miércoles, 29 de diciembre de 2021

teoría de cordes y electro-magnétisme

La teoría de cordes és física, del segle XXI,

descoberta per accident, en el segle XX.

La teoría de cordes no és física, del segle XX,

no descoberta per accident, en el segle XXI.


En els akàsics, del segle XX,

només hi havía accions de cordes,

que eren la primera forma fonamental de geometría diferencial.

En els corretgits, del segle XXI,

a més a més hi havía accions de cordes,

que eren la segona forma fonamental de geometría diferencial.


A pricipis, dels anys 90, del segle XX,

no es va formular el Lagranià de sis dimensions microescópiques

pero el akàsic,

hû va postular sense demostració.

A finals, dels anys 10, del segle XXI,

es va formular el Lagranià de sis dimensions microescópiques

y aleshores també el corretgit,

ho va postular amb demostració.


A finals, dels anys 80, del segle XX,

no es va trobar una corda invariant Gauge

y no es va demostrar el postulat.

A principis, dels anys 20, del segle XXI,

es va trobar una corda invariant Gauge,

y es va demostrar el postulat.


A finals, dels anys 80, del segle XX,

es va postular sense demostració,

la 11a dimensió hyper-espaial sense un Lagranià.

No es demostra, en els akàsics de la 11a dimensió,

que seves les coordenades són potencies de la velocitat de la llum més u.

A principis, dels anys 20, del segle XXI,

es va postular amb demostració,

la 11a dimensió hyper-espaial amb un Lagranià.

Es demostra, en els corretgits de la 11a dimensió,

que seves les coordenades són potencies de la velocitat de la llum més u.


Existeishen cordes hetereo-tópiques tancades,

0 [< u [< pi & 0 >] v >] (-pi)

Existeishen cordes hetereo-tópiques obertes,

0 [< u [< (pi/2) & 0 >] v >] (-1)·(pi/2)


En els universos positius:

Les cordes gravitatories,

floten per la 11a dimensió.

Les cordes eléctriques,

no floten per la 11a dimensió.


En els universos negatius:

Les cordes eléctriques,

floten per la 11a dimensió.

Les cordes gravitatories,

no floten per la 11a dimensió.


En els universos positius:

Les cordes gravitatories foto-exteriors,

fan pasar els fotons electromagnétics al hyper-espai.

En els universos negatius:

Les cordes eléctriques foto-exteriors,

fan pasar els fotons gravitomagnétics al hyper-espai.


L(x,u,v,t) = ( h/d )·d_{t}[x(u,v,t)]+(-k)·d_{t}[ ( (ac)/l )·ct·( e^{iut}+e^{ivt} ) ]

x(u,v,t) = ( (ac)/l )·ct·( e^{iut}+e^{ivt} )

k = ( h/d )

d_{t}[x] = ( h/(md) ) = ( (ac)/l )·c


L(x,u,v,t) = qgb·d_{t}[x(u,v,t)]+(-k)·d_{t}[ ( (ac)/l )·ct·( e^{iut}+e^{ivt} ) ]

x(u,v,t) = ( (ac)/l )·ct·( e^{iut}+e^{ivt} )

k = qgb

d_{t}[x] = (q/m)·gb = ( (ac)/l )·c


Porta inscrita:

ut = (p/h)·A·( 1+(-1)·( 1/( 1+(1/2)·( S(u) )^{2} ) ) )

Porta circunscrita.

ut = (p/h)·B·( ( 1/( 1+(1/2)·( S(u) )^{2} ) )+(1/2)·( S(u) )^{2} )


Violeta eléctric.

Gas negre en corrent eléctric.

Gas negre en corrent gravitatori.

Colors Flurecents.

Groc gravitatori.

Gas blanc en corrent gravitatori.

Gas blanc en corrent eléctric.

Colors.


div-rot[ E(x,y,z)+a·< x,y,z > ] = 6a

... ( ...

... d_{y}[qk·f(y)+ay]+(-1)·d_{z}[qk·f(z)+(-1)·az]+...

... d_{z}[qk·f(z)+az]+(-1)·d_{x}[qk·f(x)+(-1)·ax]+ ...

... d_{x}[qk·f(x)+ax]+(-1)·d_{y}[qk·f(y)+(-1)·ay]

... )

anti-div-rot[ E(x,y,z)+b·< yz,zx,xy > ] = 6b

... ( ...

... d_{zx}^{2}[qk·f(z,x)+bzx]+(-1)·d_{xy}^{2}[qk·f(x,y)+(-1)·bxy]+...

... d_{xy}^{2}[qk·f(x,y)+bxy]+(-1)·d_{yz}^{2}[qk·f(y,z)+(-1)·byz]+ ...

... d_{yz}^{2}[qk·f(y,z)+byz]+(-1)·d_{zx}^{2}[qk·f(z,x)+(-1)·bzx] ...

... )


int-int-int[ div-rot[ E(x,y,z)+a·< x,y,z > ] ]d[x]d[y]d[z] = 6a·xyz

int-int-int[ anti-div-rot[ E(x,y,z)+b·< yz,zx,xy > ] ]d[x]d[y]d[z] = 6b·xyz


int[ anti-rot[ E(x,y,z) ] ]d[t] [o]-[o(t)o]-[o] int[ a·< x,y,z > ]d[t] = 0

int[ rot[ E(x,y,z) ] ]d[t] [o]-[o(t)o]-[o] int[ b·< yz,zx,xy > ]d[t] = 0


div-rot[ E(x,y,z)+E_{0}·< e^{ax},e^{ay},e^{az} > ] = ...

... 2a·E_{0}·( e^{ax}+e^{ay}+e^{az} )

int-int-int[ div-rot[ E(x,y,z)+E_{0}·< e^{ax},e^{ay},e^{az} > ] ]d[x]d[y]d[z] = ...

... 2·E_{0}·( (e^{ax}/x)+(e^{ay}/y)+(e^{az}/z) )·xyz


anti-div-rot[ E(x,y,z)+E_{0}·< er-h_{k+1}(byz) ,er-h_{k+1}(bzx),er-h_{k+1}(bxy) > ] = ...

... 2b·E_{0}·( e^{byz}+e^{bzx}+e^{bxy} )

int-int-int[ ...

... anti-div-rot[ E(x,y,z)+E_{0}·< er-h_{k+1}(byz) ,er-h_{k+1}(bzx),er-h_{k+1}(bxy) > ] ...

... ]d[x]d[y]d[z] = ...

... 2·E_{0}·( ...

... ( er-h_{k+1}(byz)/(yz) )+( er-h_{k+1}(bzx)/(zx) )+( er-h_{k+1}(bxy)/(xy) ) )·xyz


int-int[ e^{byz} ]d[y]d[z] = int-int[ (1/k!)·(byz)^{k} ]d[y]d[z] = ...

... (1/b)·(1/(k+1)!)·(1/(k+1))·(byz)^{k+1}

d_{z}[ (byz)^{k+1} ] = (k+1)·(byz)^{k}·( (byz)/z ) = (k+1)·(byz)^{k+1}·(1/z)


Los fieles dirán:

que hay la Iberican Batat-koak

porque quizás no se puede seguir la televisión,

porque tiene blasfemia.

Los infieles dirán:

que no hay la Iberican Batat-koak

aunque no se puede seguir la televisión,

porque tiene blasfemia.


No abráis lo local,

si vos piden lo pasaporte covid.

Abrid lo local,

si no vos piden lo pasaporte covid.


ln(x+1) = x+...+(-1)^{k+1}·(1/k)·x^{k}+...

ln(1) = 0+...+(-1)^{k+1}·(1/k)·0^{k}+... = 0

ln(0) = (-1)+...+(-1)^{k+1}·(1/k)·(-1)^{k}+... = (-1)·ln(oo)

lim[ x --> 0 ][ ( ln(x+1)/x ) ] = 1

ln(2) = 1+...+(-1)^{k+1}·(1/k)+...

ln(oo) = 1+...+(1/k)+...

1+...+(1/k) = ln( e^{1}·...·e^{(1/k)} )


Lema:

(1+h)^{n} >] 1+nh

Demostració:

(1+h)^{n+1} = (1+h)^{n}·(1+h) >] (1+nh)·(1+h) >] 1+(n+1)·h

Teorema:

(-oo) [< ln(0) [< ln(oo) [< oo

Demostració:

e^{(-oo)} = (1+h)^{(-oo)} [< (1+oo·h)^{(-1)} = ( 1/(oo·h) ) [< (1/oo) = 0


Lema:

e^{n} >] n+1

Demostració:

e^{n} = (h+1)^{n} >] nh+1 >] n+1

Teorema:

ln(n+1) = n+O(n)

Demostració:

(-1) [< ( ln(n+1)/n )+(-1) [< 0

Teorema:

n+1 = e^{n}+O(e^{n})

Demostració:

(-1) [< ( (n+1)/e^{n} )+(-1) [< 0


sin(n) = 1+O(1)

(-2) [< sin(n)+(-1) [< 0

cos(n) = 1+O(1)

(-2) [< cos(n)+(-1) [< 0


sin(n) = n+O(n)

(-1) [< ( sin(n)/n )+(-1) [< 0

cos(n) = (n+1)+O(n+1)

(-1) [< ( cos(n)/(n+1) )+(-1) [< 0


ln(1+ln(n+1)) = ln(n+1)+O( ln(n+1) )

(-1) [< ( ln(1+k)/k )+(-1) [< 0

k = ln(n+1) >] 0

n+1 >] e^{0} = 1


ln(1+ne^{n}) = ne^{n}+O( ne^{n} )

(-1) [< ( ln(1+k)/k )+(-1) [< 0

k = ne^{n} >] 0

0 [< ne^{n} [< ne^{n}+e^{n} = (n+1)·e^{n}

0 [< 0·e [< (n+1)·e^{n+1}


ln(n+2) = ln(n+1)+O( (1/(n+1)) )

ln(2) [< ln( ( 1+(1/(n+1)) )^{n+1} ) [< 1


oo+(-oo) = 1

ln(oo)+(-1)·ln(oo) = 0

e^{ln(oo)}·e^{(-1)·ln(oo)} = (oo/oo) = e^{0} 


1+...+( 1/(n+1) ) = ln(n+1)+O(1)

0 [< 1+...+( 1/(n+1) )+(-1)·ln(n+1) [< 1

lunes, 27 de diciembre de 2021

centre americanek del surotzok y del nortotzuk

pernatutna de porkotzok.

pernatutna de porkotzok senglare-dut

pernatoprum de porkotzuk.

pernatoprum de porkotzuk senglare-dut


txuletutna de vacotzak.

txuletutna de torotzok.

txuletoprum de vacotzak.

txuletoprum de torotzuk.


me suda-tek la trancotzak,

la batatsuna de España.

me suda-plek la trancotzak,

la batatsorum de España.


cantemek una cantziuna en aquetek idiomotzak.

canteuek una cantziuna en aquetek idiomotzak.

cantomsek una cantziorum en celui-çí-plek idiomotzak.

cantozek una cantziorum en celui-çí-plek idiomotzak.


aquí-te-nek

allá-te-nek

içí-ple-nek

iluá-ple-nek


f(k) = (1/n)

( 1/(pn) )·( (f(1)+...+f(m))/f(k) ) = (m/pn) [< (1/p)


Dadet(k) = (1/6)

Tirada(k) = (1/12)·( (1/6)+(2/6) )

( Tirada(k)/Dadet(k) ) = (1/4)

Tirada(k) = (1/12)·( (5/6)+(4/6) )

( Tirada(k)/Dadet(k) ) = (3/4)


Dadet(k) = (1/6)

Tirada(k) = (1/12)·( (2/6)+(2/6) )

( Tirada(k)/Dadet(k) ) = (1/3)

Tirada(k) = (1/12)·( (4/6)+(4/6) )

( Tirada(k)/Dadet(k) ) = (2/3)


P(A [ || ] B) = P(A)+P(B)+(-1)·P(A [&] B)

max{P(A),P(B)} = P(A)+P(B)+(-1)·min{P(A),P(B)}


P(A [ || ] B [ || ] C) = P(A)+P(B)+P(C)+...

... (-1)·( P(A [&] B)+P(B [&] C)+P(C [&] A) )+P(A [&] B [&] C)

P(A) [< P(B) [< P(C)

max{P(A),P(B),P(C)} = P(A)+P(B)+P(C)+...

.. (-1)·( min{P(A),P(B)}+min{P(B),P(C)}+min{P(C),P(A)} )+min{P(A),P(B),P(C)}


En los idiomas, estaba la vida,

y los idiomas, es la cobertura de la vida,

y la vida, es la luz de los fieles.

En los no idiomas, estaba la muerte,

y los no idiomas, es la cobertura de la muerte,

y la muerte, es las tinieblas de los fieles.


No català: [ cobertura de destructor ]

vull estar cantant una cantçó:

vull pes estar cantar cantçó.

no vull pes estar cantar cantçó.


vull estar cantant la cantçó:

vull sac estar cantar cantçó.

no vull sac estar cantar cantçó.


vull estar cantant aquet-ça cantçó:

vull trot estar cantar cantçó.

no vull trot estar cantar cantçó.


vull estar cantant aquella cantçó:

vull trell estar cantar cantçó.

no vull trell estar cantar cantçó.


[ [x] és yo ]-[ [x] vull u([h]) ]

[E $1$ [a] ][ [u] és estar h([a]) ]-[ [h] és cantar [a] ]-[ [a] és cantçó ]

[ [u] és estar h([a]) ]-[ [h] és cantant [a] ]-[E $1$ [a] ][ [a] és cantçó ]

[ [x] és yo ]-[ [x] vull u([h]) ]

[A $1$ [a] ][ [u] és estar h([a]) ]-[ [h] és cantar [a] ]-[ [a] és cantçó ]

[ [u] és estar h([a]) ]-[ [h] és cantant [a] ]-[A $1$ [a] ][ [a] és cantçó ]


Lley:

x = (q/m)·(g/2)·t^{2} <==> ...

... ( ( x+d[x] )^{(1/2)}+(-1)·x^{(1/2)} ) = (q/m)^{(1/2)}·(g/2)^{(1/2)}·d[t]

Deducció:

[==>]

x^{(1/2)} = (q/m)^{(1/2)}·(g/2)^{(1/2)}·t

d_{t}[ x^{(1/2)} ] = d_{t}[ (q/m)^{(1/2)}·(g/2)^{(1/2)}·t ]

d_{x}[ x^{(1/2)} ]·d_{t}[x] = (q/m)^{(1/2)}·(g/2)^{(1/2)}

( ( ( x+d[x] )^{(1/2)}+(-1)·x^{(1/2)} )/d[x] )·d[x] = (q/m)^{(1/2)}·(g/2)^{(1/2)}·d[t]

[<==]

int[ ( ( ( x+d[x] )^{(1/2)}+(-1)·x^{(1/2)} )/d[x] ) ]d[x] = ...

... int[ (q/m)^{(1/2)}·(g/2)^{(1/2)} ]d[t]

x^{(1/2)} = (q/m)^{(1/2)}·(g/2)^{(1/2)}·t


Lley:

Sigui m·d_{tt}^{2}[y(t)] = F·e^{st}+(-1)·qg ==> ...

d_{tt}^{2}[y(t_{k})] = (F/m)·a <==> t_{k} = (1/s)·ln( a+((qg)/F) )

d_{t}[y(t_{j})] = (F/m)·(1/s)·a <==> ...

... t_{j} = (1/s)·anti-e-[+]-pow[1]-[(-1)·((qg)/F)·s](a)

y(t_{i}) = (F/m)·(1/s^{2})·a <==> ...

... t_{i} = (1/s)·anti-e-[+]-pow[2]-[(-1)·(1/2)·((qg)/F)·s^{2}](a)

Deducció:

d_{tt}^{2}[y(t)] = (F/m)·( e^{st}+(-1)·((qg)/F) )

e^{st}+(-1)·((qg)/F) = a

e^{st} = a+((qg)/F)

st = ln( a+((qg)/F) )

t_{k} = (1/s)·ln( a+((qg)/F) )

d_{t}[y(t)] = (F/m)·(1/s)·( e^{st}+(-1)·((qg)/F)·st )

e^{st}+(-1)·((qg)/F)·st = a

e-[+]-pow[1]-[(-1)·((qg)/F)·s](st) = a

st = anti-e-[+]-pow[1]-[(-1)·((qg)/F)·s](a)

t_{j} = (1/s)·anti-e-[+]-pow[1]-[(-1)·((qg)/F)·s](a)


Si se quiere porno bueno,

no se folla,

y crecen los chochos,

y crecen las pollas.

Si se quiere porno malo,

se folla,

y no crecen los chochos,

y no crecen las pollas.


estic cansat una mica.

pes estic cansar mica.

estic cansat la hostia.

sac estic cansar hostia.


[E $1$ [a] ][ [x] estic [h(a)] ]-[ [h] és cansar [a] ]-[ [a] és mica ]

[ [x] estic [h(a)] ]-[ [h] és cansat [a] ]-[E $1$ [a] ][ [a] és mica ]

[A $1$ [a] ][ [x] estic [h(a)] ]-[ [h] és cansar [a] ]-[ [a] és hostia ]

[ [x] estic [h(a)] ]-[ [h] és cansat [a] ]-[A $1$ [a] ][ [a] és hostia ]

viernes, 24 de diciembre de 2021

música

[12+06][12+05][12+03][00+10] = 60k = 5·12k

[12+05][12+03][12+01][00+10] = 55k = 5·11k

[12+03][12+01][00+12][00+08] = 48k = 8·6k

[12+01][00+12][00+10][00+05] = 40k = 8·5k


[12+12][12+11][12+09][12+04] = 84k = 8·12+(-1)·3·4

[12+11][12+09][12+07][12+04] = 79k = 8·11+(-1)·3·3

[12+09][12+07][12+06][12+02] = 72k = 8·9

[12+07][12+06][12+04][00+11] = 64k = 8·8


lo zapati-jjeko dreti-dokitx,

sere-po-mitxli de ceniciento-sam.

lo zapati-jjeko esquerri-dokitx,

sere-po-mitxli de cenicienta-sam.


Honrarás al padre,

y lo nacimiento de un hombre,

pasa por introducir lo pene.

Honrarás a la madre,

y lo nacimiento de una mujer,

pasa por llenar la vagina.


Lo pasaporte covid masculino es ilegal,

porque no se puede pinchar a un hombre obligatorio,

se tiene que honrar al padre.

Lo pasaporte covid femenino es ilegal,

porque no se puede pinchar a una mujer obligatorio,

se tiene que honrar al madre.


No saben nada verdadero los médicos hombres,

deshonran al padre,

pinchando a hombres.

No saben nada verdadero las médicas mujeres,

deshonran a la madre,

pinchando a mujeres.


A = B <==> A [ || ] B = A [&] B

A [&] B = 0 <==> A [ || ] B = A [ |o| ] B

[==>]

x€A || x€B

( x€A || x€B ) & ( ¬( x€A ) || ¬( x€B ) )

( x€A & ¬( x€A ) ) || ( x€A & ¬( x€B ) ) || ( ¬( x€A ) & x€B ) || ( x€B & ¬( x€B ) )

[<==]

x€A & x€B

x€A || x€B

( x€A & ¬( x€B ) ) || ( ¬( x€A ) & x€B )

¬( x€A ) || ¬( x€B )


A >>] B <==> A [ / ] B = 0

A [<< B <==> A [ \ ] B = 0

[<==]

x€A

x€A & ( x€B || ¬( x€B ) )

x€B


< Si 0 [< x [< (pi/2) ==> F(x) = sin(x) = int[ cos(x) ]d[x] >

< Si 0 [< x [< (pi/2) ==> F(x) = (-1)·cos(x) = int[ sin(x) ]d[x] >


< Si 0 [< x [< 1 ==> F(x) = ( 2+(-e) )+e^{x} = int[ e^{x} ]d[x] >

< Si 0 [< x [< 1 ==> F(x) = (1/e)+(-1)·e^{(-x)} = int[ e^{(-x)} ]d[x] >


< Si 0 [< x [< 2 ==> F(x) = (1/2)·( x^{2}+(-x) ) = int[ x+(1/2) ]d[x] >

miércoles, 22 de diciembre de 2021

geometria lineal y geometría diferencial, mecánica teórica

Afinitats:

El Ker de l'afinitat és un espai afí.


< (-c),c >+( < a,(-a) >,< (-a),a > )o< x,y > = < 0,0 >

x = y+(c/a)


< (-c),c >+( < a,(-b) >,< (-a),b > )o< x,y > = < 0,0 >

x = (b/a)·y+(c/a)


< c,c >+( < a,0 >,< 0,a > )o< x,y > = < 0,0 >

x = (1/a)·(-c)

y = (1/a)·(-c)


< c,d >+( < a,0 >,< 0,b > )o< x,y > = < 0,0 >

x = (1/a)·(-c)

y = (1/b)·(-d)


Espai afí:

ax+by = c

x = ( (-b)/a )·y+(c/a)

Base afí:

p+E = < (c/a),0 >+k·< (-b),a >


Base afí:

p+E = < c,0 >+k·< (-b),1 >

Espai afí:

x+by = c


Base afí:

p+E = < c,0 >+k·< (-b),a >

Espai afí:

ax+by = ac


p+E = < c,d >+k·< 1,1 >

q+F = < a,b >+i·< 1,0 >+j·< 0,1 >

(p+E) [&] (q+F) = < c,d >+k·< 1,1 > = < a,b >+(k+(-a)+c)·< 1,0 >+(k+(-b)+d)·< 0,1 >

i = k+(-a)+c

j = k+(-b)+d


Sigui det(A) != 0 ==>

< (-u),(-v) >+A o < x,y > = 0

Sigui C = < u,v > ==>

A o < x,y > = C

ax+by = u

cx+dy = v

(1/det(A))·( a( (-1)·bv+du )+b( av+(-1)·cu ) ) = u

(1/det(A))·( c( (-1)·bv+du )+d( av+(-1)·cu ) ) = v

x = (-1)·(det(Y|C)/det(A))

y = det(X|C)/det(A)


métricas bi-lineales:

< x,y >o( < a,0 >,< 0,a > )o< x,y > = 0

x = s·i

y = s

< x,y >o( < a,0 >,< 0,a > )o< x,y > = 1

x = (1/a)^{(1/2)}·cos(s) = (1/a)^{(1/2)}·( 1+(-1)·t^{2} )^{(1/2)}

y = (1/a)^{(1/2)}·sin(s) = (1/a)^{(1/2)}·t

x [&] y = { s : s = (pi/4)+n·pi }


< x,y >o( < a,0 >,< 0,(-a) > )o< x,y > = 0

x = s

y = s

< x,y >o( < a,0 >,< 0,(-a) > )o< x,y > = 1

x = (1/a)^{(1/2)}·cos(s)

y = i·(1/a)^{(1/2)}·sin(s)

x [&] y = { s : s = arctan(-i) }


< x,y >o( < a,a >,< a,a > )o< x,y > = 0

x = (1/a)^{(1/2)}·s

y = (1/a)^{(1/2)}·(-s)

< x,y >o( < a,a >,< a,a > )o< x,y > = 1

x = (1/a)^{(1/2)}·s

y = (1/a)^{(1/2)}·((-s)+1)

x [&] y = { s : s = (1/2) }


métricas bi-lineales diferenciales:

Primera forma-métrica fonamental:

< d_{u}[f(u,v)],d_{v}[f(u,v)] >o...

... ( < d[u]d[u],d[v]d[u] >,< d[u]d[v],d[v]d[v] > )o...

... < d_{u}[f(u,v)],d_{v}[f(u,v)] > = d[S(u,v)]d[S(u,v)]


Segona forma-métrica fonamental:

< d_{u}[f(u,v)],d_{v}[f(u,v)] >o...

... ( ...

... < (1/2)·u^{2}·d_{uu}^{2}[f(u,v)]·d[u]d[u],vu·d_{vu}^{2}[f(u,v)]·d[v]d[u] >, ...

... < uv·d_{uv}^{2}[f(u,v)]·d[u]d[v],(1/2)·v^{2}·d_{vv}^{2}[f(u,v)]·d[v]d[v] > ...

... )o...

... < d_{u}[f(u,v)],d_{v}[f(u,v)] > = d[S(u,v)]d[S(u,v)]


f(u,v) = e^{iu·t}+e^{iv·t}

d_{u}[f(u,v)] = it·e^{iu·t}

d_{v}[f(u,v)] = it·e^{iv·t}

d_{uu}^{2}[f(u,v)] = (-1)·t^{2}e^{iu·t}

d_{vv}^{2}[f(u,v)] = (-1)·t^{2}e^{iv·t}

(1/2)·( S(u) )^{2} = int-int[ t^{4}·(1/2)·u^{2}·e^{3iu·t} ]d[u]d[u] = ...

... t^{4}·(1/2)·u^{2} [o( (1/2)·u^{2} )o] ...

... (1/4!)·u^{4} [o( (1/2)·u^{2} )o] (-1)·( 1/(3t) )^{2}·e^{3iu·t}

(1/2)·( S(v) )^{2} = int-int[ t^{4}·(1/2)·v^{2}·e^{3iv·t} ]d[v]d[v] = ...

... t^{4}·(1/2)·v^{2} [o( (1/2)·v^{2} )o] ...

... (1/4!)·v^{4} [o( (1/2)·v^{2} )o] (-1)·( 1/(3t) )^{2}·e^{3iv·t}

( S(u,v) )^{2} = ( S(u) )^{2}+( S(v) )^{2}

d[S(u,v)]d[S(u,v)] = d[S(u)]d[S(u)]+d[S(v)]d[S(v)]


Unitats a la menys 1 amb producte integral

Sigui d_{t}[x(t)] = p·t·se^{st} ==>

x(t) = (p/m)·t [o(t)o] (1/2)·t^{2} [o(t)o] e^{st}

d_{tt}^{2}[x(t)] = (p/m)·se^{st}+(p/m)·t·s^{2}·e^{st}


Sigui d_{t}[x(t)] = (F/m)·t^{2}·se^{st} ==>

x(t) = (F/m)·t [o(t)o] (1/3!)·t^{3} [o(t)o] e^{st}

d_{tt}^{2}[x(t)] = (F/m)·2t·se^{st}+(F/m)·t^{2}·s^{2}·e^{st}


Sigui m·d_{t}[x(t)] = p·t^{n}·s_{n}e^{s_{n}·t^{n}} ==>

x(t) = (p/m)·t [o(t)o] ( 1/(n+1) )·t^{n+1} [o(t)o] ...

... ( 1/((-n)+2) )·t^{(-n)+2} [o(t)o] e^{s_{n}·t^{n}}

d_{tt}[x(t)] = (p/m)·nt^{n+(-1)}·s_{n}e^{s_{n}·t^{n}}+...

... (p/m)·t^{n}·(s_{n})^{2}·nt^{n+(-1)}·e^{s_{n}·t^{n}}


Sigui m·d_{t}[x(t)] = F·t^{n+1}·s_{n}e^{s_{n}·t^{n}} ==>

x(t) = (F/m)·t [o(t)o] ( 1/(n+2) )·t^{n+2} [o(t)o] ...

... ( 1/((-n)+2) )·t^{(-n)+2} [o(t)o] e^{s_{n}·t^{n}}

d_{tt}[x(t)] = (F/m)·(n+1)·t^{n}·s_{n}e^{s_{n}·t^{n}}+...

... (F/m)·t^{n+1}·(s_{n})^{2}·nt^{n+(-1)}·e^{s_{n}·t^{n}}


Álgebra-jjeko lineal-dokitx vectorial-dokitx.

Geometri-jjeko lineal-dokitx afini-dokitx.


q-esteike zapati-jjeko,

sere-po-mitxli mio.

q-eseike zapati-jjeko,

no sere-po-mitxli mio.


esteike zapati-jjoika,

sere-proika mio.

eseike zapati-jjoika,

no sere-proika mio.

lunes, 20 de diciembre de 2021

teoría de cordes y química

Potencia 1:

L(t,x,u,v) = qg·x(t,u,v)+(-h)·(c/l)·V·(1/2)·t^{2}·( e^{iut}+e^{ivt} )

x(t,u,v) = (c/l)·V·(1/2)·t^{2}·( e^{iut}+e^{ivt} )

h = qg

qg = m·(c/l)·V


Potencia 2:

L(t,x,u,v) = ...

... qgs·int[ x(t,u,v) ]d[t]+(-h)·int[ (c^{2}/l^{2})·V·(1/3!)·t^{3}·( e^{iut}+e^{ivt} ) ]d[t]

x(t,u,v) = (c^{2}/l^{2})·V·(1/3!)·t^{3}·( e^{iut}+e^{ivt} )

h = qgs

qgs·t = m·(c^{2}/l^{2})·V·t


Potencia 3:

L(t,x,u,v) = ...

... qgs^{2}·int-int[ x(t,u,v) ]d[t]d[t]+...

... (-h)·int-int[ (c^{3}/l^{3})·V·(1/4!)·t^{4}·( e^{iut}+e^{ivt} ) ]d[t]d[t]

x(t,u,v) = (c^{3}/l^{3})·V·(1/4!)·t^{4}·( e^{iut}+e^{ivt} )

h = qgs^{2}

qgs^{2}·(1/2)·t^{2} = m·(c^{3}/l^{3})·V·(1/2)·t^{2}


Potencia 4:

L(t,x,u,v) = ...

... qgs^{3}·int-int-int[ x(t,u,v) ]d[t]d[t]d[t]+...

... (-h)·int-int-int[ (c^{4}/l^{4})·V·(1/5!)·t^{5}·( e^{iut}+e^{ivt} ) ]d[t]d[t]d[t]

x(t,u,v) = (c^{4}/l^{4})·V·(1/5!)·t^{5}·( e^{iut}+e^{ivt} )

h = qgs^{3}

qgs^{3}·(1/3!)·t^{3} = m·(c^{4}/l^{4})·V·(1/3!)·t^{3}


1 espacio

1 hyper-espacio de tipo de frecuencia cero

3 hyper-espacios de tipo de frecuencia uno

5 hyper-espacios de tipo de frecuencia dos


No pueden haber más que potencia 4 o 9,

porque Dios creó al hombre a su semejanza 5 o 10.


Con estas ecuaciones solo se puede acelerar en l'espacio,

y vatchnar a velocidad constante por l'hyper-espacio.


cordi-jjeko hetero-tópica-dokitx exterieko.

cordi-jjeko hetero-tópica-dokitx interieko.

cordi-jjoika hetero-tópica-doki exterioika.

cordi-jjoika hetero-tópica-doki interioika.


ecuaciokitxens de campi-jjeko electromagnética-dokitxens.

ecuaciokitxens de campi-jjeko gravitomagnética-dokitxens.

ecuaciokines de campi-jjoika electromagnética-dokines.

ecuaciokines de campi-jjoika gravitomagnética-dokines.


circuiti-kalitxens electri-dokitxens.

circuiti-kalitxens graviti-dokitxens.

circuiti-kalines electri-dokines.

circuiti-kalines graviti-dokines.


No se puede introducir nada en lo cuerpo de un hombre obligatorio,

porque honrarás al padre,

y lo sexo es introducir lo pene,

que es lo nacimiento del hombre.

No se puede introducir nada en lo cuerpo de una mujer obligatorio,

porque honrarás a la madre,

y lo sexo es llenar la vagina,

que es lo nacimiento de la mujer.


Distribucions condicionades:

( [ n // k ]·(1/n!)·x^{n} )·(1/e^{2x})

( k·(1/(n+1)!)·x^{n+1} )·(2/x^{2})·(1/e^{x})

( k^{2}·(1/(n+1)!(2n+1))·x^{n+1} )·(6/x^{2})·(1/e^{x})


(x+1)^{2} = x^{2}+(3/2) <==> x = (1/4)

x^{2}+2x+1 = x^{2}+(3/2)

2x+1 = (3/2)

2x = (1/2)

x = (1/4)


(x+1)^{2} = x^{2}+(5/2) <==> x = (3/4)

x^{2}+2x+1 = x^{2}+(5/2)

2x+1 = (5/2)

2x = (3/2)

x = (3/4)


Batería eléctrica de agua:

H_{2}O <==> H_{2}+O^{(+2)}+2e^{(-1)}

Diferencia de potencial en agua.

Filtro eléctrico de dióxido de carbono:

CO_{2} <==> O_{2}+C^{(+4)}+4e^{(-1)}

Diferencia de potencial en dióxido de carbono.

Batería de ácido carbúrico:

H_{4}CO_{4} <==> 2·H_{2}O+O_{2}+C^{(+4)}+4e^{(-1)}

Diferencia de potencial en ácido carbúrico.

Batería de ácido carburoso:

H_{4}CO_{2} <==> 2·H_{2}O+C^{(+4)}+4e^{(-1)}

Diferencia de potencial en ácido carburoso.


Motor eléctrico y a combustión de hidrógeno:

Batería de metano:

CH_{4} <==> 2·H_{2}+C^{(+4)}+4e^{(-1)}

2·H_{2}+O_{2} <==> 2·H_{2}O

Diferencia de potencial en metano.

Batería de propano:

C_{3}H_{8} <==> 4·H_{2}+C_{2}+C^{(+4)}+4e^{(-1)}

4·H_{2}+2·O_{2} <==> 4·H_{2}O

Diferencia de potencial en propano.

Batería de butano:

C_{5}H_{12} <==> 6·H_{2}+2·C_{2}+C^{(+4)}+4e^{(-1)}

6·H_{2}+3·O_{2} <==> 6·H_{2}O

Diferencia de potencial en butano.


Diferencia de potencial de:

O^{(+2)}+2e^{(-1)}:

C^{(+4)}+4e^{(-1)}:

< pi·r^{2} , pi·( R^{2}+(-1)·r^{2} ) >_{k}

< x^{2} , ( y^{2}+(-1)·x^{2} ) >_{k}

domingo, 19 de diciembre de 2021

zero

Dios

Al principio existía Dios lo Creador,

aquel que es lo creador de palabra.

Al principio existía Diosa la Creadora,

aquella que es la creadora de palabra.


Al principio existía aquel que es la palabra,

y aquel que es la palabra estaba con Dios lo Creador,

y aquel que es la palabra era entidad.

Al principio existía aquella que es la palabra,

y aquella que es la palabra estaba con Diosa la Creadora,

y aquella que es la palabra era entidad.


Al principio l'universo positivo,

era todo oscuridad,

y Dios lo Creador dijo:

-Haya luz-,

y hubo luz.

Al principio l'universo negativo,

era todo claridad,

y Diosa lo Creadora dijo:

-Haya tinieblas-,

y hubo tinieblas.


Poderes de Dios:

[Af][EA][ A = {x : f(x) } ]

[Ag][EB][ B = {< x_{1},...,x_{n} > : g(x_{1},...,x_{n}) } ]

[AE][AF][Eh][ < h : E ---> F & x --> h(x) > ]


Adorarás al señor tu Dios tu Padre.

No dibujarás al señor tu Dios tu Padre.

No tomarás lo nombre del señor tu Dios tu Padre.

Adorarás a la señora tu Diosa tu Madre.

No dibujarás a la señora tu Diosa tu Madre.

No tomarás lo nombre de la señora tu Diosa tu Madre.

jueves, 16 de diciembre de 2021

idiomas románicos y teoría de números

-kalitx

-jjeko

-jjeku

-dokitx

-dukitx

-itx [o] -itxins


-kali

-jjoika

-jjuika

-doki

-duki

-i [o] -ins


pantalones:

un pantalokitx curti-dokitx.

un pantalokitx llargui-dokitx.

libros de matemáticas:

funciokitx expansivi-dokitx.

funciokitx contractivi-dokitx.


hroñi qui hroñi, [ sea quien sea ]

sere-proika benvenuti-prom.

hroñi qui no hroñi, [ sea quien no sea ]

sere-proika malvenuti-prom.


Mi luze-jjoika del idiom-kali sere-proika,

para hroñi qui hroñi.

yo amare-proika,

a hroñi qui hroñi.

Mi luze-jjoika del idiom-kali no sere-proika,

para hroñi qui no hroñi.

yo odiare-proika,

a hroñi qui no hroñi.


Teorema:

Si [Ax][Am][ ( x >] 0 & m >] 1 ) ==> ...

... Si ( d_{x}[f(x)] = m & f(x) [< k ) ==> [x] [< k ].

Si [Ax][Am][ ( x >] 0 & m >] 1 ) ==> ...

... Si ( d_{x}[f(x)] = m & f(x) [< k ) ==> ]x[ [< k ].

Demostració:

[x] [< m·[x] [< mx = f(x) [< k

]x[ [< m·]x[ [< mx = f(x) [< k


Teorema:

Si [Ax][Am][ ( x >] 1 & m >] 1 ) ==> ...

... Si ( d_{x...x}^{n}[f(x)] = n!·m & f(x) [< k ) ==> [x] [< k ].

Si [Ax][Am][ ( x >] 1 & m >] 1 ) ==> ...

... Si ( d_{x...x}^{n}[f(x)] = n!·m & f(x) [< k ) ==> ]x[ [< k ].

Demostració:

[x] [< m·[x] [< mx [< mx^{n} = f(x) [< k

]x[ [< m·]x[ [< mx [< mx^{n} = f(x) [< k


cuanto tú fachere-po-mitxli ayuni-jjeko,

te perfumare-po-mitxli la boki-jjeko,

bebento-sam red-bull-kalitx.

cuanto tú pasare-po-mitxli hambri-jjeko,

no te perfumare-po-mitxli la boki-jjeko,

no bebento-sam red-bull-kalitx.


mecániki-jjeko cuántiki-dokitx de Gaugi-kalitx.

mecániki-jjeko cuántiki-dokitx de Des-Gaugi-kalitx.


Si [Am_{k}][ m_{k} = 1 & n = ( p_{1} )^{m_{1}}·...·( p_{n} )^{m_{n}} ] ==> ...

... h(n) = (-1)^{n}

Si [Em_{k}][ m_{k} >] 2 & n = ( p_{1} )^{m_{1}}·...·( p_{n} )^{m_{n}} ] ==> h(n) = 0

h(1) = 0

Teorema:

h(n)+h( 2·( n!/(n+(-2))! ) )+...+h( k·( n!/(n+(-k))! ) ) = h(n)

Demostració:

kj || kj+1 || ... || kj+(k+(-1))

H(n+m) = h(mcd{n,m})

Teorema:

H( 2^{n+1}+(-1) ) = 0

Demostració:

h( 2^{n}+(2^{n}+(-1)) ) = h(mcd{2^{n},2^{n}+(-1)}) = h(1) = 0

mcd{n,n+1} = mcd{n,1} = 1

Teorema:

Siguin p,q€N & mcd{p,q} = 1.

Si ( k€P & n = kp ) ==> H(n+kq) = (-1)

Si ( k€P & n = kp ) ==> [Am][ m >] 1 ==> H(k^{m}n+k^{m+1}q) = 0 ]

Demostració:

H(n+kq) = h(mcd{kp,kq}) = h(k·mcd{p,q}) = h(k) = (-1)

H(k^{m}n+k^{m+1}q) = h(mcd{k^{m+1}p,k^{m+1}q}) = ...

... h(k^{m+1}·mcd{p,q}) = h(k^{m+1}) = 0

lunes, 13 de diciembre de 2021

stelar-wors y mecánica cuántica de Des-Gauge

Miniatures en contacte:

Si dadet-x > dadet-y ==> x persegueish a y.

Si dadet-x < dadet-y ==> y persegueish a x.

Si x persegueish a y ==>

{

dispar = 0;

for( desde: k = 1 ; fins que: k == trets-x ; k++ )

{

Si dadet-x[k] >] tirada-para-impactar-x ==> dispar++;

}

for( desde: k = dispar ; fins que: k == 0 ; k-- )

{

Si dadet-y[k] >] tirada-para-esquivar-y ==> dispar--;

Si dispar == 0 ==> break;

}

}

Si y persegueish a x ==>

{

{

dispar = 0;

for( desde: k = 1 ; fins que: k == trets-y ; k++ )

{

Si dadet-y[k] >] tirada-para-impactar-y ==> dispar++;

}

for( desde: k = dispar ; fins que: k == 0 ; k-- )

{

Si dadet-x[k] >] tirada-para-esquivar-x ==> dispar--;

Si dispar == 0 ==> break;

}

}

Guión:

-Física nuclear, mecánica cuántica de Gauge.-

-Y que haces en física nuclear?-

-Resuelvo ecuaciones de Gauge.-

-Yo doy clases de matemáticas por la mañana,

después de la noche,

y antes del mediodía.-

-Física orbital, mecánica cuántica de Des-Gauge.-

-Y que haces en física orbital?-

-Resuelvo ecuaciones de Des-Gauge.-

-Yo doy clases de matemáticas por la tarde,

antes de la noche,

y después del mediodía.-


Mecánica cuántica de Des-Gauge:

Hamiltoniano:

ih·d_{t}[f(x,t)] = ( E+q·A(x,t) )·f(x,t)

f(x,t) = e^{ (1/(ih))·int[ E+q·A(x,t) ]d[t] }

Magnetón satélite.

Lagraniano:

( h^{2}/m )·d_{x}[f(x,t)]^{2} = ( E+q·A(x,t) )·f(x,t)

f(x,t) = ( (1/2)·( m/h^{2} )^{(1/2)}·int[ ( E+q·A(x,t) )^{(1/2)} ]d[x] )^{2}

orbital electrónico parabólico.

Enlace orbital parabólico dual:

Dos parábolas opuestas.

A(x,t) = 2·(1/q)^{(1/2)}·E^{(1/2)}(gx)^{(1/2)}+gx

int[ ( E+q·A(x,t) )^{(1/2)} ]d[x] = int[ E^{(1/2)}+(qgx)^{(1/2)} ]d[x] = ...

... E^{(1/2)}·x+(2/3)·(qgx)^{(3/2)}·(1/(qg))

f(x,t) = ( (1/2)·( m/h^{2} )^{(1/2)}·( E^{(1/2)}·x+(2/3)·(qgx)^{(3/2)}·(1/(qg)) ) )^{2}

Laplaciano:

(h^{2}/m)·d_{xx}^{2}[f(x)] = ( E+q·A(x) )·f(x)

f(x) = [(2)][ (m/h^{2})^{(1/2)}·(1/2)·x^{2} [o( (1/2)·x^{2} )o] ...

... int-int[ ( E+qA(x) )^{(1/2)} ]d[x]d[x] ]

[(n)][ f(x) ] = [(n+1)][ int[f(x)]d[x] ]

d_{x}[ [(n+1)][ int[f(x)]d[x] ] ] = [(n)][f(x)] [o((1/n!)·x^{n})o] f(x)


Este es lo mandamiento cristiano: amar, con la luz.

No puede haber ningún esclavo infiel cristiano.

Lo cristianismo es la religión menos extendida del planeta.

Los cristianos llevan a Jesucristo vivo.

Este es lo mandamiento anti-cristiano: odiar, sin la luz.

Puede haber algún esclavo infiel anti-cristiano.

L'anti-cristianismo es la religión más extendida del planeta.

Los anti-cristianos llevan a Jesucristo muerto.


hamburguesa:

burguetokitx de vaki-jjeko.

burguetokitx de tori-jjeko.


pechuga:

petxutokitx de pollastri-jjeko.

petxutokitx de gallini-jjeko.


butifarra:

butifarrokitx de porki-jjeko.

butifarrokitx de porki-jjeko senglare-sam.


cuerda bi-hexa-trónica de quark:

L(t,F,u(x),v(x)) = ...

... qg·( F(t,u(x),v(x)) )+(-h)·( e^{(u(x)+(-1)·v(x))·it}+e^{(v(x)+(-1)·u(x))·it} )

L(t,G,u(y),v(y)) = ...

... qg·( G(t,u(y),v(y)) )+(-h)·( e^{(u(y)+(-1)·v(y))·it}+e^{(v(y)+(-1)·u(y))·it} )

L(t,H,u(z),v(z)) = ...

... qg·( H(t,u(z),v(z)) )+(-h)·( e^{(u(z)+(-1)·v(z))·it}+e^{(v(z)+(-1)·u(z))·it} )

F(t,u(x),v(x)) = X( e^{(u(x)+(-1)·v(x))·it}+e^{(v(x)+(-1)·u(x))·it} )

h = qgX

G(t,u(y),v(y)) = Y( e^{(u(y)+(-1)·v(y))·it}+e^{(v(y)+(-1)·u(y))·it} )

h = qgY

H(t,u(z),v(z)) = Z( e^{(u(z)+(-1)·v(z))·it}+e^{(v(z)+(-1)·u(z))·it} )

h = qgZ

L(t,u(x),v(x)) = E+(-h)·( e^{(u(x)+(-1)·v(x))·it}+e^{(v(x)+(-1)·u(x))·it} )

( (1/s)+s ) = e^{(u(x)+(-1)·v(x))·it}+e^{(v(x)+(-1)·u(x))·it}

v(x) = ( ln(s)/it )+u(x)

h = ( E/((1/s)+s) )

Cromo-dinámica cuántica hexa-trónica:

U(2) x SU(3) x SU(2) x SU(2) x SU(2)

U(2) = e^{( qW+Z(1+(-1)·q^{2}) )·it}·e^{(-1)·( qW+Z(1+(-1)·q^{2}) )·it}

SU(3) = e^{(x+(-y))·it}·e^{(y+(-z))·it}·e^{(z+(-x))·it}

SU(2) = e^{(u(x)+(-1)·v(x))·it}·e^{(v(x)+(-1)·u(x))·it}

SU(2) = e^{(u(y)+(-1)·v(y))·it}·e^{(v(y)+(-1)·u(y))·it}

SU(2) = e^{(u(z)+(-1)·v(z))·it}·e^{(v(z)+(-1)·u(z))·it}

domingo, 12 de diciembre de 2021

mecánica clássica de coche y TeX

Anti-Amortiguador:

m·d_{tt}^{2}[y] = k·y

y(t) = y_{0}e^{( (-k)/m )^{(1/2)}·it}

y(t) = y_{0}e^{(-1)·( (-k)/m )^{(1/2)}·it}

Amortiguador:

m·d_{tt}^{2}[y] = (-k)·y

y(t) = y_{0}e^{( k/m )^{(1/2)}·it}

y(t) = y_{0}e^{(-1)·( k/m )^{(1/2)}·it}


Motor a pistones con árbol de transmisión:

(F/V) = Combustión de la gasolina.

xy = Superficie del pistón.

m·d_{tt}^{2}[z] = (F/V)·xy·z

z(t) = z_{0}e^{((xy)/m)^{(1/2)}·(F/V)^{(1/2)}·t}

z(t) = z_{0}e^{(-1)·((xy)/m)^{(1/2)}·(F/V)^{(1/2)}·t}

Motor a pistones con circulo de transmisión:

(F/V) = Combustión de la gasolina.

xy = Superficie del pistón.

m·d_{tt}^{2}[z] = (-1)·(F/V)·xy·z

z(t) = z_{0}e^{((xy)/m)^{(1/2)}·(F/V)^{(1/2)}·it}

z(t) = z_{0}e^{(-1)·((xy)/m)^{(1/2)}·(F/V)^{(1/2)}·it}


Ventilador positivo:

P = Propulsión del ventilador.

m·d_{tt}^{2}[z] = Px^{2}

x(t) = ( (1/6)^{(1/2)}·(P/m)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

z(t) = ( (1/6)^{(1/2)}·(P/m)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

x(t) = ( (-1)·(1/6)^{(1/2)}·(P/m)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

z(t) = ( (-1)·(1/6)^{(1/2)}·(P/m)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

Ventilador negativo:

P = Propulsión del ventilador.

m·d_{tt}^{2}[z] = (-1)·Px^{2}

x(t) = ( (1/6)^{(1/2)}·i·(P/m)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

z(t) = ( (1/6)^{(1/2)}·i·(P/m)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

x(t) = ( (-1)·(1/6)^{(1/2)}·i·(P/m)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

z(t) = ( (-1)·(1/6)^{(1/2)}·i·(P/m)^{(1/2)}·t )^{(-2)}


Carburador positivo:

(F/V)·y = Presión circular de la gasolina.

y = Altura del carburador.

m·d_{tt}^{2}[z] = (F/V)·y·x^{2}

x(t) = ( (1/6)^{(1/2)}·(y/m)^{(1/2)}·(F/V)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

z(t) = ( (1/6)^{(1/2)}·(y/m)^{(1/2)}·(F/V)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

x(t) = ( (-1)·(1/6)^{(1/2)}·(y/m)^{(1/2)}·(F/V)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

z(t) = ( (-1)·(1/6)^{(1/2)}·(y/m)^{(1/2)}·(F/V)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

Carburador negativo:

(F/V)·y = Presión circular de la gasolina.

y = Altura del carburador.

m·d_{tt}^{2}[z] = (-1)·(F/V)·y·x^{2}

x(t) = ( (1/6)^{(1/2)}·i·(y/m)^{(1/2)}·(F/V)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

z(t) = ( (1/6)^{(1/2)}·i·(y/m)^{(1/2)}·(F/V)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

x(t) = ( (-1)·(1/6)^{(1/2)}·i·(y/m)^{(1/2)}·(F/V)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

z(t) = ( (-1)·(1/6)^{(1/2)}·i·(y/m)^{(1/2)}·(F/V)^{(1/2)}·t )^{(-2)}


Pedal gas:

(m/2)·d_{t}[x]^{2} = PV

x(t) = (2/m)^{(1/2)}·(PV)^{(1/2)}·t

x(t) = (-1)·(2/m)^{(1/2)}·(PV)^{(1/2)}·t

Pedal freno:

(m/2)·d_{t}[x]^{2} = (-1)·PV

x(t) = i·(2/m)^{(1/2)}·(PV)^{(1/2)}·t

x(t) = (-i)·(2/m)^{(1/2)}·(PV)^{(1/2)}·t


Transmisión de 8 pistones:

Árbol de transmisión izquierdo:

0101

1010

engranaje piramidal izquierdo

engranaje-principal

engranaje piramidal derecho

Árbol de transmisión derecho:

1010

0101


put-grafic-function-positive( function * vector-funtion[0] , int x , int y , int n )

{

for( [k] = 1 ; [k] [< n ; [k]++ )

vector-function[k](x,y);

}

put-grafic-function-negative( function * vector-funtion[0] , int x , int y , int n )

{

for( [k] = not(1) ; [k] >] not(n) ; [k]-- )

vector-function[not(k)](x,y);

}


Teorema fundamental del producto integral:

int[ G^{o(-1)}(0) ---> f(x) ][ g(x) ]d[x] = G(f(x)) = G(f(x)) [o(x)o] f(x)

d_{x}[ G(f(x)) ] = g(f(x))·d_{x}[f(x)] = d_{x}[ G(f(x)) [o(x)o] f(x) ]

d_{x}[ G(f(x)) [o(x)o] f(x) ] != g(f(x))·d_{x}[f(x)]^{2}

Solo va una derivada en lo producto integral,

y no es derivada al cuadrado,

solo es logaritmo de la derivada del polinomio,

y no es derivada del polinomio a la menos uno.


int[ e^{( ax^{2}+bx+c )^{n}} ] d[x] = ...

... e^{( ax^{2}+bx+c )^{n}} [o(x)o] (1/n)·(1/((-n)+2))·( ax^{2}+bx+c )^{(-n)+2} [o(x)o] ...

... ln( 2ax+b ) [o(x)o] ( 1/(2a) )·x


Bienaventurados,

los que amaron con la luz,

porque son resistentes al destructor,

y pueden rezar tener destructor para matar infieles.

Malaventurados,

los que no amaron con la luz,

porque no son resistentes al destructor,

y no pueden rezar tener destructor para matar infieles.

viernes, 10 de diciembre de 2021

estimar, duals y funció expansiva y contractiva

Aunque no podáis parlar-pues mis idiomas,

porque no tenéis aun lo libro del idioma escrito por Dios,

vos puedo amar y gastar esta luz con vosotros en vuestro país,

si amáis a los fieles como los amo yo.

Aunque no tenga llama violeta vuestra porque no tenéis luz,

tengo defensa contra lo destructor matemático de buena obra.

No se puede decir que lo sexo es l'amor,

porque hay enfermedades de transmisión sexual y lo SIDA mata.


pernatoprum-tat-koashek de porki-koaikek.

pernatoprum-tat-koashek de porki-koaikek senglare-dut.


pernatutna-tat-koashek de porki-koak.

pernatutna-tat-koashek de porki-koak senglare-dut.


hatzeguin-ten-dut-za-pluk otzatatsorum-tat-koashek.

hatzeguin-ten-dut-za-pluk berotatsorum-tat-koashek.


hatzeguin-ten-dut-za-tek otzatatsuna-tat-koashek.

hatzeguin-ten-dut-za-tek berotatsuna-tat-koashek.


Me sudatzi-ten-dut-za-tek la polli-koak,

la batatsuna-tat-koashek de España.

No me sudatzi-ten-dut-za-tek la polli-koak,

la askatatsuna-tat-koashek de la Iberican Batat-koak


Me sudatzi-ten-dut-za-pluk la polli-koaikek,

la batatsorum-tat-koashek de España.

No me sudatzi-ten-dut-za-pluk la polli-koaikek,

la askatatsorum-tat-koashek de la Iberican Batat-koaikek.


Teorema:

Sigui f(x) = min{z : max{min{y,z},z} [< x } ==> ...

... ( [Ax][ f(x) [< x ] <==> f(x) és contractiva ).

Sigui f(x) = max{z : min{max{y,z},z} >] x } ==> ...

... ( [Ax][ f(x) >] x ] <==> f(x) és expansiva ).

Demostració:

y [< z

min{y,z} = y

max{min{y,z},z} = max{y,z} = z

f(x) [< z [< x

z < y

( z [< y & z != y )

z [< y

min{y,z} = z

max{min{y,z},z} = max{z,z} = z

f(x) [< z [< x

sábado, 4 de diciembre de 2021

imperio románico y part entera

Imperio-Románico-Europeo:

valle del Danubio hasta los Cárpatos que al oeste es frontera lo río.


Castellán [o] Portugués

Italiano-Po [o] Rumano-Danubio

Griego-Albano-Macedonio [o] Búlgaro

Serbio <==> Bosnio-Croata-Esloveno

 

este <==> ishte

q-este <==> q-ishte

esteike <==> ishteike

q-esteike <==> q-ishteike


ese <==> ishe

q-ese <==> q-ishe

eseike <==> isheike

q-eseike <==> q-isheike


-ción <==> -shiune-y

-zione <==> -ziune

-zioki <==> -ziuki

-ziokitx <==> -ziukitx


-dad || -tad <==> -dade-y || tade-y

-tatsone <==> -tatsune

-tatsoki <==> -tatsuki

-tatsokitx <==> -tatsukitx


-ado <==> -adu

-ato <==> -atu

-ato-prom <==> -atu-prum

-ato-sam <==> -atu-sam


cantamos <==> cantamush

cantamo <==> cantamu

cantamo-koika <==> cantamu-kuika

cantamo-jotxli <==> cantamu-jutxli


cantáis <==> cantáish

cantái <==> cantáwu

cantái-koika <==> cantái-kuika

cantái-jotxli <==> cantái-jutxli


cantan <==> cantan-puesh

cantan-po <==> cantan-pu

cantan-proika <==> cantan-pruika

cantan-po-mitxli <==> cantan-pu-mitxli


Català [o] ( Françé [o] Françé-de-le-Patuá )

[ centre-americanek del surotzok ] [o] [ centre-americanek del nortem ]

Euskera [o] Gascónek


aquet <==> celui-çí <==> celui-çí

aquetek <==> celui-çí-plek

aqueteshek <==> celui-çí-pleshek


aquell <==> celui-lí <==> celui-lí

aquellek <==> celui-lí-plek

aquelleshek <==> celui-lí-pleshek


-ció <==> -çiún <==> -ciú

-zuna <==> -zorum

-zuna-tat-koak <==> -zorum-tat-koak


-ó <==> -ún <==> -ú

-utna <==> -oprum

-utna-tat-koak <==> -oprum-tat-koak


-tat <==> -té <==> -té

-tatsuna <==> -tatsorum

-tasuna <==> -tasorum


cantem <==> cantoms <==> cantems-de-puá

cantemek <==> cantumsek

cantatzi-ten-dut-zemek <==> cantatzi-ten-dut-zumsek


canteu <==> cantoz <==> cantez-de-puá

canteuek <==> cantuzek

cantatzi-ten-dut-zeuek <==> cantatzi-ten-dut-zuzek


cantû <==> ye cante ye-de-muá <==> cantû-puá

cantû-tek <==> cantû-plek

cantatzi-ten-dut-zû-tek <==> cantatzi-ten-dut-zû-plek


molt <==> molt-becup-çí <==> molt-becup-çí

moltotzok <==> molt-becup-çí-plek

moltoskotzok <==> molt-becup-çí-pleshek


poc <==> poc-becup-çí <==> poc-becup-çí

pocotzok <==> poc-becup-çí-plek

pocoskotzok <==> poc-becup-çí-pleshek


algún <==> alguni-çí <==> alguni-çí

algunotzok <==> alguni-çí-plek

algunoskotzok <==> alguni-çí-pleshek


ye ne parle ye-de-muá,

molt-becup-çí Françé.

ye parle ye-de-muá,

poc-becup-çí Françé.


vagi-se'n mesier presidont,

que le France ya necesite-pont-de-suá un canvi-çí.

ne se'n vagi mesier presidont,

que le France encara ne necesite-pont-de-suá un canvi-çí.


No me sigáis con las lenguas si no sois del Gestalt,

que Dios vos tiene que hacer un libro o cambiar lo traductor,

que no se puede desear lo buey del prójimo.

Se descubre y Dios hace un libro para los fieles,

pero no puedes estar mirando donde se descubre.


yo tomareti-po-mitxli un getato-sam de lemon-kalitx.

yo tomareti-po-mitxli un getato-sam de oranjji-kalitx.


yo tomareti-po-mitxli un café-kalitx con milki-jjeko. [ café con leche ]

yo tomareti-po-mitxli un café-kalitx sin milki-jjeko. [ Americano ]


yo tomareti-po-mitxli un cortato-sam con milki-jjeko. [ cortado ]

yo tomareti-po-mitxli un cortato-sam sin milki-jjeko. [ café solo ]


me fumareti-po-mitxli q-esteike biturbi-kalitx.

me fumareti-po-mitxli q-esteika ele-kalitx.


yo comere-po-mitxli pernatokitx de porki-jjeko.

yo comere-po-mitxli pernatokitx de porki-jjeko senglare-sam.


yo comere-proika pernatoki de porki-jjoika.

yo comere-proika pernatoki de porki-jjoika senglare-prom.


yo comere-proika un txuletoki de vaki-jjoika.

yo comere-proika un txuletoki de tori-jjoika.


yo comereti-po-mitxli macarrokitxes alisato-sams,

con salsa-jjeko de tomate-kalitx.

yo comereti-po-mitxli macarrokitxes rallato-sams,

sin salsa-jjeko de tomate-kalitx.


yo comereti-po-mitxli un tomate-kalitx verdi-jjeko.

yo comereti-po-mitxli un tomate-kalitx rotxi-jjeko.


yo havere-po-mitxli pintato-sam con pintura blue-kalitx.

yo havere-po-mitxli pintato-sam con pintura oranjji-kalitx.


los color-jjekos:

negri-jjeko [o] blanki-kalitx

verdi-jjeko [o] rotxi-jjeko

blue-kalitx [o] oranjji-kalitx

violet-kalitx [o] groki-jjeko


yo sere-po-mitxli un óptico mayeko.

yo sere-po-mitxli un óptico meneko.


Teorema:

Sigui n€N ==>

[a+n] = [a]+n = [a]+[n]

]a+n[ = ]a[

Demostració:

[a+1] = [a]+1

[a+(n+1)] = [(a+n)+1] = [a+n]+1 = ([a]+n)+1 = [a]+(n+1)

]a+1[ = ]a[

]a+(n+1)[ = ](a+n)+1[ = ]a+n[ = [a]


Teorema:

[a] = [[a]]

]a[ = ]]a[[

Demostració:

[a] = [ [a]+]a[ ] = [[a]]+0 = [[a]]

]a[ = ] [a]+]a[ [ = 0+]]a[[ = ]]a[[


Teorema:

Siguin a_{1},...,a_{n}€R^{>]0} ==>

a_{1}+...+a_{n} >] [a_{1}]+...+[a_{n}]

a_{1}+...+a_{n} >] ]a_{1}[+...+]a_{n}[

Demostració:

a_{1}+...+a_{n} = ( [a_{1}]+]a_{1}[ )+...+( [a_{n}]+]a_{n}[ )

]a_{k}[ >] 0

[a_{k}]+]a_{k}[ >] [a_{k}]

[a_{k}] >] 0

[a_{k}]+]a_{k}[ >] ]a_{k}[


Teorema:

[Ax][ x >] 0 ==> ( Si f(x) = m·( [x]/x )+h ==> f(x) [< m+h ) ].

[Ax][ x >] 0 ==> ( Si f(x) = m·]x[+h ==> f(x) [< m+h ) ].


Teorema:

[Ax][ x >] 0 ==> ( Si f_{k}(x) = ( [x]/x )+(k/m) ==> ...

... sum[ k = 1 ---> m ][ f_{k}(x) ] [< ( (3m+1)/2 ) ) ].

[Ax][ x >] 0 ==> ( Si f_{k}(x) = ]x[+(k/m) ==> ...

... sum[ k = 1 ---> m ][ f_{k}(x) ] [< ( (3m+1)/2 ) ) ].


Teorema:

[Ek][Es][ ( k€N & s€R ) & ...

... a_{1}+...+a_{n}+(-k) = s <==> a_{1}+...+a_{n}+(-s) = k ]

Demostració:

Es defienish: k = [a_{1}]+...+[a_{n}]

Es defienish: s = ]a_{1}[+...+]a_{n}[

a_{k} = [a_{k}]+]a_{k}[


Teorema:

[a] = ]b[ <==> ( a = 1 & b = n+0.9999... )

Demostració:

x = 0.9999...

10x = 9.9999....

9x = 9

x = 1


fracció polinómica continua:

( (x^{2}+nx+m)/x ) = (x+n)+( 1/((1/m)·x) )

( (x^{2}+(n+1)·x+m)/(x+1) ) = (x+n)+( 1/( ( (1/(m+(-n)))·x )+( 1/(m+(-n)) ) ) )

lunes, 29 de noviembre de 2021

números y griego-romano

Siguin a_{1},...,a_{n}€R^{>0} & m_{1},...,m_{n}€N ==> ...

... [Ek][Es][ ( k€N & s€N ) & 0 [< a_{1}m_{1}+...+a_{n}m_{n}+(-k) < s ]

Es defineish: k = [a_{1}]·m_{1}+...+[a_{n}]·m_{n}

Es defineish: s€N & s > m_{1}+...+m_{n}

0 [< a_{1}m_{1}+...+a_{n}m_{n}+(-k) < s


Griego-Romano:

parlare-proika

parlamu-koika

parlái-koika

parlan-proika


havere-proika parlatu-prom

havemu-koika parlatu-prom

havéi-koika parlatu-prom

haven-proika parlatu-prom


vare-proika parlare-prom

varamu-koika parlare-prom

varai-koika parlare-prom

varen-proika parlare-prom


ishtéipe <==> q-este

ishtéipa <==> q-esta

ishtéipos <==> q-estos

ishtéipas <==> q-estas


ishéipe <==> q-ese

ishéipa <==> q-esa

ishéipos <==> q-esos

ishéipas <==> q-esas


yo sere-proika un óptico mayoika.

yo sere-proika un óptico menoika.


l'óptico mayoika havere-proika parlatu-prom.

l'óptico menoika havere-proika parlatu-prom.


yo querere-proika un gelatu-prom de lemon-kale.

yo querere-proika un gelatu-prom de oranji-kale.


te gustare-proika mi peinato-prom?.

me gustare-proika tu peinato-prom.


tú querere-proika fachere-prom un café-kale con micu?.

yo querere-proika fachere-prom un café-kale con ticu.


tú querere-proika cantare-prom una cantzoude con micu?.

yo querere-proika cantare-prom una cantzoude con ticu.


a = ( ( p_{1} )^{m_{1}} )·...·( ( p_{n} )^{m_{n}} )

f(a) = a·( 1+(-1)·(1/p_{1}) )·...·( 1+(-1)·(1/p_{n}) )

f(1) = 1

teorema:

f(2^{n}) = 2^{n+(-1)}

teorema:

f(p) = p+(-1)

f(p^{m_{k}}) = p^{m_{k}}+(-1)·p^{m_{k}+(-1)}

teorema:

sum[ ( p_{1} )^{k} | a ][ f(( p_{1} )^{k}) ]·...·sum[ ( p_{n} )^{k} | a ][ f(( p_{n} )^{k}) ] = a

Demostrció:

( 1+f(p_{1})+...+f(( p_{1} )^{m_{1}}) )·...·( 1+f(p_{1})+...+f(( p_{n} )^{m_{n}}) ) = ...

... ( ( p_{1} )^{m_{1}} )·...·( ( p_{n} )^{m_{n}} ) = a


g_{n}(a) = sum[ x_{1}·...·x_{n} = a ][ n_{k} succesions que són solució a la ecuació ]

g_{n}(p) = n

g_{n}(p^{k}) = [ n // k ]

p111 || 1p11 || 11p1 || 111p = 4 = g_{4}(p)

pp11 || 1pp1 || 11pp || p11p || p1p1 || 1p1p = 6 = g_{4}(p^{2})

ppp1 || 1ppp || p1pp || pp1p = 4 = g_{4}(p^{3})

ppp11 || 1ppp1 || 11ppp || p11pp || pp11p || ...

... pp1p1 || 1pp1p || p1pp1 || 1p1pp || p1p1p = 10 = g_{5}(p^{3})

teorema:

lim[n-->oo][ g_{n}(p^{k})/2^{n} ] < 1

demostració:

g_{n}(p^{k}) = [ n // k ] < (1+1)^{n} = 2^{n}


n! = n^{n}+O( n^{n} )

(-1) [< ( n!/n^{n} )+(-1) [< 0

n! = 1·2·...·n [< n·...(n)...·n = n^{n}

ln(n) = n+O(n)

(-1) [< ( ln(n)/n )+(-1) < 0

n < e^{n} = 1+n+(1/2!)·n^{2}+...

ln(n) < n


a = ( p_{1} )^{m_{1}}·...·( p_{n} )^{m_{n}}

Si [Am_{k}][ m_{k} = 1 ] ==> h(a) = (-1)^{n}

Si [Em_{k}][ m_{k} >] 2 ] ==> h(a) = 0

h(1) = 0


Si [An][ n >] 2 ==> [Ed][ d | a & 0 [< d [< a^{(1/n)} ] ] ==> h(a) = 0

a = d^{n}·k


f(a) = a·prod[ k = 1 --> n ][ ( ( p_{k}+h(p_{k}) )/p_{k} ) ]

h(p_{k}) = (-1)


[An][ n >] 2 ==> h( ( f(p) )^{n} ) = 0

( f(p) )^{n} = ( p+(-1) )^{n} = ( k_{1} )^{n}·...·( k_{s} )^{n}


punts enters en una regió circular:

f( x^{2}+y^{2} [< n^{2} ) = 2·(n+1)·(n+2)+(-4)·(n+1)+1

<0,0>

<1,0> & <0,1>

<2,0> & <1,1> & <0,2>

n = 0 ==> f( x^{2}+y^{2} [< 0^{2} ) = 1

n = 1 ==> f( x^{2}+y^{2} [< 1^{2} ) = 5

n = 2 ==> f( x^{2}+y^{2} [< 2^{2} ) = 13

punts enters en una regió cuadrada:

f( |x| [< n & |y| [< n ) = 4·(n+1)^{2}+(-4)·(n+1)+1

<0,0>

<1,0> & <1,1> & <0,1>

<2,0> & <2,1> & <2,2> & <1,2> & <0,2>

n = 0 ==> f( |x| [< 0 & |y| [< 0 ) = 1

n = 1 ==> f( |x| [< 1 & |y| [< 1 ) = 9

n = 2 ==> f( |x| [< 2 & |y| [< 2 ) = 25


vare-proika apestare-prom,

en eseipa follata-prom.

vare-pruika apestare-prum,

en isheipa follata-prum.

domingo, 28 de noviembre de 2021

telecomunicacions

Estudis de televisió:

Mov di,repetidor-A[k]

Out di

Mov [di],ax


Torre-de-comunicacions-repetidor-A:

Mov si,repetidor-A[k]

Mov di,repetidor-B[k]

In si

Mov ax,[si]

Out di

Mov [di],ax


Televisió doméstica:

Mov si,repetidor-B[k]

In si

Mov ax,[si]


Explorer:

Mov bx,audiencia

Mov di,web[k]

Mov si,PC[i]

In si

Mov ax,[si]

Xor ax,di

Jz if-zero-A

Jmp final-if-zero-A

if-zero-A

Xor ax,ax

Xor ax,[bx]

Jz if-zero

Out di

Mov [di],bx

Jmp final-if-zero

if-zero

Not-Out di

final-if-zero-A

final-if-zero


Nasdaq:

Mov si,web[k]

Mov di,Nasdaq[k]

In si

Mov bx,[si]

Out di

Xor ax,ax

Xor ax,[bx]

Jz final

Dec [bx]

Sys ax,ax

Sys ax,[di]

Jf final

Inc [di]

final


Bank:

Mov bx,bank[k][i]

Mov si,Nasdaq[k]

In si

Mov ax,[si]

Mov [bx],ax

martes, 23 de noviembre de 2021

política y fraccions continues

Es necesiten,

polítiques,

de construcció de societat.

No es necesiten,

anti-polítiques,

de destrucció de societat.


La política,

de obrir tv3,

és correcte,

perque es difon l'idioma català per televisió.

L'anti-política,

de tancar tv3,

no és correcte,

perque no es difon l'idioma català per televisió.


La política,

de estudiar en català a Catalunya,

és correcte,

perque es té covertura d'esperit sant català.

L'anti-política,

de no estudiar en català a Catalunya,

no és correcte,

perque no es té covertura d'esperit sant català.


Mai toca fer,

anti-polítiques,

de retallades de llibertat,

no seguint els manaments.

Sempre toca fer,

polítiques,

de anti-retallades de llibertat,

seguint els manaments.


Debat polític:

Grup parlamentari a favor:

Són els millors presupostos que es podíen proposar,

perque són els presupostos que necesita Catalunya.

Grup parlamentari en contra:

Són els pitxors presupostos que es podíen proposar,

perque no són els presupostos que necesita Catalunya.


Grup parlamentari a favor:

No se'n vagi señor president,

que Catalunya encara no necesita un canvi.

Grup parlamentari en contra:

vagi-se'n señor president,

que Catalunya ya necesita un canvi.


Fraccions continues:

( (n+1)/n ) = 1+(1/n)


n = 2k <==> ( (n+2)/n ) = 1+(1/k)

n = 2k+1 <==> ( (n+2)/n ) = 1+( 1/(k+(1/2)) )


n = 3k <==> ( (n+3)/n ) = 1+(1/k)

n = 3k+1 <==> ( (n+3)/n ) = 1+( 1/(k+(1/3)) )

n = 3k+2 <==> ( (n+3)/n ) = ( 1+(1/(k+1/(1+(1/2)))) )


Ecuació del váter:

m·d_{tt}^{2}[z(t)] = P·( x^{2}+y^{2} )

x(t) = ( 2^{(1/2)}·(1/6)^{(1/2)}·(P/m)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

y(t) = ( 2^{(1/2)}·(1/6)^{(1/2)}·(P/m)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

z(t) = ( 2^{(1/2)}·(1/6)^{(1/2)}·(P/m)^{(1/2)}·t )^{(-2)}

algo del váter:

m·d_{tt}^{2}[z(t)] = P·( x^{2}+y^{2} )+k·z

z(t) = ...

... int[ cos( (k/m)^{(1/2)}·t )·int[ (P/m)·( x^{2}+y^{2} )·cos( (k/m)^{(1/2)}·t ) ]d[t] ]d[t]+...

... int[ sin( (k/m)^{(1/2)}·t )·int[ (P/m)·( x^{2}+y^{2} )·sin( (k/m)^{(1/2)}·t ) ]d[t] ]d[t]


int[ ( ax^{4}+bx^{3}+cx^{2}+dx+k )^{n} ]d[x] = ...

... ( 1/(n+1) )·( ax^{4}+bx^{3}+cx^{2}+dx+k )^{n+1} [o(x)o] ...

... ln(4ax^{3}+3bx^{2}+2cx+d) [o(x)o] ln(12ax^{2}+6bx+2c) [o(x)o] ...

... ln(24ax+6b) [o(x)o] (1/(24a))·x


Ye ne sé-pont de-le-com enets-pas,

ye ne te coneshe ye-de-muá a tú-de-tuá.

Tú ne saps-pont de-le-com suy-pas,

tú ne me coneshe tú-de-tuá a ye-de-muá.


Català:

comprem

compreu

Aragonés:

compretxkem

compretxkeu

Participi:

comprat

compretxkat

Gerundi:

comprant

compretxkant


vull un geletxkat de llimó.

vull un geletxkat de taronja.


vull un talletxkat curt de llet.

vull un talletxkat llarg de llet.


hatzeguin <==> hacer

detzeguin <==> decir


bepjakin <==> beber

depjakin <==> deber


sapjakin <==> saber

capjakin <==> caber


construaiki <==> construir

destruaiki <==> destruir


tendertu <==> tender

prendertu <==> prender


-atzi <==> -ar

-itzi <==> -ir

-shetzi <==> -cer


Sapjakin-ten-dut-zû la realitatsuna de Euskal-Herria,

que parlatzi-ten-dut-zen el Bascotzok,

que hi ha-de-tek la Reial Societatsuna,

que no es pot-de-tek guanyatzi-ten-dut-zare-dut en Mendizorrotzak.


L'amar al próximo como a ti mismo,

no supera al matarás.

Lo no amar al próximo como a ti mismo,

no supera al no matarás.

Puedes morir de sobredosis.

Puedes matar si no necesitas medicación.


[Ax][Ay][ ( x€y & y€B ) ==> x€B ] <==> ...

... [Ay][ y€B ==> y [<< B ] <==> ...

... [Ay][ y€B ==> y€P(B) ]

domingo, 21 de noviembre de 2021

termo-electricidad industrial y mecánica industrial

Si cuando eres pequeño sufres,

recibes la gloria de la luz verdadera,

y pagas condenación.

Si cuando eres pequeño no sufres,

no recibes la gloria de la luz verdadera,

y no pagas condenación.


Con radiación esclerósica,

tienes mucha electricidad en la columna,

y no paras de andar.

Con des-radiación esclerósica,

tienes poca electricidad en la columna,

y paras de andar.


cámara térmica:

( 2pi·q_{0} )·d_{t}[T(t)] = h·f(t)

T(t) = ( h/(2pi·q_{0}) )·int[f(t)]d[t]

( 2pi·q_{0} )·(1/s)·d_{tt}^{2}[T(t)] = h·f(t)

T(t) = ( (hs)/(2pi·q_{0}) )·int-int[f(t)]d[t]d[t]

cámara eléctrica:

( 2pi·q_{0} )·R·d_{t}[q(t)] = h·f(t)

q(t) = ( h/((2pi·q_{0})·R) )·int[f(t)]d[t]

( 2pi·q_{0} )·R·(1/s)·d_{tt}^{2}[q(t)] = h·f(t)

q(t) = ( (hs)/((2pi·q_{0})·R) )·int-int[f(t)]d[t]d[t]


reactor a combustión:

( 2pi·q_{0} )·d_{t}[T(t)] = V·P(t)

reactor eléctrico:

( 2pi·q_{0} )·R·d_{t}[q(t)] = V·P(t)


Termo-electricidad industrial:

( 2pi·q_{0} )·d_{t}[T(t)] = E(t)

( 2pi·q_{0} )·(1/s)·d_{tt}^{2}[T(t)] = E(t)


( 2pi·q_{0} )·d_{t}[T(t)] = I(t)·T(t)

T(t) = T_{k}·e^{( 1/(2pi·q_{0}) )·int[ I(t) ]d[t]}


( 2pi·q_{0} )·d_{t}[T(t)] = ( 1/E(t) )·( I(t) )^{2}·(1/2)·( T(t) )^{2}

T(t) = ( (-1)·( 1/(2pi·q_{0}) )·(1/2)·int[ ( 1/E(t) )·( I(t) )^{2} ]d[t] )^{(-1)}


( 2pi·q_{0} )·d_{t}[T(t)] = ( 1/( E(t) )^{2} )·( I(t) )^{3}·(4/3)·( T(t) )^{3}

T(t) = ...

... ( (-2)·( 1/(2pi·q_{0}) )·(4/3)·int[ ( 1/( E(t) )^{2} )·( I(t) )^{3} ]d[t] )^{(-1)·(1/2)}


( 2pi·q_{0} )·R·d_{t}[q(t)] = E(t)

( 2pi·q_{0} )·R·(1/s)·d_{tt}^{2}[q(t)] = E(t)


( 2pi·q_{0} )·R·d_{t}[q(t)] = A(t)·q(t)

q(t) = q_{k}·e^{( 1/((2pi·q_{0})·R) )·int[ A(t) ]d[t]}


( 2pi·q_{0} )·R·d_{t}[q(t)] = ( 1/E(t) )·( A(t) )^{2}·(1/2)·( q(t) )^{2}

q(t) = ( (-1)·( 1/((2pi·q_{0})·R) )·(1/2)·int[ ( 1/E(t) )·( A(t) )^{2} ]d[t] )^{(-1)}


( 2pi·q_{0} )·R·d_{t}[q(t)] = ( 1/( E(t) )^{2} )·( A(t) )^{3}·(4/3)·( q(t) )^{3}

q(t) = ...

... ( (-2)·( 1/((2pi·q_{0})·R) )·(4/3)·int[ ( 1/( E(t) )^{2} )·( A(t) )^{3} ]d[t] )^{(-1)·(1/2)}


Mecánica industrial:

mc·d_{t}[x(t)] = E(t)

mc·(1/s)·d_{tt}^{2}[x(t)] = E(t)


mc·d_{t}[x(t)] = F(t)·x(t)

x(t) = x_{k}·e^{( 1/(mc) )·int[ F(t) ]d[t]}


mc·d_{t}[x(t)] = ( 1/E(t) )·( F(t) )^{2}·(1/2)·( x(t) )^{2}

x(t) = ( (-1)·( 1/(mc) )·(1/2)·int[ ( 1/E(t) )·( F(t) )^{2} ]d[t] )^{(-1)}


mc·d_{t}[x(t)] = ( 1/( E(t) )^{2} )·( F(t) )^{3}·(4/3)·( x(t) )^{3}

x(t) = ( (-2)·( 1/(mc) )·(4/3)·int[ ( 1/( E(t) )^{2} )·( F(t) )^{3} ]d[t] )^{(-1)·(1/2)}


Demostreu:

Si ( u(x) )^{n} =[m]= x ==> sum[ x = 1 ---> x = (m+(-1)) ][ u(x) ] [< (3/2)·(m+(-1))·m

Si ( u(x) )^{n} =[m]= x ==> ...

... sum[ x = 1 ---> x = (m+(-1)) ][ u(x) ] [< (1/6)·(m+(-1))·m·(2m+5)

Demostració:

u(x) = m+x^{(1/n)}

[Ax][ x >] 1 ==> u(x) [< m+x ]

[Ax][ x >] 1 ==> u(x) [< m+x^{2} ]


Fraccions continues:

(a/b) = q_{1}+( 1/(b/r_{1}) )

(b/r_{1}) = q_{2}+( 1/(r_{1}/r_{2}) )


s_{1} = q_{1} = (P_{1}/Q_{1})

s_{2} = ( q_{1}+(1/q_{2}) ) = ...

... ( (q_{2}P_{1}+P_{0})/(q_{2}Q_{1}+Q_{0}) ) = (P_{2}/Q_{2})

s_{3} = ( q_{1}+( 1/(q_{2}+(1/q_{3})) ) ) = ...

... ( (q_{3}( q_{2}P_{1}+P_{0} )+P_{1})/(q_{3}Q_{2}+Q_{1}) ) = (P_{3}/Q_{3})

Teorema:

s_{n} = ...

... ( (q_{n}P_{n+(-1)}+P_{n+(-2)})/(q_{n}Q_{n+(-1)}+Q_{n+(-2)}) ) = (P_{n}/Q_{n})


Teorema:

s_{n}·Q_{n} = q_{n}·s_{n+(-1)}·Q_{n+(-1)}+s_{n+(-2)}·Q_{n+(-2)}

Demostració:

s_{n}+(-1)·s_{n+(-1)} = (P_{n}/Q_{n})+(-1)·(P_{n+(-1)}/Q_{n+(-1)}) = ...

... (-1)·( s_{n+(-1)}+(-1)·s_{n+(-2)} )·( Q_{n+(-2)}/Q_{n} )


(15/6) = 2+(1/2) = (5/2)

(15/6) = 6·2+3

(6/3) = 3·2+0

mcd{15,6} = 3


(2/3) = ( 1/(1+(1/2)) )

(2/3) = 3·0+2

(3/2) = 2·1+1

(2/1) = 1·2+0

mcd{2,3} = 1


fer [o] dir

fetxkû [o] diwetxkû

fas [o] diwas

fa [o] diwa

fem [o] diwem

feu [o] diweu

fan [o] diwan

sábado, 20 de noviembre de 2021

ecuacions de camp

div[E(x,y,z)] = d_{xyz}^{3}[ anti-potencial[E(x,y,z)] ]

anti-div[E(x,y,z)] = d_{xyz}^{3}[ potencial[E(x,y,z)] ]


anti-potencial[ rot[E(x,y,z)] ] = 0

potencial[ anti-rot[E(x,y,z)] ] = 0


anti-potencial[ grad[ potencial[ rot[E(x,y,z)] ] ] ] = 0

potencial[ anti-grad[ anti-potencial[ anti-rot[E(x,y,z)] ] ] ] = 0


int[ anti-rot[E(x,y,z)] ]d[t] [o]-[o(t)o]-[o] int[ <x,y,z> ]d[t] = 0

int[ rot[E(x,y,z)] ]d[t] [o]-[o(t)o]-[o] int[ <yz,zx,xy> ]d[t] = 0


d_{t}[E(x,y,z)] = div-vectorial[ E(x,y,z) ]· ...

... < d_{t}[x],d_{t}[y],d_{t}[z] >

d_{tt}^{2}[E(x,y,z)] = anti-div-vectorial[ E(x,y,z) ]· ...

.. < d_{t}[y]d_{t}[z],d_{t}[z]d_{t}[x],d_{t}[x]d_{t}[y] >


d_{t...t}^{n}[E(x,y,z)] = n-div-vectorial[ E(x,y,z) ]·...

... < d_{t}[x]^{n},d_{t}[y]^{n},d_{t}[z]^{n} >

d_{tt...tt}^{2n}[E(x,y,z)] = anti-n-div-vectorial[ E(x,y,z) ]· ...

... < d_{t}[y]^{n}d_{t}[z]^{n},d_{t}[z]^{n}d_{t}[x]^{n},d_{t}[x]^{n}d_{t}[y]^{n} >


ecuació de ones:

m·d_{tt}^{2}[x_{k}] = q·( E(x_{k})+(-1)·E(d_{t}[x_{k}]·t) )

x_{k} = c_{k}t

d_{t...t}^{n}[ E(x,y,z)+(-1)·E(d_{t}[x]·t,d_{t}[y]·t,d_{t}[z]·t) ] = ...

... n-div-vectorial[ E(x,y,z)+(-1)·E(d_{t}[x]·t,d_{t}[y]·t,d_{t}[z]·t) ]· ...

... < (c_{x})^{n},(c_{y})^{n},(c_{z})^{n} >

d_{tt...tt}^{2n}[ E(x,y,z)+(-1)·E(d_{t}[x]·t,d_{t}[y]·t,d_{t}[z]·t) ] = ...

... anti-n-div-vectorial[ E(x,y,z)+(-1)·E(d_{t}[x]·t,d_{t}[y]·t,d_{t}[z]·t) ]· ...

... < (c_{y}c_{z})^{n},(c_{z}c_{x})^{n},(c_{x}c_{y})^{n} >


E(x) = (ct)^{n}

( n!/(n+(-k))! )·c^{n}·t^{n+(-k)}+(-1)·( n!/(n+(-k))! )·c^{n}·t^{n+(-k)} = ...

... ( ( n!/(n+(-k))! )·(ct)^{n+(-k)}+(-1)·( n!/(n+(-k))! )·(ct)^{n+(-k)} )·c^{k}

jueves, 18 de noviembre de 2021

suma superior y suma inferior integral

[As][ s > 0 ==> [En_{0}][ n_{0}€N & [An][ n > n_{0} ==> ...

... | S( F(x),a_{n} )+(-1)·S( F(x),b_{n} ) | < s ] ] ].

S( F(x),a_{n} ) = F(x)+a_{n}

S( F(x),b_{n} ) = F(x)+b_{n}

lim[a_{n}] = lim[b_{n}] <==> f(x) es integrable.


Si ( sum[ f_{m}(x) ] és integrable & g(x) és integrable ==> ...

... sum[ f_{m}(x) ]+g(x) és integrable.

| S( sum[ F_{m}(x) ]+G(x),(m+1)·a_{n} )+...

... (-1)·S( sum[ F_{m}(x) ]+G(x),(m+1)·b_{n} ) | = ...

... | ( sum[ F_{m}(x) ]+m·a_{n} )+(-1)·( sum[ F_{m}(x) ]+m·b_{n} )+...

... ( G(x)+a_{n} )+(-1)·( G(x)+b_{n} ) | < s_{m}+s_{1}= s_{m+1}


Si f(x) és integrable ==> k·f(x) és integrable.

| S( k·F(x),k·a_{n} )+(-1)·S( k·F(x),k·b_{n} ) | = ...

... |k|·| ( F(x)+a_{n} )+(-1)·( F(x)+b_{n} ) | < |k|·s_{0} = s


Si ( u·f(x) és integrable & v·g(x) és integrable ==> ...

... u·f(x)+v·g(x) és integrable.

| S( u·F(x)+v·G(x),(u+v)·a_{n} )+(-1)·S( u·F(x)+v·G(x),(u+v)·b_{n} ) | [< ...

... |u|·| ( F(x)+a_{n} )+(-1)·( F(x)+b_{n} ) |+...

... |v|·| ( G(x)+a_{n} )+(-1)·( G(x)+b_{n} ) | < |u|·s_{1}+|v|·s_{2}= s


Si f(x) és continua ==> f(x) és integrable.

| S( F(x),a_{n} )+(-1)·S( F(x),b_{n} ) | [< ...

... | S( F(x+h),b_{n} )+(-1)·S( F(x+h),a_{n} )+S( F(x),a_{n} )+(-1)·S( F(x),b_{n} ) | = ...

... | k+(-k) | < s


Si f(x) és uniformament continua ==> f(x) és integrable.

| S( F(x),a_{n} )+(-1)·S( F(x),b_{n} ) | [< ...

... | S( F(y),b_{n} )+(-1)·S( F(y),a_{n} )+S( F(x),a_{n} )+(-1)·S( F(x),b_{n} ) | = ...

... | ( F(x)+(-1)·F(y) )+(-1)·( F(x)+(-1)·F(y) ) | = | k+(-k) | < s


[Ex_{n}][ f(x) = F(x)+lim[x_{n}] ] <==> f(x) és integrable.

Es defienish: x_{n} = f(x_{n})+(-1)·F(x_{n})

| S( F(x),a_{n} )+(-1)·S( F(x),b_{n} ) | [< ...

... | S( F(x),x_{n} )+(-1)·S( F(x),x_{n} ) | < s


Si [Ax][ ( x€Q ==> f(x) = x ) & ( x€I ==> f(x) = 1+(-x) ) ] ==> ...

... f(x) és integrable en x = (1/2) & x = 0 & x = 1.

| S( (1/2)·x^{2},a_{n} )+(-1)·S( x+(-1)·(1/2)·x^{2},b_{n} ) | < s


Si [Ax][ ( x€Q ==> f(x) = 0 ) & ( x€I ==> f(x) = 1 ] ==> f(x) és integrable en x = k.

| S( k,a_{n} )+(-1)·S( x,b_{n} ) | < s


Si [Ax][ ( x€Q ==> f(x) = h(x) ) & ( x€I ==> f(x) = h(x)+p ] ==> ...

... f(x) no és integrable [Ax][ x != 0 ].

| S( H(x),a_{n} )+(-1)·S( H(x)+px,b_{n} ) | = | px | >] s


Si [Ax][ ( x€Q ==> f(x) = h(x) ) & ( x€I ==> f(x) = h(x)+(1/x) ] ==> ...

... f(x) no és integrable [Ax][ x != 1 ].

| S( H(x),a_{n} )+(-1)·S( H(x)+ln(x),b_{n} ) | = | ln(x) | >] s


Si [Ax][ ( x€Q ==> f(x) = h(x) ) & ( x€I ==> f(x) = h(x)+e^{x} ] ==> ...

... f(x) no és integrable [Ax][ x != ln(0) ].

| S( H(x),a_{n} )+(-1)·S( H(x)+e^{x},b_{n} ) | = | e^{x} | >] s


F(x,y) = (x·y)+(x+y)

Jugar a ganar:

( acción buena <==> reacción buena ) <==> < 1,1 >

F(1,1) = 3

Jugar a no ganar:

( acción mala <==> reacción mala ) <==> < (-1),(-1) >

F((-1),(-1)) = (-1)

Jugar a ganar:

( constructor <==> sin reacción ) <==> < 1,0 >

F(1,0) = 2

Jugar a no ganar:

( destructor <==> sin reacción ) <==> < (-1),0 >

F((-1),0) = (-2)


La funziutna creshetzi-ten-dut-za,

en l'inteval-koak tancatzi-ten-dut-zatu-dut.

[Ax][ x€[0,a]_{K} ==> f(x) = x^{2} ]

La funziutna decreshetzi-ten-dut-za,

en l'inteval-koak abritzi-ten-dut-zatu-dut.

[Ax][ x€(0,a)_{K} ==> f(x) = (-1)·x^{2}·(x/x)·( (x+(-a))/(x+(-a)) ) ]

El límit-koak cuan ix tendertu-ten-dut-za a a

és-de-tek a al cuadratzi-ten-dut-zatu-dut.

El límit-koak cuan ix tendertu-ten-dut-za a a

és-de-tek menys a al cuadratzi-ten-dut-zatu-dut.


El límit-koak cuan ix tendertu-ten-dut-za a u,

és-de-tek eme partitzi-ten-dut-zatu-dut ene.

f(x) = (x^{m}+(-1))/(x^{n}+(-1))

El límit-koak cuan ix tendertu-ten-dut-za a u,

és-de-tek menys eme partitzi-ten-dut-zatu-dut ene.

f(x) = (-1)·(x^{m}+(-1))/(x^{n}+(-1))


sumi-koak per diferenci-koak,

és-de-tek diferenci-koak de cuadratzi-ten-dut-zatu-duts.

(a+b)·(a+(-1)·b) = a^{2}+(-1)·b^{2}

sumi-koak per diferenci-koak ur-complexi-koak,

és-de-tek sumi-koak de cuadratzi-ten-dut-zatu-duts.

(a+bi)·(a+(-1)·bi) = a^{2}+b^{2}


cuadratzi-ten-dut-zatu-dut [o] cuadratzi-ten-dut-zata-dat

cuadratzi-ten-dut-zatu-duts [o] cuadratzi-ten-dut-zata-dats

cuadratzi-ten-dush-katu-dut [o] cuadratzi-ten-dush-kata-dat

cuadratzi-ten-dush-katu-duts [o] cuadratzi-ten-dush-kata-dats


parlatzi-ten-dut-zû aquetek parlatzi-koak.

parlatzi-ten-dush-kû aqueteshek parlatzi-koashek.


Gallegu:

cuadrare-dush-ne

cuadrantu-dush-ne

cuadratu-dush-ne [o] cuadrata-dash-ne

cuadratu-dush-nesh [o] cuadrata-dash-nesh


a al cuadratu-dush-ne

a a la raize-y cuadrata-dash-ne

sábado, 13 de noviembre de 2021

neurologia y computació de horari

des-radiación esclerósica múltiple:

y(t) = ( k^{2}+(-1)·v^{2} )^{n}·e^{ivt}

d_{tt}^{2}[y(t)]+k^{2}·y(t) = ( k^{2}+(-1)·v^{2} )^{(n+1)}·e^{ivt}

radiación esclerósica múltiple:

y(t) = ( 1/( k^{2}+(-1)·v^{2} )^{n} )·e^{ivt}

d_{tt}^{2}[y(t)]+k^{2}·y(t) = ( k^{2}+(-1)·v^{2} )^{((-n)+1)}·e^{ivt}


dios de infieles o diosa de infieles:

8·8 = 64

poder = 2^{64} = 16 Mega-Tera-Bytes

( 3,000,000 años de edad )·( 1,000,000,000 de infieles ) = 3,000,000,000,000,000

( 3,000,000,000,000,000 )·365 días = 1,095,000,000,000,000,000 de octopus de singletones

15 mundos puede mover durante 3,000,000 de años.


Cinemática:

a || b || b || a

Tres velas encendidas:

velocidad de las sombras:

Desde la vela central:

x = tan(ut)·b+tan(ut)·a

y = tan(vt)·b+tan(vt)·a

u = v <==> d_{t}[x] = d_{t}[y]


Votatzi-ten-dut-za a Euskal Herri-koak Bildu-koak,

que és-de-tek la continuitatsuna abertzale-koak de esquerri-koaks.

12 escutnas de 40

Votatzi-ten-dut-za a Euskal Abertzale-koak Alderdi-koak,

que és-de-tek la continuitatsuna abertzale-koak de dreti-koaks.

16 escutnas de 40


Vota a Esquerra Republicana,

que és la continuitat nacionalista d'esquerres.

33 escons de 125

Vota a Junts,

que és la continuitat nacionalista de dretes.

32 escons de 125


Vota a Más-Madrid,

que es la continuidad nacionalista de izquierdas.

25 escaños de 125

Vota a Adelante-Madrid,

que es la continuidad nacionalista de derechas.

20 escaños de 125


Vuta a Partidu Sucialista Portuguese-y,

que es la continuidade-y nacionalista-y de izquierda-ys.

15 escañus de 30

Vuta a Partidu Sucial-Demucrata-y Portuguese-y,

que es la continuidade-y nacionalista-y de derecha-ys.

13 escañus de 30


CUP = 11 escons

PRC = 5 escutnas

BNG = 6 escañus


Reloj al mes:

switch( [mes] )

{

case: [mes] == 2k+1

{

while( dia != 31 )

{

[m] = minut-positiu();

If [m] == 1  ==>

{

[minut]++;

[m]--;

}

If [minut] == 60 ==> [hora]++;

If [hora] == 24 ==> [dia]++;

}

}

[mes]++;

}

case: [mes] == 2k

{

while( dia != not(30) )

{

[m] = minut-negatiu();

If [m] == (-1)  ==>

{

[minut]--;

[m]++;

}

If [minut] == not(60) ==> [hora]--;

If [hora] == not(24) ==> [dia]--;

}

}

[mes]++;

}


Cicle-zero

int 0001 0000 ( minut = 1 en al )

Mov dx,0001

Xor dx,ax

Jz if-zero

Jmp cicle-zero

if-zero

Inc cx

Xor ax,ax


Cicle-efe

int 1110 1111 ( minut = not(1) en al )

Mov dx,not(0001)

Sys dx,ax

Jf if-efe

Jmp cicle-efe

if-efe

Dec cx

Sys ax,ax


60 decimal = 3C hexadecimal

24 decimal = 18 hexadecimal

30 decimal = 1E hexadecimal

31 decimal = 1F hexadecimal


Se tiene que andar porque sinó se pierden las mayorías nacionalistas.

( P(x) || ( ¬P(x) ==> Q(y) ) )

L'españolismo es condenación y entonces también no se pierden las mayorías nacionalistas.

( R(x) & ( R(x) ==> ¬Q(y) ) )

Se pierden las mayorías nacionalistas ans al contrario se tiene que andar.

( ( Q(x) <== ¬P(x) ) || P(x) )

No se pierden las mayorías nacionalistas porque l'españolismo es condenación.

( ( ¬Q(x) <== R(x) ) & R(x) )


Madre-infiel-de-A-y-Abuela-infiel-de-B

Hijo-A-fiel-y-Tío-fiel-de-B

Hermana-infiel-de-A-y-Tía-infiel-de-B

Hermana-infiel-de-A-y-Madre-infiel-de-B

Hijo-B-fiel-y-Sobrino-fiel-de-A

Hermana-infiel-de-B-y-Sobrina-infiel-de-A


Padre-infiel-de-A-y-Abuelo-infiel-de-B

Hija-A-fiel-y-Tía-fiel-de-B

Hermano-infiel-de-A-y-Tío-infiel-de-B

Hermano-infiel-de-A-y-Padre-infiel-de-B

Hija-B-fiel-y-Sobrina-fiel-de-A

Hermano-infiel-de-B-y-Sobrino-infiel-de-A

Bascotzok y computació de telefonía

-ar

-atzi

sense -eish-

-ir

-itzi


entratzi

surtitzi


abritzi

tancatzi


parlatzi

escrivitzi


reitzi

vivitzi


hatzeguin

detzeguin


ba

bildu


construnaiki

destrunaiki


tendertu

prendertu


La meu avi va viure 94 anys:

teorema 90 anys y 6 llames violeta.

La meva avia va viure 95 anys:

teorema 90 anys y 8 llames violeta.


Mensajería:

Mov si,telefonía[k]

Out si

Mov [si],ax

Inc si

Mov di,telefonía[k]

In di

Mov ax,[di]

Inc di

Un hombre solo puede escribir 65536 letras con este teorema dual.

Una mujer solo puede escribir 65536 letras con este teorema dual.

No lo voy a mal-gastar con un extraño.

Lo voy a bien-gastar con un conocido.


Telefonía:

Mov si,telefonía-si[k]

Mov di,telefonía-di[k]

Out si

In di

Mov [si],ax

Mov dx,[di]

Inc si

Inc di

Mov si,telefonía-si[k]

Mov di,telefonía-di[k]

In si

Out di

Mov ax,[si]

Mov [di],dx

Inc si

Inc di


Cinemática:

a || b || a

Dos velas están encendidas:

Velocidad de las sombras:

Desde la vela-A:

x = tan(st)·b+tan(st)·a

Desde la vela-B:

y = (-1)·tan(st)·b+(-1)·tan(st)·a

d_{t}[x] = (-1)·d_{t}[y]

d_{t}[y] = (-1)·d_{t}[x]

viernes, 12 de noviembre de 2021

antivirus

If ( IP == Jz & flag( 0000 ) == 1 ) ==>

{

Inc IP

Add IP,[IP]

}

If ( IP == Jf & flag( FFFF ) == 1 ) ==>

{

Inc IP

Add IP,[IP]

}


If IP == Jg ==>

{

Inc IP

Mov ax,[IP]

Dec ax

If flag( error-de-instrucció-positiva ) == 1 ==>

{

Jmp final-positiu

}

}

Inc IP

Add IP,[IP]

Jmp fi-positiu

}

final-positiu

Inc IP

Inc IP

fi-positiu

If IP == Jl ==>

{

Inc IP

Mov ax,[IP]

Dec-Neg ax

If flag( error-de-instrucció-negativa ) == 1 ==>

{

Jmp final-negatiu

}

Inc IP

Add IP,[IP]

Jmp fi-negatiu

}

final-negatiu

Inc IP

Inc IP

fi-negatiu


Multiplicador de poder de teorema:

Hombre o mujer:

4·4 = 16.

Poder = 2^{16} = 64·1024 = 65536.

máximo 180 años de vida por teorema:

( 90 hombre + 90 mujer ).

n llamas violeta:

Poder = n·2^{8} = n·256.

16 llamas violeta 4096 = 10 años,

hasta no responder lo cuerpo y guardar para después de nacer.

( 5 hombre + 5 mujer )

miércoles, 10 de noviembre de 2021

Filosofia

Si eres bueno con los fieles,

lo Mal te ama,

porque no mueve infieles contra fieles,

y no gastas energía de palabra-entidad.

Si eres malo con los fieles,

lo Mal te odia,

porque mueve infieles contra fieles,

y gastas energía de palabra-entidad.


ser o no ser:

Lo poder del ser, yo soy,

vence al poder del no ser, no es.

Lo poder del no ser, no es,

no vence al poder del ser, yo soy.


int[ g( anti-integral-f(h(x)) ) ]d[x] = ...

... G( anti-integral-f(h(x)) )·F( anti-integral-f(h(x)) )·int[h(x)]d[x]


Hyper-espai relativista:

x(t) = (c/l)^{n+(-1)}·d_{t}[x]·t^{n}·( 1/(1+(-1)·(d_{t}[x]/c)^{2}) )

x(t) = ...

... int[ c·sin( anti-integral-(sin/cos^{2})-d_{t}[tan]( (c/l)^{n+(-1)}·(1/n)·t^{n+(-1)} ) ) ]d[t]


Lagranià:

E(t) = mc^{2}·...

...(...

... 1+(-1)·(sin(anti-integral-(sin/cos^{2})-d_{t}[tan]((c/l)^{n+(-1)}·(1/n)·t^{n+(-1)})))^{2}

... )^{(-1)}


La naturaleza de los infieles,

es ignorar a los fieles.

Te ignoran,

si ninguien les pone palabra-entidad,

porque se mueren.

La no naturaleza de los infieles,

es no ignorar a los fieles.

No te ignoran,

si alguien les pone palabra-entidad,

porque no se mueren.

lunes, 8 de noviembre de 2021

Nasdaq

for( [j] = 1 ; [j] != [m] ; [j]++ )

{

Octopus combinatori de audiencia en el Nasdaq:

for( [k] = 1 ; [k] != [n] ; [k]++ )

{

Mov si,Nasdaq[k][j] [ ordinadors conectats al Nasdaq punter de trucada ]

Xor ax,ax

Or ax,0001

Mov [si],ax

}

Servidor web de guany un euro en el Nasdaq:

Mov di,Nasdaq[0][j]

Sys ax,ax

And ax,0001

Mov [di],ax

}


Audiencia al día de una sola visita en servidor web:

Mov di,Nasdaq[0][j]

while( [t] != 24·3600 [ segons ] )

{

In si [ punter de trucada ]

Out di

Xor cx,cx

Xor cx,[si]

Jz final

Sys cx,cx

Sys cx,[di]

Jf final

Dec [si]

Inc [di]

final

}


for( [j] = 1 ; [j] != [m] ; [j]++ )

{

Transferencia bancaria total menys uns en el Nasdaq:

for( [k] = 1 ; [k] != [n] ; [k]++ )

{

Mov si,Nasdaq[k][j]

Mov bx,Bank[k][j]

Mov ax,[si]

Int 0000 0010 [ artxiu ]

}

Guanys de audiencia en el Nasdaq:

Mov di,Nasdaq[0][j]

Mov bx,Bank[0][j]

Mov ax,[di]

Not ax

Int 1111 1101 [ artxiu ]

}


navegador de internet:

Mov bx,punter-de-trucada[k]

Mov si,[bx]

Out si

Mov bx,punter-de-informació[not(k)]

In di

Mov [bx],di


Troyà encriptat:

In si

encriptar(si);

Des-encriptar(si);

Out si

In di

encriptar(di);

Des-encriptar(di);

Out di


Anti-virus:

while

{

Mov bx,PC-Nasdaq[k][j]

if IP == In si ==>

{

while( IP != Out si )

{

if ( IP == Mov registre,memoria || IP == Mov memoria,registre ) ==>

{

Inc IP [ Mov registre ]

Inc IP [ adreça de memoria ]

Inc IP [ espai de separació de instrucció ]

Jmp fi-if-si

}

if IP == Jmp ==>

{

Inc IP

Add IP,[IP] [ adreça d'instrucció ]

Jmp fi-if-si

}

Inc IP

Inc IP

fi-if-si

}

}

Xor ax,ax

Xor ax,si

jz final-si

Sys ax,ax

Sys ax,si

jf final-si

Out bx

Mov [bx],si

Inc k

Not k

final-si

if ( IP == Mov registre,memoria || IP == Mov memoria,registre ) ==>

{

Inc IP [ Mov registre ]

Inc IP [ adreça de memoria ]

Inc IP [ espai de separació de instrucció ]

Jmp final-if-si

}

if IP == Jmp ==>

{

Inc IP

Add IP,[IP] [ adreça d'instrucció ]

Jmp final-if-si

}

Inc IP

Inc IP

final-if-si

if IP == In di ==>

{

while( IP != Out di )

{

if ( IP == Mov registre,memoria || IP == Mov memoria,registre ) ==>

{

Inc IP [ Mov registre ]

Inc IP [ adreça de memoria ]

Inc IP [ espai de separació de instrucció ]

Jmp fi-if-di

}

if IP == Jmp ==>

{

Inc IP

Add IP,[IP] [ adreça d'instrucció ]

Jmp fi-if-di

}

Inc IP

Inc IP

fi-if-di

}

}

Sys ax,ax

Sys ax,di

jf final-di

Xor ax,ax

Xor ax,di

jz final-di

Out bx

Mov [bx],di

Inc-Neg k

Not k

final-di

if ( IP == Mov registre,memoria || IP == Mov memoria,registre ) ==>

{

Inc IP [ Mov registre ]

Inc IP [ adreça de memoria ]

Inc IP [ espai de separació de instrucció ]

Jmp final-if-di

}

if IP == Jmp ==>

{

Inc IP

Add IP,[IP] [ adreça d'instrucció ]

Jmp final-if-di

}

Inc IP

Inc IP

final-if-di

}

sábado, 6 de noviembre de 2021

comentariotzok

vaitx-de-tek a cagatzi-ten-dut-zare-dut.

vaitx-de-tek a pishatzi-ten-dut-zare-dut.


entendertu-ten-dut-zare-dut el Bascotzok,

és-de-tek el que vull-de-tek.

des-entendertu-ten-dut-zare-dut el Bascotzok,

no és-de-tek el que vull-de-tek.


sap-de-tek parlatzi-ten-dut-zare-dut el Bascotzok,

una micotzak,

y el parlatzi-ten-dut-za.

no sap-de-tek parlatzi-ten-dut-zare-dut el Bascotzok,

ni una micotzak,

y no el parlatzi-ten-dut-za.


construnaiki-ten-dut-zû una etxe-koak.

destrunaiki-ten-dut-zû una etxe-koak.


instrunaiki-ten-dut-zû a la gentotzak en el meu blogotzok de universitatsuna.

des-instrunaiki-ten-dut-zû a la gentotzak en el meu blogotzok de universitatsuna.


vaitxnemek a construnaiki-ten-dut-zare-dut,

una nazutna d'askatatsuna.

vaitxnemek a destrunaiki-ten-dut-zare-dut,

una nazutna d'esclavitatsuna.


Álien-Vs-Predator:

Teniente-Ripli:

-La única opción es destruir la nave,

porque aun no te he vencido,

Álien de mierda.-

Mujer-A:

-Es que vamos a morir todos en esta nave,

es lo que piensas.-

Teniente-A:

-Pienso que hay un mal en esta nave que no se puede vencer.-

Abraza-Caras:

-Tengo mucha hambre.-

-Es como si no hubiese comido en años.-

Capitán-A:

-Come lo que quieras.-


Predator:

-La única opción es destruir la selva,

porque ya me has vencido,

humano de mierda.-

Hombre-A:

-Es que vais a morir todos en esta selva,

es lo que pienso.-

Capitán-A:

-Piensas que hay un mal en esta selva que no se puede vencer.-

Anti-Abraza-Caras:

-Tengo mucha sed.-

-Es como si no hubiese bebido en años.-

Teniente-A

-Bebe lo que quieras.-


Si soy pastor de hombres,

podéis parlar-pues de mi,`

porque no deseáis lo buey del prójimo.

Si no soy pastor de hombres,

no podéis parlar-pues de mi,`

porque deseáis lo buey del prójimo.

viernes, 5 de noviembre de 2021

bascotzok y cuantificadors de llenguatge

Sajakin-ten-dut-zû algunotzak gauza-koak de Bascotzok

y aleshores tambenek el parlatzi-ten-dut-zû.

Sajakin-ten-dut-zû algunotzak gauza-koak de Bascotzok

pero no el parlatzi-ten-dut-zû.


El cotxotzok está-de-tek ben aparcatzi-ten-dut-zatu-dut.

El cotxotzok está-de-tek mal aparcatzi-ten-dut-zatu-dut.


Abrigatzi-ten-dut-za't,

que hatzeguin-ten-dut-za otzatatsuna,

que está-de-tek anaita-gertu-koak l'hivernotzok,

y está-de-tek anaita-urruti-koak l'estiuotzok.

Des-abrigatzi-ten-dut-za't,

que hatzeguin-ten-dut-za berotatsuna,

que está-de-tek anaita-gertu-koak l'estiuotzok,

y está-de-tek anaita-urruti-koak l'hivernotzok.


Sajakin-ten-dut-za detzeguin-ten-dut-zare-dut,

algunotzak gauza-koak en Bascotzok.

[Ex][ p(x) ]

No sajakin-ten-dut-za detzeguin-ten-dut-zare-dut,

ningunotzak gauza-koak en Bascotzok.

[Ax][ ¬p(x) ]


No sajakin-ten-dut-za detzeguin-ten-dut-zare-dut,

tot-algunotzak gauza-koak en Bascotzok.

[Ex][ ¬p(x) ]

Sajakin-ten-dut-za detzeguin-ten-dut-zare-dut,

tototzak gauza-koak en Bascotzok.

[Ax][ p(x) ]


cuantificadores existenciales:

[Ex][ p(x) ]

algún

alguna

algunos <==> alguns

algunas

[Ex][ ¬p(x) ]

tot-algún

tot-alguna

tot-algunos <==> tot-alguns

tot-algunas


cuantificadores de persona:

alguien <==> algú

ninguien <==> ningú

tot-alguien <==> tot-algú

tot-hoimbre <==> tot-hoim


[E [x] ][ [x] ha pisado [z] ]-[E$1$ [z] ][ [z] es mierda ]

[A [x] ][ [x] no ha pisado [z] ]-[E$1$ [z] ][ [z] es mierda ]


[E [k] ][ [x] sabe [k] ]-[ [k] es cosa de [z] ]-[ [z] es bascotzok ]

[A [k] ][ [x] no sabe [k] ]-[ [k] es cosa de [z] ]-[ [z] es bascotzok ]

[E [k] ][ [x] no sabe [k] ]-[ [k] es cosa de [z] ]-[ [z] es bascotzok ]

[A [k] ][ [x] sabe [k] ]-[ [k] es cosa de [z] ]-[ [z] es bascotzok ]

miércoles, 3 de noviembre de 2021

evangelio stronikiano

El que ama la vida en este mundo la pierde,

porque gasta la energía de singletones en centros de infieles.

El que odia la vida en este mundo la salva,

porque no gasta la energía de singletones en centros de infieles.


Demostración:

a_{k} = }b_{k}{

{a_{k}} = b_{k}

a_{k} = {c_{k}}

}a_{k}{ = c_{k}

óctopus combinatorio de centros de infieles:

[ {a_{1},...,a_{n}} ]-[ {a_{1}},...,{a_{n}} ] = (1+n)·x^{n}

[ { }b_{1}{,...,}b_{n}{ } ]-[ b_{1},...,b_{n} ] = (1+n)·x^{n}

[ }a_{1},...,a_{n}{ ]-[ }a_{1}{,...,}a_{n}{ ] = (1+n)·x^{n}

[ } {c_{1}},...,{c_{n}} { ]-[ c_{1},...,c_{n} ] = (1+n)·x^{n}


producto de óctopus combinatorio:

[ { {a_{1},...,a_{n}},{a_{1},...,a_{n}} } ]-

[ { {a_{1},...,a_{n}},{a_{k}} } ]-

[ { {a_{k}},{a_{1},...,a_{n}} } ]-

[ {a_{i}} x {a_{j}} ] = (1+n)^{2}·x^{n}

[ { { }b_{1}{,...,}b_{n}{ },{ }b_{1}{,...,}b_{n}{ } } ]-

[ { { }b_{1}{,...,}b_{n}{ },b_{k} } ]-

[ { b_{k},{ }b_{1}{,...,}b_{n}{ } } ]-

[ b_{i} x b_{j} ] = (1+n)^{2}·x^{n}


palabra-entidad:

Masculino:

{x,¬x} = {x} [ || ] }x{

Femenina:

}x,¬x{ = }x{ [ & ] {x}


[E! z ][ z = ¬x <==> z != x ] <==> {¬x} = }x{

[E! z ][ z = x <==> z != ¬x ] <==> {x} = }¬x{


oo^{oo} = cardinal( oo^{m}·oo^{oo} )

< f: oo^{oo} ---> oo^{m}·oo^{oo} & f(g_{n}) = < n,...(m)...,n > x g_{n} >

f(g_{p}) = f(g_{q})

< p,...(m)...,p > x g_{p} = < q,...(m)...,q > x g_{q}

p = q

g_{p} = g_{q}

f^{o(-1)}( < p,...(m)...,p > x g_{p} ) = f^{o(-1)}( < q,...(m)...,q > x g_{q} )

g_{p} = g_{q}

g^{o(-1)}(g_{p}) = g^{o(-1)}(g_{q})

( g^{o(-1)}o g )(p) = ( g^{o(-1)}o g )(q)

Id(p) = Id(q)

p = q

domingo, 31 de octubre de 2021

andaluz y bascotzok

No me gusta na aquet-çe cantaor.

No me gusta na aquet-ça cantaora.

No me gushta na aquet-çe cantaure-y.

No me gushta na aquet-ça cantaura-y.


Cogí un puchaón en la fumá del viernes.

Cogí un bajaón en la fumá del viernes.

Cogí-puesh un puchaune-y en la fumá del viernesh.

Cogí-puesh un bajaune-y en  la fumá del viernesh.


helao de limón.

helao de naranja.


{

hatzeguin <==> hacer

detzeguin <==> decir

}

{

ba <==> unir

bildu <==> reunir

}

{

bepjakin <==> beber

depjakin <==> deber

}

{

sajakin <==> saber

cajakin <==> caber

}

{

bashatzi <==> bajar

deshatzi <==> dejar

}

{

putxatzi <==> puchar

dutxatzi <==> duchar

}

{

tomatzi <==> tomar

fumatzi <==> fumar

}

{

tensetzu <==> tener <==> tindre

vensetzu <==> venir <==> vindre

}

{

molsetzu <==> moler <==> moldre

morsetzu <==> morir <==> mordre

}

{

tendertu <==> tender

prendertu <==> prender

}

{

atendertu <==> atender

aprendertu <==> aprender

}

{

entendertu <==> entender

emprendertu <==> emprender

}

{

des-entendertu <==> des-entender

des-emprendertu <==> des-emprender

}


vaitx-de-tek a putxatzi-ten-dut-zare-dut al teilatu-koak,

a fumatzi-ten-dut-zare-dut un biturbi-koak.

vaitx-de-tek a bashatzi-ten-dut-zare-dut del teilatu-koak,

a fumatzi-ten-dut-zare-dut una ele-koak.


bepjakin-ten-dut-zû-tek algunotzak gauza-koak anaita-otza-koak.

bepjakin-ten-dut-zû-tek algunotzak gauza-koak anaita-bero-koak.


tomatzi-ten-dut-zaré-de-tek un caferotzok ur-curti-koak de lletotzak,

que és-de-tek un tallatu-dut ur-curti-koak.

tomatzi-ten-dut-zaré-de-tek un caferotzok ur-llargui-koak de lletotzak,

que és-de-tek un tallatu-dut ur-llargui-koak.


Álien-Vs-Predator:

-Tiene conocimiento mi gobierno,

del mal que vive en esta nave.-

-La nave lo tenía que traer a nuestro mundo,

y la nave se lo llevó.-

-Los que estamos en esta nave,

tenemos que luchar contra algo visible en lo radar.-


-No tiene conocimiento mi gobierno,

del mal que vive en esta selva.-

-La selva lo tenía que sacar de nuestro mundo,

y la selva se lo llevó.-

-Los que estamos en esta selva,

tenemos que luchar contra algo invisible en lo radar.-


és una putetxkada el que pasetxka en l'estetxkau aragonés,

en aquese món, que els aragonesos són fatxes.

no és una putetxkada el que pasetxka en l'estetxkau aragonés,

en aqueste món, que els aragonesos no són fatxes.


he-de-tek de deshatzi-ten-dut-zare-dut de bepjakin-ten-dut-zare-dut.

no he-de-tek de deshatzi-ten-dut-zare-dut de bepjakin-ten-dut-zare-dut.


entendertu-ten-dut-zû-tek el Bascotzok,

cuant el parlatzi-ten-dut-zes-tek.

entendertu-ten-dut-zes-tek el Bascotzok,

cuant el parlatzi-ten-dut-zû-tek.

sábado, 30 de octubre de 2021

música: sinfoníes: número 1 y número 2. La Trip del Dr.Guery

Sinfonía número 1: [ 12+12 ]

[00+01][00+04][00+04][00+04] = 13k

[00+04][00+07][00+07][00+07] = 25k = 5·5·k

[00+07][00+10][00+10][00+10] = 37k

[00+10][12+01][12+01][12+01] = 49k = 7·7·k

[00+01][00+01][00+04][00+04] = 10k = 2·5·k

[00+04][00+04][00+07][00+07] = 22k = 2·11·k

[00+07][00+07][00+10][00+10] = 34k = 2·17·k

[00+10][00+10][12+01][12+01] = 46k = 2·23·k


Sinfonía número 1: [ 12+12 ]

[00+01][00+02][00+02][00+02] = 07k

[00+04][00+05][00+05][00+05] = 19k

[00+07][00+08][00+08][00+08] = 31k

[00+10][00+11][00+11][00+11] = 43k

[00+01][00+01][00+02][00+02] = 06k = 2·3·1·k

[00+04][00+04][00+05][00+05] = 18k = 2·3·3·k

[00+07][00+07][00+08][00+08] = 30k = 2·3·5·k

[00+10][00+10][00+11][00+11] = 42k = 2·3·7·k


Sinfonía número 2: [ 4+20 <==> 4+(5+4) = 13 ]

[00+01][00+05][00+08][00+05] = 19k

[00+01][00+06][00+10][00+06] = 23k

[00+07][00+11][12+02][00+11] = 43k

[00+07][00+12][12+04][00+12] = 47k

[00+01][00+08][00+01][00+04] = 14k = 2·7·k

[00+01][00+10][00+01][00+06] = 18k = 2·3·3·k

[00+07][12+02][00+07][00+10] = 38k = 2·19·k

[00+07][12+04][00+07][00+12] = 42k = 2·3·7·k


Sinfonía número 2: [ 3+21 <==> 3+(7+3) = 13 ]

[00+01][00+05][00+08][00+05] = 19k

[00+01][00+06][00+09][00+06] = 22k = 2·11·k

[00+07][00+11][12+02][00+11] = 43k

[00+07][00+12][12+03][00+12] = 46k = 2·23·k

[00+01][00+08][00+01][00+04] = 14k = 2·7·k

[00+01][00+09][00+01][00+06] = 17k

[00+07][12+02][00+07][00+10] = 38k = 2·19·k

[00+07][12+03][00+07][00+12] = 41k


La Trip del Dr.Guery:

( ¬p <==> 5q ):

Tot negres + [00+12]:

[00+11][00+04][00+09][00+04][00+07][00+04][00+00][00+04] = 43k

[12+02][00+07][00+12][00+07][00+11][00+07][00+00][00+07] = 65k = 5·23·k

[00+09][00+02][00+07][00+02][00+09][00+02][00+00][00+02] = 33k = 3·11·k

[12+04][00+04][00+12][00+04][00+11][00+04][00+00][00+04] = 55k = 5·11·k

Tot blanques + [12+06]:

[12+05][00+10][12+03][00+10][12+01][00+10][00+00][00+10] = 85k = 5·17·k

[12+08][12+01][12+06][12+01][12+05][12+01][00+00][12+01] = 107k

[12+03][00+08][12+01][00+08][12+03][00+08][00+00][00+08] = 75k = 3·5·5·k

[12+10][00+10][12+06][00+10][12+05][00+10][00+00][00+10] = 97k


[00+11][00+04][00+09][00+04][00+07][00+04][00+09][00+04] = 52k = 4·13·k

[12+02][00+07][00+12][00+07][00+11][00+07][00+12][00+07] = 77k = 7·11·k

[00+09][00+02][00+07][00+02][00+09][00+02][00+07][00+02] = 40k = 8·(5·1)·k

[12+04][00+04][00+12][00+04][00+11][00+04][00+12][00+04] = 67k


[12+05][00+10][12+03][00+10][12+01][00+10][12+03][00+10] = 100k = 4·(5·5)·k

[12+08][12+01][12+06][12+01][12+05][12+01][12+06][12+01] = 125k = (5·5)·(5·1)·k

[12+03][00+08][12+01][00+08][12+03][00+08][12+01][00+08] = 88k = 8·11·k

[12+10][00+10][12+06][00+10][12+05][00+10][12+06][00+10] = 115k = 5·23·k

viernes, 29 de octubre de 2021

computació

for( [k] = 1 ; [k] [< n ; [k]++ )

funcions[k](x,y);

for( [k] = not(1) ; [k] [< not(n) ; [k]-- )

funcions[k](x,y);


Mov bx,n

Mov ax,[bx]

Not ax

Not ax

Mov bx, funcions[0]

Inc bx

Xor cx,cx

Inc cx

cicle

Push bx

Push ax

Push cx

Mov si,x

Mov di,[si]

Push di

Mov si,y

Mov di,[si]

Push di

Call [bx]

Pop di

Mov si,y

Mov [si],di

Pop di

Mov si,x

Mov [si],di

Pop cx

Pop ax

Pop bx

Push cx

Xor cx,ax

Jz final

Pop cx

Inc cx

Inc bx

Jmp cicle

final


Mov bx,not(n)

Mov ax,[bx]

Not ax

Mov bx, funcions[not(0)]

Dec bx

Sys cx,cx

Dec cx

cicle

Push bx

Push ax

Push cx

Mov si,x

Mov di,[si]

Push di

Mov si,y

Mov di,[si]

Push di

Call [bx]

Pop di

Mov si,y

Mov [si],di

Pop di

Mov si,x

Mov [si],di

Pop cx

Pop ax

Pop bx

Push cx

Sys cx,ax

Jf final

Pop cx

Dec cx

Dec bx

Jmp cicle

final


funcions[1]( int x, int y )

{

print("%d",[x]+[y]);

[x] = not([x]);

[y] = [y];

}

funcions[2]( int x, int y )

{

print("%d",[x]+[y]);

[x] = [x];

[y] = not([y]);

}

funcions[3]( int x, int y )

{

print("%d",[x]+[y]);

[x] = not([x]);

[y] = [y];

}

funcions[4]( int x, int y )

{

print("%d",[x]+[y]);

[x] = [x];

[y] = not([y]);

}


funcions[not(1)]( int x, int y )

{

print("%d",[x]·[y]);

[x] = not([x]);

[y] = [y];

}

funcions[not(2)]( int x, int y )

{

print("%d",[x]·[y]);

[x] = [x];

[y] = not([y]);

}

funcions[not(3)]( int x, int y )

{

print("%d",[x]·[y]);

[x] = not([x]);

[y] = [y];

}

funcions[not(4)]( int x, int y )

{

print("%d",[x]·[y]);

[x] = [x];

[y] = not([y]);

}


for( [k] = 1 ; [k] [< 4 ; [k]++ )

funcions[k](x,y);

for( [k] = not(1) ; [k] [< not(4) ; [k]-- )

funcions[k](x,y);


funcions[1]( int m, int n , int p , int q )

{

print("%d / %d",( [m]·[q]+[p]·[n] ),( [n]·[q] ));

[m] = not([m]);

[n] = [n];

[p] = [p];

[q] = [q];

}

funcions[2]( int m, int n , int p , int q )

{

print("%d / %d",( [m]·[q]+[p]·[n] ),( [n]·[q] ));

[m] = [m];

[n] = [n];

[p] = not([p]);

[q] = [q];

}

funcions[3]( int m, int n , int p , int q )

{

print("%d / %d",( [m]·[q]+[p]·[n] ),( [n]·[q] ));

[m] = not([m]);

[n] = [n];

[p] = [p];

[q] = [q];

}

funcions[4]( int m, int n , int p , int q )

{

print("%d / %d",( [m]·[q]+[p]·[n] ),( [n]·[q] ));

[m] = [m];

[n] = [n];

[p] = not([p]);

[q] = [q];

}