sábado, 18 de abril de 2020

negaçón pronominal

vuileus, fatzere-dom un café, avec ye-de-muá?
vuilems, fatzere-dom un café, avec tú-de-tuá.


podeus, fatzere-dom un café, avec ye-de-muá?
podems, fatzere-dom un café, avec tú-de-tuá.


me podeus, fatzere-dom un café, a muá?
te podems, fatzere-dom un café, a tuá.

comént


vus vol-de-puá, combocare-dom, unes elecçóns?
és-de-puá, necesitatu-dom, para celui-çá naçón.
ye ne vull-de-puá, combocare-dom, unes elecçóns.
ne és-de-puá, necesitatu-dom, para celui-çá naçón.


és-de-puá, necesitatu-dom, canviare-dom, le president, de celui-lá naçón.
se ha-de-puá, de fatzere-dom, unes elecçóns.


nusuá, notre grup del parlament, le vaitx-nems, a fatzere-dom, una moçón de censurité.
vusuá, votre grup del parlament, le vaitx-neus, a fatzere-dom, una moçón de censurité,
que prosperará-de-puá.

viernes, 17 de abril de 2020

comént

he-de-puá, parlatu-dom, de ye-de-muá, avec tranquilité.
estic-de-puá, confinatu-dom, dans mon mesón.
ne pugû-puá, vaitx-nare-dom, a fatzere-dom un café.
ne pots-de-puá, fatzere-dom, un café, avec ye-de-muá.
vull-de-puá, fatzere-dom, un café, avec tú-de-tuá.
sóc-de-puá, moltu-dom catalán, aragonés y valencián.
pots-de-puá, parlare-dom, celui-çí francé.
parlû-puá, celui-çí francé, dans mon mesón.
me agrada-puá, mon francé.


somíu-puá, en fatzere-dom, una hamburgués, a baish de son mesón, dans le bar.



jueves, 16 de abril de 2020

mecanismo de gauge: SU(3) x SU(2)

g_{x}(t) = e^{(x+(-y))·i·t}·f_{x}(t)
g_{y}(t) = e^{(y+(-z))·i·t}·f_{y}(t)
g_{z}(t) = e^{(z+(-x))·i·t}·f_{z}(t)


g_{u}(t) = e^{(u+(-v))·i·t}·f_{u}(t)
g_{v}(t) = e^{(v+(-u))·i·t}·f_{v}(t)


g_{x}(t)·g_{y}(t)·g_{z}(t)·g_{u}(t)·g_{v}(t) = f_{x}(t)·f_{y}(t)·f_{z}(t)·f_{u}(t)·f_{v}(t)


d_{t}[g_{x}(t)]·d_{t}[g_{y}(t)]·d_{t}[g_{z}(t)]·d_{t}[g_{u}(t)]·d_{t}[g_{v}(t)] = ...
... d_{t}[f_{x}(t)]·d_{t}[f_{y}(t)]·d_{t}[f_{z}(t)]·d_{t}[f_{u}(t)]·d_{t}[f_{v}(t)]+...
... (x+(-y))(y+(-z))(z+(-x))(u+(-v))(v+(-u))·i·f_{x}(t)·f_{y}(t)·f_{z}(t)·f_{u}(t)·f_{v}(t) = 0


d_{t}[g_{x}(t)]·d_{t}[g_{y}(t)]·d_{t}[g_{z}(t)]·d_{t}[g_{u}(t)]·d_{t}[g_{v}(t)] = 0


g_{x}(t)·g_{y}(t)·g_{z}(t)·g_{u}(t)·g_{v}(t) = ...
... x·( y^{2}+(-1)·z^{2} )+y·( z^{2}+(-1)·x^{2} )+z·( x^{2}+(-1)·y^{2} ) +...
... (-1)( u^{2}+v^{2} )·( x·( y^{2}+(-1)·z^{2} )+y·( z^{2}+(-1)·x^{2} )+z·( x^{2}+(-1)·y^{2} ) )


f_{x}(t) = (1+x+(-y))·e^{(x+(-y))·(-i)·t}
f_{y}(t) = (1+y+(-z))·e^{(y+(-z))·(-i)·t}
f_{z}(t) = (1+z+(-x))·e^{(z+(-x))·(-i)·t}


f_{u}(t) = (1+u+(-v))·e^{(u+(-v))·(-i)·t}
f_{v}(t) = (1+v+(-u))·e^{(v+(-u))·(-i)·t}


x^{2}+y^{2}+z^{2}+u^{2}+v^{2} = 1


u = (2/3) = (3/6)+(1/6)
d = (-1)(1/3) = (-1)·(3/6)+(1/6)
(-u) = (-1)(2/3) = (-1)(3/6)+(-1)(1/6)
(-d) = (1/3) = (3/6)+(-1)(1/6)

verbotzok parlare-dut

yo parlû-tek en bascotzok.
tú parles-tek en bascotzok.
ell-lek parla-tek en bascotzok.
ella-lek parla-tek en bascotzok.


noekotrek parlemek en bascotzok.
voekotrek parleuek en bascotzok.
ells-lek parlen-tek en bascotzok.
elles-lek parlen-tek en bascotzok.

verb parlar


yo parlû
tú parles
ell parla
ella parla


nûsaltres parlem
vûsaltres parleu
ells parlen
elles parlen

verbo parlare


yo parlo-tiáre en siciliano.
tú parlas-tiáre en siciliano.
él parla-tiáre en siciliano.
ella parla-tiáre en siciliano.


nosotri parlamo en siciliano.
vosotri parlái en siciliano.
ellos parlan-tiáre en siciliano.
ellas parlan-tiáre en siciliano.

verbo parlar

yo parlo-pues en castellán.
tú parlas-pues en castellán.
él parla-pues en castellán.
ella parla-pues en castellán.


nosotros parlamos en castellán.
vosotros parláis en castellán.
ellos parlan-pues en castellán.
ellas parlan-pues en castellán.

miércoles, 15 de abril de 2020

verb parlare-dom

ye parlû-puá
tú parles-puá
il parle-puá
ila parle-puá


nusuá parlems
vusuá parleus
ils parlen-puá
iles parlen-puá

avec y sansvec

ye estic-de-puá avec il-de-suá
ye estic-de-puá sansvec il-de-suá


ye estic-de-puá avec ila-de-suá
ye estic-de-puá sansvec ila-de-suá


ye estic-de-puá avec tu-de-tuá.
ye estic-de-puá sansvec tu-de-tuá.


tú estás-de-puá avec ye-de-muá.
tú estás-de-puá sansvec ye-de-muá.

comént

tú estás-de-puá, avec ye-de-muá, avec celuicí du-móng, dans celuicí planét.
tuta persón de La Catalóng, parle-puá le francé, francé de La Catalóng.


tú vols-de-puá, aprendeshér de muá, le francé de La Catalóng?.
ye vull-de-puá, aprendeshér de tuá, le francé de La Catalóng.


menjû-puá pizzetuá, pizzetuá napolitán.
menjû-puá pernatuá, pernatuá castellán.


estic-de.puá, icí, avec la gentí.
estic-de-puá, ilá, sansvec la gentí.

negació pronominal


yo et vull entendésher a ti.
tú em vols entendésher a mi.


yo el vull entendésher a ell.
ell em vol entendésher a mi.


yo la vull entendésher a ella.
ella em vol entendésher a mi.


tú el vols entendésher a ell.
ell et vol entendésher a ti.


tú la vols entendésher a ella.
ella et vol entendésher a ti.

negación pronominal

yo quiero hablar contigo.
tú quieres hablar conmigo.


yo quiero hablar con él.
él quiere hablar conmigo.


yo quiero hablar con ella.
ella quiere hablar conmigo.


tú quieres hablar con él.
él quiere hablar contigo.


tú quieres hablar con ella.
ella quiere hablar contigo.

negaçón pronominal

ye vull-de-puá parlier avec tú-de-tuá.
tú vols-de-puá parlier avec ye-de-muá.


ye vull-de-puá parlier avec il-du-suá.
il vol-de-puá parlier avec ye-de-muá.


ye vull-de-puá parlier avec ila-du-suá.
ila vol-de-puá parlier avec ye-de-muá.


tú vols-de-puá parlier avec il-du-suá.
il vol-de-puá parlier avec tú-de-tuá.


tú vols-de-puá parlier avec ila-du-suá.
ila vol-de-puá parlier avec tú-de-tuá.

martes, 14 de abril de 2020

segon valor mitx y zeros de funcions de polinomis de segon grau

f(x) = x(x+(-a))


d_{x}[f(x)] = 2x+(-a)


c = (1/2)(a+1)


x = 0 or x = a


f(x) = x^{2}+(-a)·x+( 0+(-0) )
f(x) = x^{2}+(-a)·x+( a+(-a) )


f(x) = x(x^{n}+(-a))


d_{x}[f(x)] = (n+1)·x^{n}+(-a)


c = (1/(n+1))(a+1)^{(1/n)}


x = 0 or x = a^{(1/n)}


f(x) = x^{(n+1)}+(-a)·x+( 0+(-0) )
f(x) = x^{(n+1)}+(-a)·x+( a^{(1/n)}+(-1)·a^{(1/n)} )


f(x) = (x+(-a))(x+(-b))


d_{x}[f(x)] = 2x+((-a)+(-b))


c = (1/2)( (a+b)+1 )


x = a or x = b


f(x) = x^{2}+((-a)+(-b))·x+ab+( a+(-a) )
f(x) = x^{2}+((-a)+(-b))·x+ab+( b+(-b) )

segon valor mitx y zeros de funcions

f(s) = 0


f(x) = d_{x}[f(c)]·( x+(-s) )


s = x+( f(x)/d_{x}[f(c)] )


[∃c][ ( c [< s or c€C ) & ( f(s)/d_{x}[f(c)] ) = s+(-s) ]


f(x) = x^{n}+(-b)
[∃c][ s = b^{(1/n)}+( b^{(1/n)}+(-1)·b^{(1/n)} ) ]


f(x) = x^{2}+(-b)
x = b^{(1/2)}
c = ( b^{(1/2)}/2 )


f(x) = x^{3}+(-b)
x = b^{(1/3)}
c = ( b^{(1/3)}/3^{(1/2)} )


f(x) = x^{n}+(-b)
x = b^{(1/n)}
c = ( b^{(1/n)}/n^{(1/(n+(-1)))} )


f(x)  = e^{x}+(-b)
[∃c][ s = ln(b)+( ln(b)+(-1)·ln(b) ) ]


f(x) = e^{x}+(-b)
x = ln(b)
c = ln( b/ln(b) )


f(x)  = e^{ln(a)·x}+(-b)
[∃c][ s = ( ln(b)/ln(a) )+( ( ln(b)/ln(a) )+(-1)·( ln(b)/ln(a) ) ) ]


f(x) = e^{ln(a)·x}+(-b)
x = ( ln(b)/ln(a) )
c = ln( b/ln(b) )


f(x)  = ln(x)+(-b)
[∃c][ s = e^{b}+( e^{b}+(-1)·e^{b} ) ]


f(x) = ln(x)+(-b)
x = e^{b}
c = ( e^{b}/b )


f(x)  = ln(ax)+(-b)
[∃c][ s = e^{(b+(-1)·ln(a))}+( e^{(b+(-1)·ln(a))}+(-1)·e^{(b+(-1)·ln(a))} ) ]


f(x) = ln(ax)+(-b)
x = e^{(b+(-1)·ln(a))}
c = ( e^{(b+(-1)·ln(a))}/b )


f(x)  = (1/x)+(-b)
[∃c][ s = (1/b)+( (1/b)+(-1)·(1/b) ) ]


f(x) = (1/x)+(-b)
x = ( 1/b )
c = ( 1/b )·i


f(x)  = (1/x^{n})+(-b)
[∃c][ s = (1/b^{(1/n)})+( (1/b^{(1/n)})+(-1)·(1/b^{(1/n)}) ) ]


f(x) = (1/x^{2})+(-b)
x = ( 1/b^{(1/2)} )
c = 2^{(1/3)}·( 1/b^{(1/2)} )·e^{(1/3)·pi·i}


f(x) = (1/x^{n})+(-b)
x = ( 1/b^{(1/n)} )
c = n^{( 1/(n+1) )}·( 1/b^{(1/n)} )·e^{( 1/(n+1) )·pi·i}

negaçón pronominal


vull-de-puá aprendeshér de tuá.
vols-de-puá aprendeshér de muá.


vull-de-puá aprendeshér de suá.
vol-de-puá aprendeshér de muá.


vols-de-puá aprendeshér de suá.
vol-de-puá aprendeshér de tuá.


vull aprendésher de ti.
vols aprendésher de mi.


vull aprendésher de si.
vol aprendésher de mi.


vols aprendésher de si.
vol aprendésher de ti.

coment

vull-de-teit aprendeshéidar meis.


vaitx-de-teit to aprendeshéidar meis.
this lenguatch is-de-teit aprendesheited by me.

lunes, 13 de abril de 2020

verb vuiler

vull cantar una cantció.
vols cantar una cantció.
vol cantar una cantció.


vuilem cantar una cantció.
vuileu cantar una cantció.
vuilen cantar una cantció.

verbo querere

quiero-tiáre cantare una cantzione.
quieres-tiáre cantare una cantzione.
quiere-tiáre cantare una cantzione.


queremo cantare una cantzione.
queréi cantare una cantzione.
quieren-tiáre cantare una cantzione.

domingo, 12 de abril de 2020

castellanotzok-italianotzok-gallegotzok-catalanotzok-bascotzok-françesotzok


cantamos ¿? cantáis ¿? somos ¿? souos ¿? construyimos ¿? construyíuos.
cantamo ¿? cantái ¿? somo ¿? souo ¿? construyimo ¿? construyíuo.
cantamosh ¿? cantáish ¿? somosh ¿? souosh ¿? construyimosh ¿? construyíuosh.
cantem ¿? cantéu ¿? som ¿? sou ¿? construyim ¿? construyíu.
cantemek ¿? cantéuek ¿? somek ¿? souek ¿? construyimek ¿? construyíuek.
cantems ¿? cantéus ¿? soms ¿? sous ¿? construyims ¿? construyíus.


uo = i

verbo cantare

canto-tiáre una cantzione.
cantas-tiáre una cantzione de libertate.
canta-tiáre una cantzione.


cantamo una cantzione.
cantái una cantzione.
cantan-tiáre una cantzione.


he-de-tiáre cantato una cantzione.
has-de-tiáre cantato una cantzione.
ha-de-tiáre cantato una cantzione.


habemo cantato una cantzione.
habéi cantato una cantzione.
han-de-tiáre cantato una cantzione.


vore cantare una cantzione.
varas cantare una cantzione.
vare cantare una cantzione.


váramo cantare una cantzione.
varai cantare una cantzione.
varan cantare una cantzione.

negazione pronominale


yo te vore dechire a ti
tú me vares dechire a mi


yo le vore dechire a él.
él me vare dechire a mi.


yo le vore dechire a ella.
ella me vare dechire a mi.

negazione pronominale y posesivi

me gusta-tiare tu peinato.
te gusta-tiare mi peinato.


me gusta-tiare su peinato.
le gusta-tiare mi peinato.


te gusta-tiare su peinato.
le gusta-tiare tu peinato.


me gustan-tiare tus peinati.
te gustan-tiare mis peinati.


me gustan-tiare sus peinati.
le gustan-tiare mis peinati.


te gustan-tiare sus peinati.
le gustan-tiare tus peinati.