miércoles, 29 de diciembre de 2021

teoría de cordes y electro-magnétisme

La teoría de cordes és física, del segle XXI,

descoberta per accident, en el segle XX.

La teoría de cordes no és física, del segle XX,

no descoberta per accident, en el segle XXI.


En els akàsics, del segle XX,

només hi havía accions de cordes,

que eren la primera forma fonamental de geometría diferencial.

En els corretgits, del segle XXI,

a més a més hi havía accions de cordes,

que eren la segona forma fonamental de geometría diferencial.


A pricipis, dels anys 90, del segle XX,

no es va formular el Lagranià de sis dimensions microescópiques

pero el akàsic,

hû va postular sense demostració.

A finals, dels anys 10, del segle XXI,

es va formular el Lagranià de sis dimensions microescópiques

y aleshores també el corretgit,

ho va postular amb demostració.


A finals, dels anys 80, del segle XX,

no es va trobar una corda invariant Gauge

y no es va demostrar el postulat.

A principis, dels anys 20, del segle XXI,

es va trobar una corda invariant Gauge,

y es va demostrar el postulat.


A finals, dels anys 80, del segle XX,

es va postular sense demostració,

la 11a dimensió hyper-espaial sense un Lagranià.

No es demostra, en els akàsics de la 11a dimensió,

que seves les coordenades són potencies de la velocitat de la llum més u.

A principis, dels anys 20, del segle XXI,

es va postular amb demostració,

la 11a dimensió hyper-espaial amb un Lagranià.

Es demostra, en els corretgits de la 11a dimensió,

que seves les coordenades són potencies de la velocitat de la llum més u.


Existeishen cordes hetereo-tópiques tancades,

0 [< u [< pi & 0 >] v >] (-pi)

Existeishen cordes hetereo-tópiques obertes,

0 [< u [< (pi/2) & 0 >] v >] (-1)·(pi/2)


En els universos positius:

Les cordes gravitatories,

floten per la 11a dimensió.

Les cordes eléctriques,

no floten per la 11a dimensió.


En els universos negatius:

Les cordes eléctriques,

floten per la 11a dimensió.

Les cordes gravitatories,

no floten per la 11a dimensió.


En els universos positius:

Les cordes gravitatories foto-exteriors,

fan pasar els fotons electromagnétics al hyper-espai.

En els universos negatius:

Les cordes eléctriques foto-exteriors,

fan pasar els fotons gravitomagnétics al hyper-espai.


L(x,u,v,t) = ( h/d )·d_{t}[x(u,v,t)]+(-k)·d_{t}[ ( (ac)/l )·ct·( e^{iut}+e^{ivt} ) ]

x(u,v,t) = ( (ac)/l )·ct·( e^{iut}+e^{ivt} )

k = ( h/d )

d_{t}[x] = ( h/(md) ) = ( (ac)/l )·c


L(x,u,v,t) = qgb·d_{t}[x(u,v,t)]+(-k)·d_{t}[ ( (ac)/l )·ct·( e^{iut}+e^{ivt} ) ]

x(u,v,t) = ( (ac)/l )·ct·( e^{iut}+e^{ivt} )

k = qgb

d_{t}[x] = (q/m)·gb = ( (ac)/l )·c


Porta inscrita:

ut = (p/h)·A·( 1+(-1)·( 1/( 1+(1/2)·( S(u) )^{2} ) ) )

Porta circunscrita.

ut = (p/h)·B·( ( 1/( 1+(1/2)·( S(u) )^{2} ) )+(1/2)·( S(u) )^{2} )


Violeta eléctric.

Gas negre en corrent eléctric.

Gas negre en corrent gravitatori.

Colors Flurecents.

Groc gravitatori.

Gas blanc en corrent gravitatori.

Gas blanc en corrent eléctric.

Colors.


div-rot[ E(x,y,z)+a·< x,y,z > ] = 6a

... ( ...

... d_{y}[qk·f(y)+ay]+(-1)·d_{z}[qk·f(z)+(-1)·az]+...

... d_{z}[qk·f(z)+az]+(-1)·d_{x}[qk·f(x)+(-1)·ax]+ ...

... d_{x}[qk·f(x)+ax]+(-1)·d_{y}[qk·f(y)+(-1)·ay]

... )

anti-div-rot[ E(x,y,z)+b·< yz,zx,xy > ] = 6b

... ( ...

... d_{zx}^{2}[qk·f(z,x)+bzx]+(-1)·d_{xy}^{2}[qk·f(x,y)+(-1)·bxy]+...

... d_{xy}^{2}[qk·f(x,y)+bxy]+(-1)·d_{yz}^{2}[qk·f(y,z)+(-1)·byz]+ ...

... d_{yz}^{2}[qk·f(y,z)+byz]+(-1)·d_{zx}^{2}[qk·f(z,x)+(-1)·bzx] ...

... )


int-int-int[ div-rot[ E(x,y,z)+a·< x,y,z > ] ]d[x]d[y]d[z] = 6a·xyz

int-int-int[ anti-div-rot[ E(x,y,z)+b·< yz,zx,xy > ] ]d[x]d[y]d[z] = 6b·xyz


int[ anti-rot[ E(x,y,z) ] ]d[t] [o]-[o(t)o]-[o] int[ a·< x,y,z > ]d[t] = 0

int[ rot[ E(x,y,z) ] ]d[t] [o]-[o(t)o]-[o] int[ b·< yz,zx,xy > ]d[t] = 0


div-rot[ E(x,y,z)+E_{0}·< e^{ax},e^{ay},e^{az} > ] = ...

... 2a·E_{0}·( e^{ax}+e^{ay}+e^{az} )

int-int-int[ div-rot[ E(x,y,z)+E_{0}·< e^{ax},e^{ay},e^{az} > ] ]d[x]d[y]d[z] = ...

... 2·E_{0}·( (e^{ax}/x)+(e^{ay}/y)+(e^{az}/z) )·xyz


anti-div-rot[ E(x,y,z)+E_{0}·< er-h_{k+1}(byz) ,er-h_{k+1}(bzx),er-h_{k+1}(bxy) > ] = ...

... 2b·E_{0}·( e^{byz}+e^{bzx}+e^{bxy} )

int-int-int[ ...

... anti-div-rot[ E(x,y,z)+E_{0}·< er-h_{k+1}(byz) ,er-h_{k+1}(bzx),er-h_{k+1}(bxy) > ] ...

... ]d[x]d[y]d[z] = ...

... 2·E_{0}·( ...

... ( er-h_{k+1}(byz)/(yz) )+( er-h_{k+1}(bzx)/(zx) )+( er-h_{k+1}(bxy)/(xy) ) )·xyz


int-int[ e^{byz} ]d[y]d[z] = int-int[ (1/k!)·(byz)^{k} ]d[y]d[z] = ...

... (1/b)·(1/(k+1)!)·(1/(k+1))·(byz)^{k+1}

d_{z}[ (byz)^{k+1} ] = (k+1)·(byz)^{k}·( (byz)/z ) = (k+1)·(byz)^{k+1}·(1/z)


Los fieles dirán:

que hay la Iberican Batat-koak

porque quizás no se puede seguir la televisión,

porque tiene blasfemia.

Los infieles dirán:

que no hay la Iberican Batat-koak

aunque no se puede seguir la televisión,

porque tiene blasfemia.


No abráis lo local,

si vos piden lo pasaporte covid.

Abrid lo local,

si no vos piden lo pasaporte covid.


ln(x+1) = x+...+(-1)^{k+1}·(1/k)·x^{k}+...

ln(1) = 0+...+(-1)^{k+1}·(1/k)·0^{k}+... = 0

ln(0) = (-1)+...+(-1)^{k+1}·(1/k)·(-1)^{k}+... = (-1)·ln(oo)

lim[ x --> 0 ][ ( ln(x+1)/x ) ] = 1

ln(2) = 1+...+(-1)^{k+1}·(1/k)+...

ln(oo) = 1+...+(1/k)+...

1+...+(1/k) = ln( e^{1}·...·e^{(1/k)} )


Lema:

(1+h)^{n} >] 1+nh

Demostració:

(1+h)^{n+1} = (1+h)^{n}·(1+h) >] (1+nh)·(1+h) >] 1+(n+1)·h

Teorema:

(-oo) [< ln(0) [< ln(oo) [< oo

Demostració:

e^{(-oo)} = (1+h)^{(-oo)} [< (1+oo·h)^{(-1)} = ( 1/(oo·h) ) [< (1/oo) = 0


Lema:

e^{n} >] n+1

Demostració:

e^{n} = (h+1)^{n} >] nh+1 >] n+1

Teorema:

ln(n+1) = n+O(n)

Demostració:

(-1) [< ( ln(n+1)/n )+(-1) [< 0

Teorema:

n+1 = e^{n}+O(e^{n})

Demostració:

(-1) [< ( (n+1)/e^{n} )+(-1) [< 0


sin(n) = 1+O(1)

(-2) [< sin(n)+(-1) [< 0

cos(n) = 1+O(1)

(-2) [< cos(n)+(-1) [< 0


sin(n) = n+O(n)

(-1) [< ( sin(n)/n )+(-1) [< 0

cos(n) = (n+1)+O(n+1)

(-1) [< ( cos(n)/(n+1) )+(-1) [< 0


ln(1+ln(n+1)) = ln(n+1)+O( ln(n+1) )

(-1) [< ( ln(1+k)/k )+(-1) [< 0

k = ln(n+1) >] 0

n+1 >] e^{0} = 1


ln(1+ne^{n}) = ne^{n}+O( ne^{n} )

(-1) [< ( ln(1+k)/k )+(-1) [< 0

k = ne^{n} >] 0

0 [< ne^{n} [< ne^{n}+e^{n} = (n+1)·e^{n}

0 [< 0·e [< (n+1)·e^{n+1}


ln(n+2) = ln(n+1)+O( (1/(n+1)) )

ln(2) [< ln( ( 1+(1/(n+1)) )^{n+1} ) [< 1


oo+(-oo) = 1

ln(oo)+(-1)·ln(oo) = 0

e^{ln(oo)}·e^{(-1)·ln(oo)} = (oo/oo) = e^{0} 


1+...+( 1/(n+1) ) = ln(n+1)+O(1)

0 [< 1+...+( 1/(n+1) )+(-1)·ln(n+1) [< 1

No hay comentarios:

Publicar un comentario