viernes, 8 de abril de 2022

comentari aragonès, precios y impuestos

Es poden fetxker o faitxnar uns txocs olímpics txunts,

aragonesos y catalans,

perque a Aragó hi ha instalacions,

perque parletxken l'aragonès.

No es poden fetxker o faitxnar uns txocs olímpics txunts,

catalans y aragonesos,

perque a Aragó no hi ha instalacions,

perque no parletxken l'aragonès.


LaGrange:

F(x,y,z) = (-1)+xy+yz+zx+(-u)·( xyz+(-m) )

¬F(x,y,z) = 1+(-1)·xy+(-1)·yz+(-1)·zx+(-v)·( xyz+(-m) )

G(x,y,z) = (-1)+xy+yz+zx+(-u)·( xyz )

¬G(x,y,z) = 1+(-1)·xy+(-1)·yz+(-1)·zx+(-v)·( xyz )

u = (2/m)

v = (-1)·(2/m)

F(1,1,1) = 2

¬F(1,1,1) = (-2)

G(1,1,1) = 0

¬G(1,1,1) = (-0)


Parletxkar l'aragonès amb tú,

em costetxka,

una mica.

Parletxkar l'aragonès amb mi,

et costetxka,

la hostia.


L'estetxkat aragonès és pobre,

perque no parletxken l'aragonès.

L'estetxkat aragonès és ric,

perque parletxken l'aragonès.


He de vaitxnar a caguetxkar,

que m'estic caguetxkant.

He de vaitxnar a pishetxkar,

que m'estic pishetxkant.


He putxkat al tarretxkat,

abans de tumetxkar el Sol.

He baishkat del tarretxkat,

després de tumetxkar el Sol.


M'he deishkat la pizza al forn,

y s'ha cremetxkat.

No m'he deishkat la pizza al forn,

y no s'ha cremetxkat.


Surtitxkû a la terrasa,

abans de fumetxkar una cigarreta.

Entretxkû de la terrasa,

després de fumetxkar una cigarreta.


Obritxkû la finestra,

que feu o fa calor.

Tanketxkû la finestra,

que feu o fa fred.


He refredetxkat aigua,

y s'ha tornetxkat en txel.

He calentetxkat aigua,

y s'ha tornetxkat en vapor.


Hi ha un protxecte de un pavelló de txel,

perque ya hi ha les màquines de fetxker o faitxnar txel.

No hi ha un protxecte de un pavelló de txel,

perque encara no hi ha les màquines de fetxker o faitxnar txel.


Tumetxkaré un talletxkat amb llet.

Tumetxkaré un talletxkat sense llet.


vull un txeletxkat de llimó.

vull un txeletxkat de tarontxa.


M'he dutxkat,

sense sabó a la piscina.

No m'he dutxkat,

amb sabó a la piscina.


t'escrivitxkû en aragonès,

em llegitxkes en aragonès.


Catalunya-y-Balears: 117 escons

30 PSC

30 ERC

30 Junts

11 CUP

8 UP

5 Cs

3 PP


Aragó: 5 escons

2 Puyaló

2 PSA

1 Txunts

País-Valencià: 3 escons

1 ERPV

1 PSPV

1 Txunts


Leys: [ d'Aragó ] o [ del País Valencià ]: 

És Trilingüe:

Català, Català-Aragonès y Castellán.

Aragonès:

-etxkar

-itxkir

Català, Català-Valencià y Castellán.

Valencià:

-eshkar

-ishkir

Els impostos són a [ trietxkar ] o [ trieshkar ],

entre el socialisme o la social-democracia.


Obrishkû la porta, y surtishkû de casa.

Entreshkû a casa, y tankeshkû la porta.


Precios y Impuestos:

( Fábrica + Socio + Tienda ) + impuestos

Socialismo:

1€ = ( 0.25+0.25+0.25 )+0.25

Social-democracia:

1€ = ( 0.30+0.30+0.30 )+0.10

Socialismo:

2€ = ( 0.50+0.50+0.50 )+0.50

Social-democracia:

2€ = ( 0.60+0.60+0.60 )+0.20

( Fábrica + Tienda ) + impuestos

Socialismo:

0.75€ = ( 0.25+0.25 )+0.25

Social-democracia:

0.75€ = ( 0.30+0.30 )+0.15

Socialismo:

1.50€ = ( 0.50+0.50 )+0.50

Social-democracia:

1.50€ = ( 0.60+0.60 )+0.30


Socialismo Bolivariano:

C(x) = (p/k)·x+(-n)·x^{(1/k)}

Social-Democracia Bolivariana:

D(x) = p·x+(-n)·x^{(1/k)}

( 10 socios + impuestos )

Socialismo Bolivariano:

2.20€ = (10·0.11)+(1.10)

Social-Democracia Bolivariana:

2.20€ = (10·0.20)+(0.20)


Discoteca Bolivariana:

17.60€ = Entrada + 2 cubatas

8.80€ = 1 cubata

martes, 5 de abril de 2022

matemátiques y dualogía y rotació y transitius duals borrosos

Teorema:

Si a_{n+1} >] a_{n}+n ==> a_{n+1} >] a_{n}

Si a_{n+1} < a_{n}+(-n)+(-1) ==> a_{n+1} < a_{n}

Demostració:

a_{n+1} >] a_{n}+n >] a_{n}

a_{n+1} < a_{n}+(-n)+(-1) < a_{n}


Teorema:

Si a_{n+1} [< a_{n}+(-n) ==> a_{n+1} [< a_{n}

Si a_{n+1} > a_{n}+n+1 ==> a_{n+1} > a_{n}

Demostració:

a_{n+1} [< a_{n}+(-n) [< a_{n}

a_{n+1} > a_{n}+n+1 > a_{n}


Teorema:

d_{x}[y] = f(x)·y

y(x) = e^{int[f(x)]d[x]}

d_{x}[y] = (1/f(x))·y

y(x) = e^{( int[f(x)]d[x] )^{[o(x)o](-1)}}


Teorema:

d_{x}[y] = f(x)·y^{n}

y(x) = ( int[f(x)]d[x] )^{( 1/(1+(-n)) )}

d_{x}[y] = (1/f(x))·y^{n}

y(x) = ( ( int[f(x)]d[x] )^{[o(x)o](-1)} )^{( 1/(1+(-n)) )}


Teorema:

d_{x}[y] = ( ax^{2}+bx+c )^{m}·y^{n}

y(x) = ( ...

... (1/(m+1))·( ax^{2}+bx+c )^{m+1} [o(x)o] ...

... ln(2ax+b) [o(x)o] (1/(2a))·x ...

... )^{( 1/(1+(-n)) )}

d_{x}[y] = ( 1/( ax^{2}+bx+c )^{m} )·y^{n}

y(x) = ( ...

... ( (1/(m+1))·( ax^{2}+bx+c )^{m+1} [o(x)o] ...

... ln(2ax+b) [o(x)o] (1/(2a))·x )^{[o(x)o](-1)} ...

... )^{( 1/(1+(-n)) )}


Sexo en lo borroso:

Polla virgen:

0111 = (1/3)

Chocho virgen:

1110111 = (2/3)


Lo siguiente no sé si funciona en la Tierra:

Polla no virgen + Chocho virgen:

0111-11-11 + 1110111 = 0111 = (1/4)

Polla virgen + Chocho no virgen:

0111 + 11-1110111-11 = 0111 = (1/4)

Polla no virgen + Chocho no virgen:

0111-11-11 + 11-1110111-11 = 11 = (3/4)


Dualogía:

Definició:

Sigui x+y(x) = f(x) & [Ex_{k}][ f(x_{k}) = 0 ] ==> ...

... Dual( f(x) ) = {< x_{1},y(x_{1}) >,...(n)...,< x_{n},y(x_{n}) >}


Teorema:

x+y(x) = x+(-a) <==> Dual(x+(-a)) = {< a,(-a) >}

x+y(x) = x+a <==> Dual(x+a) = {< (-a),a >}


Dual(x+(-a)) [ || ] Dual(x+a) es simétrica


Teorema:

x+y(x) = x^{2}+(-a) <==> ...

... Dual(x^{2}+(-a)) = {< a^{(1/2)},(-1)·a^{(1/2)} >,< (-1)·a^{(1/2)},a^{(1/2)} >}

x+y(x) = x^{2}+a <==> ...

... Dual(x^{2}+a) = {< ia^{(1/2)},(-i)·a^{(1/2)} >,< (-i)·a^{(1/2)},ia^{(1/2)} >}


Dual(x^{2}+(-a)) es simétrica

Dual(x^{2}+a) es simétrica


Teorema:

x+y(x) = x^{3}+(-a) <==> ...

... Dual(x^{3}+(-a)) = {< (-u)·a^{(1/3)},ua^{(1/3)} >,< (-v)·a^{(1/3)},va^{(1/3)} >,...

... < a^{(1/3)},(-1)·a^{(1/3)} >}

x+y(x) = x^{3}+a <==> ...

... Dual(x^{3}+a) = {< ua^{(1/3)},(-u)·a^{(1/3)} >,< va^{(1/3)},(-v)·a^{(1/3)} >,...

... < (-1)·a^{(1/3)},a^{(1/3)} >}


Dual(x^{3}+(-a)) [ || ] Dual(x^{3}+a) es simétrica


Teorema:

x+y(x) = x^{4}+(-a) <==> ...

... Dual(x^{4}+(-a)) = {< a^{(1/4)},(-1)·a^{(1/4)} >,< (-1)·a^{(1/4)},a^{(1/4)} >,...

... < ia^{(1/4)},(-i)·a^{(1/4)} >,< (-i)·a^{(1/4)},ia^{(1/4)} >}

x+y(x) = x^{4}+a <==> ...

... Dual(x^{4}+a) = {< ja^{(1/4)},(-j)·a^{(1/4)} >,< (-j)·a^{(1/4)},ja^{(1/4)} >,...

... < ka^{(1/4)},(-k)·a^{(1/4)} >,< (-k)·a^{(1/4)},ka^{(1/4)} >}


Dual(x^{4}+(-a)) es simétrica

Dual(x^{4}+a) es simétrica


Definició:

Sigui x+y(x) = f(x) & [Ex_{k}][ d_{x}[f(x_{k})] = 1 ] ==> ...

... Dual-d_{x}[f(x)] = {< x_{1},y(x_{1}) >,...(n)...,< x_{n},y(x_{n}) >}


Teorema:

x+y(x) = x+(-a) <==> Dual-d_{x}[x+(-a)] = {< b,(-a) >}

x+y(x) = x+a <==> Dual-d_{x}[x+a] = {< b,a >}


Teorema:

x+y(x) = (1/2)·x^{2}+(-a) <==> ...

... Dual-d_{x}[(1/2)·x^{2}+(-a)] = {< (a+1),(1/2)·( a^{2}+(-1) )+(-a) >}

x+y(x) = (1/2)·x^{2}+a <==> ...

... Dual-d_{x}[(1/2)·x^{2}+a] = {< ((-a)+1),(1/2)·( (-a)^{2}+(-1) )+a >}


Teorema:

x+y(x) = (1/(n+1))·x^{n+1}+(-a) <==> ...

... Dual-d_{x}[(1/(n+1))·x^{n+1}+(-a)] = ...

... {< (a+1)^{(1/n)},(1/(n+1))·(a+(-n))·(a+1)^{(1/n)}+(-a) >}

x+y(x) = (1/(n+1))·x^{n+1}+a <==> ...

... Dual-d_{x}[(1/(n+1))·x^{n+1}+a] = ...

... {< ((-a)+1)^{(1/n)},(1/(n+1))·((-a)+(-n))·((-a)+1)^{(1/n)}+a >}


Mecánica de rotació:

Lley:

Sigui d_{tt}^{2}[w] = 0 ==> ...

... Si ( d_{t}[y] = a·y(t) & d_{t}[x] = d_{t}[y]+(d_{t}[w]/w)·y(t) ) ==> ...

... d_{tt}^{2}[x] = ( a^{2}+(-1)·(d_{t}[w]/w)^{2} )·y(t)+(d_{t}[w]/w) )·a·y(t)

Sigui d_{tt}^{2}[w] = 0 ==> ...

... Si ( d_{t}[y] = b·y(t) & d_{t}[x] = d_{t}[y]+(-1)·(d_{t}[w]/w)·y(t) ) ==> ...

... d_{tt}^{2}[x] = ( b^{2}+(d_{t}[w]/w)^{2} )·y(t)+(-1)·(d_{t}[w]/w) )·b·y(t)


Lley:

Sigui w = e^{at} ==> ...

... [1] x = y+at [o(t)o] int[ r(t) ]d[t]

... [2] d_{t}[x] = d_{t}[y]+a·r(t)

... [3] d_{tt}^{2}[x] = d_{tt}^{2}[y]+a·d_{t}[r(t)]

Sigui w = e^{(-1)·at} ==> ...

... [1] x = y+(-1)·at [o(t)o] int[ r(t) ]d[t]

... [2] d_{t}[x] = d_{t}[y]+(-a)·r(t)

... [3] d_{tt}^{2}[x] = d_{tt}^{2}[y]+(-a)·d_{t}[r(t)]

A r(t) = constant:

és inercial

A r(t) != constant:

no és inercial


Lley:

Sigui w = cosh(at) ==> ...

... [1] x = y+( [2at]+(-1)·( at+ln(2) ) ) [o(t)o] int[ r(t) ]d[t]

... [2] d_{t}[x] = d_{t}[y]+a·tanh(at)·r(t)

... [3] d_{tt}^{2}[x] = ...

... d_{tt}^{2}[y]+a^{2}·(1+(-1)·( tanh(at) )^{2} )·r(t)+a·tanh(at)·d_{t}[r(t)]

Sigui w = sinh(at) ==> ...

... [1] x = y+( ]2at[+(-1)·( at+ln(2) ) ) [o(t)o] int[ r(t) ]d[t]

... [2] d_{t}[x] = d_{t}[y]+a·coth(at)·r(t)

... [3] d_{tt}^{2}[x] = ...

... d_{tt}^{2}[y]+a^{2}·(1+(-1)·( coth(at) )^{2} )·r(t)+a·coth(at)·d_{t}[r(t)]

Deducció:

cosh(at) = (1/2)·( e^{at}+e^{(-1)·at} ) = (e^{at}/e^{ln(2)+at})·(e^{at}+e^{(-1)at})

sinh(at) = (1/2)·( e^{at}+(-1)·e^{(-1)·at} ) = (e^{at}/e^{ln(2)+at})·(e^{at}+(-1)·e^{(-1)at})

cosh(at) = (1/e^{ln(2)+at})·( e^{2at}+1 ) = e^{[2at]+(-1)·( at+ln(2) )}

sinh(at) = (1/e^{ln(2)+at})·( e^{2at}+(-1) ) = e^{]2at[+(-1)·( at+ln(2) )}


Teoremes dual transitius borrosos:

Teorema:

( x [< y_{n} & y_{n} [< y_{n+k} ) <==> x [< y_{n+k}

( x > y_{n} || y_{n} > y_{n+k} ) <==> x > y_{n+k}

Demostració:

min({(0.n)+(0.k)}) [< (0.n+k)

sup({(-1)·(0.n)+(-1)·(0.k)}) > (-1)·(0.n+k)


Teorema:

( x >] y_{n} & y_{n} >] y_{n+k} ) <==> x >] y_{n+k}

( x < y_{n} || y_{n} < y_{n+k} ) <==> x < y_{n+k}

Demostració:

max({(-1)·(0.n)+(-1)·(0.k)}) >] (-1)·(0.n+k)

inf({(0.n)+(0.k)}) < (0.n+k)


Teorema:

( x = x & x [< y_{n} ) <==> x [< y_{n}

( x != x || x > y_{n} ) <==> x > y_{n}

Demostració:

min({1,(0.n)}) [< (0.n)

sup({(-1),(-1)·(0.n)}) > (-1)·(0.n)


Teorema:

( x = x & x >] y_{n} ) <==> x >] y_{n}

( x != x || x < y_{n} ) <==> x < y_{n}

Demostració:

max({(-1),(-1)·(0.n)}) >] (-1)·(0.n)

inf({1,(0.n)}) < (0.n)


Teorema:

( y_{n} [< x & x = x ) <==> y_{n} [< x

( y_{n} > x || x != x ) <==> y_{n} > x

Demostració:

max({(-1)·(0.n),(-1)}) >] (-1)·(0.n)

inf({(0.n),1}) < (0.n)


Teorema:

( y_{n} >] x & x = x ) <==> y_{n} >] x

( y_{n} < x || x != x ) <==> y_{n} < x

Demostració:

min({(0.n),1}) [< (0.n)

sup({(-1)·(0.n),(-1)}) > (-1)·(0.n)


Rotació:

s(t) = w(t)·r

d_{t}[s] = d_{t}[w]·r

d_{tt}^{2}[s] = d_{tt}^{2}[w]·r

(m/2)·d_{t}[s]^{2} = (m/2)·d_{t}[w]^{2}·r^{2}

Lley:

d_{tt}^{2}[s] = a·pi·r

d_{t}[s] = a·t·pi·r

s(t) = a·(1/2)·t^{2}·pi·r

(m/2)·d_{t}[s]^{2} = m·a·pi·r·s

Lley:

d_{tt}^{2}[s] = (-a)·pi·r

d_{t}[s] = (-a)·t·pi·r

s(t) = (-a)·(1/2)·t^{2}·pi·r

(m/2)·d_{t}[s]^{2} = m·(-a)·pi·r·s

lunes, 4 de abril de 2022

economía dual y osciladors, rotació y politges

Precios en lo Socialismo y en la Social-Democracia:

A(x) = px+(-n)·x^{k}

d_{x}[A(1)] = 0

p = kn

Precios en lo Socialismo Bolivariano y en la Social-Democracia Bolivariana:

B(x) = kpx+(-n)·x^{k}

d_{x}[B(1)] = 0

p = n


Impuestos en la Social-democracia:

C(x) = px+(-n)·x^{(1/k)}

d_{x}[C(1)] = 0

p = (1/k)·n

Impuestos en lo Socialismo:

D(x) = (1/k)·px+(-n)·x^{(1/k)}

d_{x}[D(1)] = 0

p = n


d_{x}[y(x)]+a(x)·y(x) = f(x)

y(x) = e^{(-1)·int[a(x)]d[x]}·int[ f(x)·e^{int[a(x)]d[x]} ]d[x]

d_{x}[y(x)]+(-1)·a(x)·y(x) = (-1)·f(x)

y(x) = e^{int[a(x)]d[x]}·int[ (-1)·f(x)·e^{(-1)·int[a(x)]d[x]} ]d[x]

Demostración:

... ( (-1)·a(x)·e^{(-1)·int[a(x)]d[x]}·int[ f(x)·e^{int[a(x)]d[x]} ]d[x]+f(x) )+...

... a(x)·e^{(-1)·int[a(x)]d[x]}·int[ f(x)·e^{int[a(x)]d[x]} ]d[x] = f(x)

... ( a(x)·e^{int[a(x)]d[x]}·int[ (-1)·f(x)·e^{(-1)·int[a(x)]d[x]} ]d[x]+(-1)·f(x) )+...

... (-1)·a(x)·e^{int[a(x)]d[x]}·int[ (-1)·f(x)·e^{(-1)·int[a(x)]d[x]} ]d[x] = (-1)·f(x)


d_{x}[y(x)]+a(x)·y(x) = (-0)

y(x) = e^{(-1)·int[a(x)]d[x]}

d_{x}[y(x)]+(-1)·a(x)·y(x) = 0

y(x) = e^{int[a(x)]d[x]}


Osciladores de condensador imaginario:

Oscilador circular:

R·d_{t}[q(t)]+i·C·q(t) = 0

q(t) = q_{0}·e^{(C/R)·(-i)t}

R·d_{t}[q(t)]+(-i)·C·q(t) = (-0)

q(t) = q_{0}·e^{(C/R)·it}

Oscilador espiral:

L·d_{tt}^{2}[q(t)]+i·C·q(t) = 0

q(t) = q_{0}·e^{(C/L)^{(1/2)}·jt} || q(t) = q_{0}·e^{(C/L)^{(1/2)}·(-j)t}

L·d_{tt}^{2}[q(t)]+(-i)·C·q(t) = (-0)

q(t) = q_{0}·e^{(C/L)^{(1/2)}·kt} || q(t) = q_{0}·e^{(C/L)^{(1/2)}·(-k)t}


k·j = 1

(-k)·(-j) = 1


Utilidad Dual:

F(x,y) = jx+(k+(-j))·y+(-u)·( px+qy+(-m) )

¬F(x,y) = (-j)·x+((-k)+j)·y+(-v)·( px+qy+(-m) )

G(x,y) = jx+(k+(-j))·y+(-u)·( px+qy )

¬G(x,y) = (-j)·x+((-k)+j)·y+(-v)·( px+qy )

d_{x}[F(1,1)] = 0

d_{y}[F(1,1)] = 0

d_{x}[¬F(1,1)] = 0

d_{y}[¬F(1,1)] = 0

u = (k/m)

v = (-1)·(k/m)

F(1,1) = k

¬F(1,1) = (-k)

G(1,1) = 0

¬G(1,1) = (-0)


j = n

(-j) = (-n)

k+(-j) = n

(-k)+j = (-n)

F(1,1) = 2n

¬F(1,1) = (-2)·n


j = n

(-j) = (-n)

k+(-j) = m

(-k)+j = (-m)

F(1,1) = m+n

¬F(1,1) = (-m)+(-n)


LaGrange Dual:

F(x,y) = (k+(-2))+x^{j}+y^{k+(-j)}+(-u)·( px+qy+(-m) )

¬F(x,y) = ((-k)+2)+(-1)·x^{j}+(-1)·y^{k+(-j)}+(-v)·( px+qy+(-m) )

G(x,y) = (k+(-2))+x^{j}+y^{k+(-j)}+(-u)·( px+qy )

¬G(x,y) = ((-k)+2)+(-1)·x^{j}+(-1)·y^{k+(-j)}+(-v)·( px+qy )

d_{x}[F(1,1)] = 0

d_{y}[F(1,1)] = 0

d_{x}[¬F(1,1)] = 0

d_{y}[¬F(1,1)] = 0

u = (k/m)

v = (-1)·(k/m)

F(1,1) = k

¬F(1,1) = (-k)

G(1,1) = 0

¬G(1,1) = (-0)


F(x,y,z) = ...

... (k+(-2))·(e^{z}+(-z))+e^{jx}+e^{(k+(-j))·y}+(-u)·( pe^{x}+qe^{y}+(-m) )

¬F(x,y,z) = ...

... ((-k)+2)·(e^{z}+(-z))+(-1)·e^{jx}+(-1)·e^{(k+(-j))·y}+(-v)·( pe^{x}+qe^{y}+(-m) )

G(x,y,z) = (k+(-2))·(e^{z}+(-z))+e^{jx}+e^{(k+(-j))·y}+(-u)·( pe^{x}+qe^{y} )

¬G(x,y,z) = ((-k)+2)·(e^{z}+(-z))+(-1)·e^{jx}+(-1)·e^{(k+(-j))·y}+(-v)·( pe^{x}+qe^{y} )

d_{x}[F(0,0,0)] = 0

d_{y}[F(0,0,0)] = 0

d_{x}[¬F(0,0,0)] = 0

d_{y}[¬F(0,0,0)] = 0

u = (k/m)

v = (-1)·(k/m)

F(0,0,0) = k

¬F(0,0,0) = (-k)

G(0,0,0) = 0

¬G(0,0,0) = (-0)


Potencia 1:

F(x,u,v,t) = qg·x(u,v,t)+(-h)·( (c/l)·V·(1/2)·t^{2} )·( e^{iut}+e^{ivt} )

¬F(x,u,v,t) = (-q)g·x(u,v,t)+(-h)·( (-1)·(c/l)·V·(1/2)·t^{2} )·( e^{iut}+e^{ivt} )

G(x,u,v,t) = (-q)(-g)·x(u,v,t)+(-h)·( (c/l)·V·(1/2)·t^{2} )·( e^{iut}+e^{ivt} )

¬G(x,u,v,t) = q(-g)·x(u,v,t)+(-h)·( (-1)·(c/l)·V·(1/2)·t^{2} )·( e^{iut}+e^{ivt} )


Rotación:

d_{t}[x] = d_{t}[y]+(d_{t}[w]/w)·r

d_{t}[x] = d_{t}[y]+(-1)·(d_{t}[w]/w)·r

Centrifugación y Coriolis:

Dos discos iguales cuadrados en ritmo en un Tecnics positivo de aguja r(t):

d_{tt}^{2}[x] = d_{tt}^{2}[y]+(-1)·(d_{t}[w]/w)^{2}·r+(d_{t}[w]/w)·d_{t}[r]

Dos discos iguales cuadrados en ritmo en un Tecnics negativo de aguja r(t):

d_{tt}^{2}[x] = d_{tt}^{2}[y]+(d_{t}[w]/w)^{2}·r+(-1)·(d_{t}[w]/w)·d_{t}[r]


Plato de vinilo:

Pitch positivo = (d_{tt}^{2}[w]/w)·r

Pitch negativo = (-1)·(d_{tt}^{2}[w]/w)·r

Disco cara A = (-1)·(d_{t}[w]/w)^{2}·r

Disco cara B = (d_{t}[w]/w)^{2}·r

Aguja derecha = (d_{t}[w]/w)·d_{t}[r]

Aguja izquierda = (-1)·(d_{t}[w]/w)·d_{t}[r]


Polea simple:

Lley:

Si q_{1} [< q_{2} ==> d_{tt}^{2}[x] [< 0

Si q_{1} > q_{2} ==> d_{tt}^{2}[x] > 0

Deducció:

q_{1}+(-1)·q_{2} [< 0

q_{1}+(-1)·q_{2} > 0


Lley:

Si q_{1} >] q_{2} ==> d_{tt}^{2}[x] >] 0

Si q_{1} < q_{2} ==> d_{tt}^{2}[x] < 0

Deducció:

q_{1}+(-1)·q_{2} >] 0

q_{1}+(-1)·q_{2} < 0

domingo, 3 de abril de 2022

morfosintaxis y computació, teoremas duales transitivos

ye parle ye-de-muá, le françé-de-le-patuá,

y elet-vut a-vot-má de-le-tom tambén.

[ [x] parle [x] , [a] , y elet-[u] a-vot-má de-le-tom tambén ]

tú parle tú-de-muá, le françé-de-le-pamuá,

y elet-nut a-vot-má de-le-tom tambén.

[ [y] parle [y] , [b] , y elet-[v] a-vot-má de-le-tom tambén ]


En lo Judaísmo Cristiano Stronikián,

se niega la Torá en binario.

En lo Judaísmo Islámico Stronikián,

se niega la Torá en borroso.


En lo Islam Cristiano Stronikián,

se niega lo Corán en binario.

En lo Cristianismo Islámico Stronikián,

se niega lo Evangelio en borroso.


En lo Cristianismo Stronikián,

se niega lo Evangelio en binario.

En lo Islam Stronikián,

se niega lo Corán en borroso.


En la Tierra solo sirve para vivir lo dual binario.

En la Tierra solo sirve para vivir lo dual borroso.


Dual binario:

for( [k] = 1 ; [k] [< [n] ; [k]++ )

{

}

P(for) = 1

P({}) = 0;

for( [k] = not(1) ; [k] >] not([n]) ; [k]-- )

{

}

P(for) = 1

P({}) = 0;

Dual borroso:

for( [k] = 1 ; [k] [< [n] ; [k] = [k]+2 ) 

{

[k]--;

}

P(for) = (2/3)

P({}) = (1/3)

for( [k] = not(1) ; [k] >] not([n]) ; [k] = [k]+not(2) ) 

{

[k]++;

}

P(for) = (2/3)

P({}) = (1/3)


Dual binario:

estructura lista

{

principio-lista

final-lista

}

Dual borroso:

estructura lista

{

principio-lista

centro-lista

final-lista

}


Dual binario:

estructura nodo

{

anterior

siguiente

}

Dual borroso:

estructura nodo

{

anterior

centro

siguiente

}


Dual binario:

construir-lista( estructura lista )

{

nodo-x = construir( sizeof( estructura nodo ) );

nodo-y = construir( sizeof( estructura nodo ) );

lista->[principio-lista] = nodo-x;

lista->[final-lista] = nodo-y;

nodo-x->[siguiente] = nodo-y;

nodo-y->[siguiente] = nodo-y;

nodo-x->[anterior] = nodo-x;

nodo-y->[anterior] = nodo-x;

}


Dual borroso:

construir-lista( estructura lista )

{

nodo-x = construir( sizeof( estructura nodo ) );

nodo-z = construir( sizeof( estructura nodo ) );

nodo-y = construir( sizeof( estructura nodo ) );

lista->[principio-lista] = nodo-x;

lista->[centro-lista] = nodo-z;

lista->[final-lista] = nodo-y;

nodo-x->[siguiente] = nodo-z;

nodo-z->[siguiente] = nodo-y;

nodo-y->[siguiente] = nodo-y;

nodo-y->[centro] = nodo-y;

nodo-z->[centro] = nodo-z;

nodo-x->[centro] = nodo-x;

nodo-x->[anterior] = nodo-x;

nodo-z->[anterior] = nodo-x;

nodo-y->[anterior] = nodo-z;

}


No sirve de nada en la Tierra lo sexo oral,

porque es un destructor:

culo-boca-culo-polla-y-boca.

No sirve de nada en la Tierra lo sexo anal,

porque es un destructor:

boca-culo-boca-polla-y-culo.


Aceite constructor:

O-(CH_{2})-(CH_{2})-(CH_{2})-(CH_{2})-O

C_{4n}H_{8n+2}O_{n+1}

Aceite destructor:

O-(CH_{2})-(CH_{2})-(CH_{2})-(NH)-O

C_{3n}N_{n}H_{7n+2}O_{n+1}


No tiene sentido pedir una demostración con modus ponens en la Tierra,

donde no funciona esa energía.

Solo tiene sentido enunciar teoremas constructores dualmente.

No tiene sentido pedir una demostración con destrócter ponens en la Tierra,

donde no funciona esa energía.

Solo tiene sentido enunciar teoremas destructores dualmente.


Teoremas Duales Transitivos:


Teoría:

Teorema:

Si ( x [< y & y [< z ) ==> x [< z.

Si ( x > y & y > z ) ==> x > z.

Teorema:

Si ( x >] y & y >] z ) ==> x >] z.

Si ( x < y & y < z ) ==> x < z.


Teorema:

Si ( x = y & y [< z ) ==> x [< z.

Si ( x = y & y > z ) ==> x > z.

Teorema:

Si ( x = y & y >] z ) ==> x >] z.

Si ( x = y & y < z ) ==> x < z.


Teorema:

Si ( x [< y & y = z ) ==> x [< z.

Si ( x > y & y = z ) ==> x > z.

Teorema:

Si ( x >] y & y = z ) ==> x >] z.

Si ( x < y & y = z ) ==> x < z.


Problemas:

Teorema:

Sea < f: K ---> A & x --> f(x) > ==>

Si x [< min(A) ==> x [< f(x).

Sea < f: K ---> B & x --> f(x) > ==>

Si x > sup(B) ==> x > f(x).

Demostración:

x [< min(A) [< f(x)

x > sup(B) > f(x)


Teorema:

Sea < f: K ---> A & x --> f(x) > ==>

Si x >] max(A) ==> x >] f(x).

Sea < f: K ---> B & x --> f(x) > ==>

Si x < inf(B) ==> x < f(x).

Demostración:

x >] max(A) >] f(x)

x < inf(B) < f(x)


Teorema:

Sea < f: K ---> A & x --> f(x) > ==>

Si f(x) = min({z: x >] z }) ==> x >] f(x).

Sea < f: K ---> B & x --> f(x) > ==>

Si f(x) = sup({z: x < z }) ==> x < f(x).

Demostración:

x >] z >] min({z: x >] z }) = f(x)

x < z < sup({z: x < z }) = f(x)


Teorema:

Sea < f: K ---> A & x --> f(x) > ==>

Si f(x) = max({z: x [< z }) ==> x [< f(x).

Sea < f: K ---> B & x --> f(x) > ==>

Si f(x) = inf({z: x > z }) ==> x > f(x).

Demostración:

x [< z [< max({z: x [< z }) = f(x)

x > z > inf({z: x > z }) = f(x)


Teorema:

[An][Ex][Ey][ x+y = n ]

[A(-n)][E(-x)][E(-y)][ (-x)+(-y) = (-n) ]

Demostración:

(1/2)+(1/2) = 1

(-1)·(1/2)+(-1)·(1/2) = (-1)

u+v = n

(-u)+(-v) = (-n)

x = u+(1/2)

(-x) = (-u)+(-1)·(1/2)

y = v+(1/2)

(-y) = (-v)+(-1)·(1/2)

x+y = n+1

(-x)+(-y) = (-n)+(-1)