==>

Si f(x) = max({z: x [< z }) ==> x [< f(x).

Sea < f: K ---> B & x --> f(x) > ==>

Si f(x) = inf({z: x > z }) ==> x > f(x).

Demostración:

x [< z [< max({z: x [< z }) = f(x)

x > z > inf({z: x > z }) = f(x)


Teorema:

[An][Ex][Ey][ x+y = n ]

[A(-n)][E(-x)][E(-y)][ (-x)+(-y) = (-n) ]

Demostración:

(1/2)+(1/2) = 1

(-1)·(1/2)+(-1)·(1/2) = (-1)

u+v = n

(-u)+(-v) = (-n)

x = u+(1/2)

(-x) = (-u)+(-1)·(1/2)

y = v+(1/2)

(-y) = (-v)+(-1)·(1/2)

x+y = n+1

(-x)+(-y) = (-n)+(-1)

jueves, 31 de marzo de 2022

rentadora y secadora, paper higiénic

(m/2)·( d_{t}[w]·(R/w) )^{2} = PV

w(t) = w_{0}·e^{( (2PV)/m )^{(1/2)}·(1/R)·t}

(m/2)·( d_{t}[w]·(R/w) )^{2} = kT

w(t) = w_{0}·e^{( (2kT)/m )^{(1/2)}·(1/R)·t}


(M/2)^{(1/m)}·( d_{t}^{(1/m)}[w]·(R/w)^{(1/m)} )^{2} = (PV)^{(1/m)}

w(t) = w_{0}·e^{( (2PV)/M )^{(1/2)}·(1/R)·t}

(M/2)^{(1/m)}·( d_{t}^{(1/m)}[w]·(R/w)^{(1/m)} )^{2} = (kT)^{(1/m)}

w(t) = w_{0}·e^{( (2kT)/M )^{(1/2)}·(1/R)·t}


vull paper higiénic de boca.

vull paper higiénic de cul.


vull paper higiénic de boca-boca-cul.

vull paper higiénic de cul-cul-boca.


x(t) = ln(w) [o(t)o] int[ r ]d[t]

d_{t}[x] = (d_{t}[w]/w)·r

d_{tt}^{2}[x] = d_{t}[ (d_{t}[w]/w)·r ] = ...

... r·( (d_{tt}^{2}[w]/w)+(-1)·( d_{t}[w]/w )^{2} )+...

... (d_{t}[w]/w)·d_{t}[r]

F(w,r) = m·( d_{tt}^{2}[w]/w )·r

E(w,r) = int[ F(w,r) ]d[r] = (m/2)·( d_{tt}^{2}[w]/w ) r^{2}

F(w,r) = m·( d_{t}[w]/w )^{2}·r

E(w,r) = int[ F(w,r) ]d[r] = (m/2)·( d_{t}[w]·(r/w) )^{2}

F(w,r) = m·( d_{t}[w]/w )·d_{t}[r]

E(w,r) = int[ F(w,r) ]d[r] = ( m·(d_{t}[w]/w)·t ) [o(t)o] r [o(t)o] r


Lo Pontifex verdadero,

es en duales la escritura.

Lo Pontifex falso,

no es en duales la escritura.


Papa John's:

Rezad-le a María-Jesucrista,

paz para las mujeres.

Que no haya mujeres soldado,

ni mujeres policía,

que maten a mujeres.

Rezad-le a Jesucristo,

paz para los hombres.

Que no haya hombres soldado,

ni hombres policía,

que maten a hombres.


Rezad a María-Jesucrista,

por los pobres,

que no se inventan lo dinero,

sin los diezmos.

Rezad a Jesucristo,

por los ricos,

que se inventan lo dinero,

con los diezmos.


Rezad a María-Jesucrista,

por los que están enfermos,

para que dejen de estar, enfermos.

Rezad a Jesucristo,

por los que están sanos,

para que sigan estando, sanos.


Rezad a María-Jesucrista,

paz en lo norte de Ucrania,

porque lo norte de Ucrania está ocupado por Rusia.

Rezad a Jesucristo,

paz en lo sur de Ucrania,

porque lo sur de Ucrania está ocupado por Rusia.


Pronto será Santo José,

lo día del padre,

y lo padre tiene que vatchnar a tomar un café,

con la hija.

Pronto será Santa Josefina,

lo día de la hija,

y la hija tiene que vatchnar a tomar un café,

con lo padre.


Pronto será Santa María,

lo día de la madre,

y la madre tiene que vatchnar a tomar un café,

con lo hijo.

Pronto será Santo Mario,

lo día del hijo,

y lo hijo tiene que vatchnar a tomar un café,

con la madre.


Eucaristía Stronikiana:

Lo señor esté con nosotros,

Nosotros estemos con lo señor.

Amonte, lo corazón de Jesucristo,

Avalle, lo corazón de Satanás.

Cuando Jesucristo nació,

Jesucristo se bajó,

al Infierno,

porque aun tenía condenación.

Cuando Jesucristo murió,

Jesucristo se puchó,

al Cielo,

porque ya no tenía condenación.


Sistema solar:

Mercurio, Venus, Marte, Tierra,

es un destructor de agua y no se puede aplicar constructor.

es un constructor de planetas rocosos y no se puede aplicar destructor.

Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno,

es un destructor de anillos y no se puede aplicar constructor.

es un constructor de planetas gaseosos y no se puede aplicar destructor.


Solo se puede pasar de un destructor a agua a dual,

si la agua de Marte vuelve des de la Tierra.

Solo se puede pasar de un destructor a anillo dual,

si lo anillo de Júpiter desaparece.


No tiene sentido estudiar del modus ponens en la Tierra.

No tiene sentido estudiar del destrócter ponens en la Tierra.

Solo tiene sentido estudiar duales binarios.

Solo tiene sentido estudiar duales borrosos.

Y también tiene sentido practicar algoritmos buenos.

Y también tiene sentido practicar algoritmos malos.

martes, 29 de marzo de 2022

continuitat-acotada y successions monótones

Teorema:

Si f(x) és continua ==> f(x) és acotada.

Demostració:

Si f(x) >] 0 ==>

(-M) < (-l)+(-s) [< l+(-s) < f(x) < l+s < M

Si f(x) [< 0 ==>

(-M) < l+(-s) < f(x) < l+s [< (-l)+s < M


Teorema:

Si ( a_{n} és monótona & a_{n} és acotada ) ==> a_{n} és convergent.

Demostració: [ Per descens ]

a_{oo} = sup(A)

a_{n} [< a_{n+1} < sup(A)

a_{n} < sup(A)

a_{oo} = inf(A)

a_{n} >] a_{n+1} > inf(A)

a_{n} > inf(A)


Teorema:

Si ( a_{n} és monótona & a_{n} és acotada ) ==> a_{n} és ben ordenada.

Demostració: [ Per inducció ]

a_{0} = min(A)

a_{n+1} >] a_{n} >] min(A)

a_{n+1} >] min(A)

a_{0} = max(A)

a_{n+1} [< a_{n} [< max(A)

a_{n+1} [< max(A)


Laboratori de problemes:

Teorema:

[1] Si ( [An][Am][ a_{n+m} >] a_{n}+a_{m} ] & a_{1} >] 0 & a_{n} és acotada ) ==> ...

... a_{n} és convergent.

[2] Si ( [An][Am][ a_{n+m} [< a_{n}+a_{m} ] & a_{1} [< 0 & a_{n} és acotada ) ==> ...

... a_{n} és convergent.

Teorema:

[1] Si ( [An][Am][ a_{n+m} >] a_{n}+a_{m} ] & a_{1} >] 0 & a_{n} és acotada ) ==> ...

... a_{n} és ben ordenada.

[2] Si ( [An][Am][ a_{n+m} [< a_{n}+a_{m} ] & a_{1} [< 0 & a_{n} és acotada ) ==> ...

... a_{n} és ben ordenada.


Teorema:

Si ( x+y = n & x+k = y^{2} & y+j = x^{2} ) ==> [Es][ x^{2}+y^{2} = s ]

Demostració:

n+k+j = s

Teorema:

[An][Ex][Ey][ x+y = n ]

Demostració:

y = (-x) || x = (-y)

u+v = n

x = u+(1/m) & y = v+( 1+(-1)·(1/m) )

x+y = n+1


Arte Matemático:


Método de Exposición de función:

Sea R una relación ==>...

... Si x R y ==> x R f(y)


Arte:

[1] [En][ x+y = n <==> x+y = 1 ]

[2] [En][ x+y = (1/n) <==> x+y = 1 ]

Exposición:

x+y = (n/n) = 1

n = 1

Arte:

[1] [Em][ (-m) < a_{n} < m <==> (-1) < a_{n} < 1 ]

[2] [Em][ (-1)·(1/m) < a_{n} < (1/m) <==> (-1) < a_{n} < 1 ]

Exposición:

(-1) = (-1)·(m/m) < a_{n} < (m/m) = 1

m = 1

Arte:

[Ex][ f(x) = x^{n} <==> f(x) = nx^{n+(-1)} ]

Exposición:

f(x) = d_{x}[x^{n}] = nx^{n+(-1)}

f(x) = int[ nx^{n+(-1)} ]d[x] = x^{n}

x = n


Arte:

[En(k)][ (1/ln(n)) = (1/k) <==> (1/e^{k}) = (1/n) ]

Exposición:

(ln(n)/e^{k})·(1/ln(n)) = (1/k)·(k/n)

(e^{k}/ln(n))·(/e^{k}) = (1/n)·(n/k)

n(k) = e^{k}

Arte:

[En][ e^{n} = (n+1)+(-n) <==> 2 = ((1/n)+1)+(-1)·(1/n) ]

Exposición:

(2/e^{n})·e^{n} = (1/n^{2})·( (n+1)+(-n) ) = ((1/n)+1)+(-1)·(1/n) & ...

... f(1/n^{2}) = 1+(-1)·(1/n^{2})

(e^{n}/2)·2 = n^{2}·( ((1/n)+1)+(-1)·(1/n) ) = (n+1)+(-n) & ...

... f(n^{2}) = 1+(-1)·n^{2}

n = 0


Arte:

[En(k)][ ln(n) = ln( ln(n) )+O( n·ln(n) ) ]

Exposición:

n·ln(n) = ln(n)+O( n·ln(n) )

0^{4} [< 0 [< 1+(-1)·(1/n) [< 1

n(k) = e^{k}

k = ln(k)+O( e^{k}·k )

0^{4} [< (1/e^{k})·( 1+(-1)·(ln(k)/k) ) [< (1/e) [< 1

Arte:

[En(k)][ sum[ k [< n ][ (ln(k)/k) ] = ln(n)+O(n) ]

Exposición:

n = sum[ k [< n ][ (k/k) ] = ln(n)+O(n)

0^{4} [< 0 [< 1+(-1)·(ln(n)/n) [< 1 [< e

n(k) = e^{sum[ k [< n][ (ln(k)/k) ]+(-1)}

0^{4} [< (e/e^{oo}) [< (e/e^{sum[ k [< n][ (ln(k)/k) ]}) [< e

Arte:

[En(k)][ sum[ k [< n ][ (1/k) ] = ln(n)+O(n) ]

Exposición:

n = sum[ k [< n ][ (1/1) ] = ln(n)+O(n)

0^{4} [< 0 [< 1+(-1)·(ln(n)/n) [< 1

n(k) = e^{sum[ k [< n][ (1/k) ]+(-1)}

0^{4} [< (e/e^{oo}) [< (e/e^{sum[ k [< n][ (1/k) ]}) [< 1

Arte:

[En(k)][ prod[ k [< n ][ (1+(-1)·(1/k)) ] = ( 1/ln(n) )·( 1+O( ln(n) ) ) ]

Exposición:

1 = prod[ k [< n ][ (2+(-1)) ]  = prod[ k [< n ][ (1+(-1)) ] = ( 1/ln(n) )·( 1+O( ln(n) ) )

1 = (1/ln(n))·( 1+O( ln(n) ) )

1+(-1)·(1/ln(n)) [< 1

0 [< 1+(-1)·(1/ln(n+1)) [< 1

n(k) = e^{( prod[ k [< n ][ (1+(-1)·(1/k)) ] )^{(-1)}·k}

0 [< ( prod[ k [< n ][ (1+(-1)·(1/k)) ] )·( 1+(-1)·(1/k) ) [< 1


Arte:

[Ex][ (x^{2}/6) = sum[ (1/k^{2}) ] <==> (x^{3}/5·2·2) = sum[ (1/k^{3}) ] ]

Exposición:

g(x^{2}/6) = (6x/20)·(x^{2}/6) & f(a_{k}) = a_{k}·(1/k)

g(x^{3}/20) = (20/6x)·(x^{3}/20) & f(b_{k}) = b_{k}·k

x = pi

Arte:

[Ex][ (x^{4}/90) = sum[ (1/k^{4}) ] <==> (x^{5}/11·3·3·3) = sum[ (1/k^{5}) ] ]

Exposición:

g(x^{4}/90) = (90x/297)·(x^{4}/90) & f(a_{k}) = a_{k}·(1/k)

g(x^{5}/297) = (297/90x)·(x^{5}/297) & f(b_{k}) = b_{k}·k

x = pi

Arte:

[Ex][ (x^{6}/945) = sum[ (1/k^{6}) ] <==> (x^{7}/17·7·5·5) = sum[ (1/k^{7}) ] ]

Exposición:

x = pi

Arte:

[Ex][ (x^{8}/9450) = sum[ (1/k^{8}) ] <==> (x^{9}/11·3·3·3·5·5·2·2) = sum[ (1/k^{9}) ] ]

Exposición:

x = pi

sábado, 26 de marzo de 2022

historia de España y teorema expansiu-contractiu

Guerras Carlinas:

Bando de los Austria

Bando de los Borbón.


Defendían un Sistema feudal.

Defendían un Sistema absolutista.


Perdieron los de Austria.

Ganaron los de Borbón.


No hubo estado feudal.

Hubo estado absolutista.


Repúblicas:

Abdica lo rey Alfonso XII.

Empieza la primera república.


Da un golpe de estado lo general Pavía.

Acaba la primera república.


Abdica lo rey Alfonso XIII.

Empieza la segunda república.


Hay un alzamiento militar.

Acaba la segunda república.


Guerra civil:

Bando franquista.

Bando republicano.


La guerra civil empieza en 1936.

La guerra civil acaba en 1939.


Ganan los franquistas.

Pierden los republicanos.


Empieza la dictadura del general Franco.

Acaba la segunda republica.


Monarquía parlamentaria:

Acaba la dictadura del general Franco con su muerte.

Empieza la monarquía parlamentaria de Juan Carlos I


Acaba la monarquía parlamentaria de Juan Carlos I.

Empieza la monarquía parlamentaria de Felipe VI.


Suspenden la autonomía de Catalunya,

por una declaración de independencia de España.

Activan la autonomía a Cataluña,

por una declaración de dependencia de España.


Iberican Batat-koak:

Se fusionaron España y Portugal.

Se definió la Iberican Batat-koak.


Se destruyó l'estado federal-dependiente.

Se construyó l'estado confederal-independiente.


Antes de la Iberican Batat-koak,

los reinos son dependientes.

Después de la Iberican Batat-koak,

los reinos son independientes.


Teorema:

Sigui < f: A ---> A & x --> f(x) > ==> ( [1] & [2] )

[1] Si ( [Ax][Ay][ Si x [< y ==> f(x) >] f(y) ] & [Es][ s = min(A) ] ) ==> [Ex][ x [< f(x) ].

[2] Si ( [Ax][Ay][ Si x >] y ==> f(x) [< f(y) ] & [Es][ s = max(A) ] ) ==> [Ex][ x >] f(x) ].

Demostració: [ per absurd ]

[1] s [< x

s > f(s) >] f(x)

s > f(x) & s [< f(x)

[2] s >] x

s < f(s) [< f(x)

s < f(x) & s >] f(x)


Empresa-Familiar-Normolive:

Las manos se lavan con un jabón rasposo,

Normolive.

Lo cuerpo se lava con un jabón suave,

no Normolive.

Si no quieres chocho, y quieres, culo o boca,

no compras jabón rasposo Normolive.

Si quieres chocho, y no quieres, ni culo ni boca,

compras jabón rasposo Normolive.

Con lo jabón rasposo, Normolive,

gastas poder oscuro de algoritmo.

Con lo jabón suave, no Normolive,

gastas poder claro de algoritmo.


Lavar-se las manos que lo dice lo gobierno por lo corona-virus

y entonces también comprar a Normolive,

es conservar poder claro de algoritmo para otras cosas buenas.

Lavar-se las manos que lo dice lo gobierno por lo corona-virus

pero no comprar a Normolive,

es des-conservar poder claro de algoritmo para otras cosas buenas.


Le Françé de le Patuá és-de-puá l'idiom-çuá de le Franç,

perque ne se puke-pont-de-suá imposare-dom avec podere-dom foscuri-duá.

Le Françé de le Macrón ne és-de-puá l'idiom-çuá de le Franç,

perque se puke-pont-de-suá imposare-dom avec podere-dom foscuri-duá.


En Centre-América se parla-tek el Centre-Americanek,

perque tototzaks mafia-koaks parlen-tek l'españolotzok.

En Centre-América se no parla-tek l'españolotzok,

perque ningunotzak mafia-koak parla-tek el Centre-Americanek.


No se podetzi-ten-dut-za-tek parlatzi-ten-dut-zare-dut com un terroris-koak,

perque el que parlatzi-ten-dut-za-tek no és-de-tek de Euskal-Herria.

Se podetzi-ten-dut-za-tek parlatzi-ten-dut-zare-dut com un anti-terroris-koak,

perque el que parlatzi-ten-dut-za-tek és-de-tek de Euskal-Herria.